en Pedro ens ha deixat… 12, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsdimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat…
Companys de feina 33 anys…
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present…
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres…
Josep Rof i Rof
Inés i fills acompanyo el vostre dol…
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…
la vida hauria de ser sense fi…)
en Pedro ens ha deixat… 12, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsdimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat…
Companys de feina 33 anys…
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present…
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres…
Josep Rof i Rof
Inés i fills acompanyo el vostre dol…
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…
la vida hauria de ser sense fi…)
els reis mags! 6, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Carta a una amiga
|
|
medis… 30, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
ei!
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones” facebook i blogs
I tant que Si!!!
Avui tres amics virtuals han deixat de ser-ho, acostant-se a casa meva.
Que ocorre quant passa això?
Doncs que a partir d’ara quant feisbuquen i blogagem intercanviant converses ens sentirem molt més propers, el dia a dia i la màgia del medi uneix i muneix persones, comentari a comentari a peu de post, durant un llarg temps ens ha premés unir les virtuals persones amb una forta amistat, no us penseu que és fàcil… fer-ho com nosaltres ho hem fet, des de la més sinceritat possible.
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones”. Doncs SI!!!
Vull agrair-vos el temps dedicat, la distancia recorreguda i la voluntat de fer-ho, ho heu fet!!! Per la amistat a través del medi i el voler-me conèixer us vull dir amb veu potent que en Pep la MariPau i la Dolors SOU COLLONUTS, gràcies. Josep
medis… 30, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsei!
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones” facebook i blogs
I tant que Si!!!
Avui tres amics virtuals han deixat de ser-ho, acostant-se a casa meva.
Que ocorre quant passa això?
Doncs que a partir d’ara quant feisbuquen i blogagem intercanviant converses ens sentirem molt més propers, el dia a dia i la màgia del medi uneix i muneix persones, comentari a comentari a peu de post, durant un llarg temps ens ha premés unir les virtuals persones amb una forta amistat, no us penseu que és fàcil… fer-ho com nosaltres ho hem fet, des de la més sinceritat possible.
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones”. Doncs SI!!!
Vull agrair-vos el temps dedicat, la distancia recorreguda i la voluntat de fer-ho, ho heu fet!!! Per la amistat a través del medi i el voler-me conèixer us vull dir amb veu potent que en Pep la MariPau i la Dolors SOU COLLONUTS, gràcies. Josep
nadal pau!!! 25, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Torna Nadal
L’arbre desvetlla sons i el vent escriu ratlles de llum damunt la pell d’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules mentre amb el gest afavorim la guerra?
MIQUEL MARTÍ I POL
***
Tothom ho sap
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
J. V. FOIX
bones festas!!! Pau al món!!!
que la Pau conquereixi aquest món tant esvalotat!!!
Josep Rof i Rof
amics blogaires i feisbuqueros/res!!! 23, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
A casa nostra “res és URGENT i alhora tot ens URGEIX”
Ara sortirem a comprar els galets per l’escudella de Nadal…hi ha temps de tot…encara no tenim els ossos…si l’olla i 7 néts quin xivarri…
Ahir dinàvem a casa del fill…
El dinar fantàstic, la companyia fantàstica, el temps fantàstic ens plovia a bots i barrals, el nét fantàstic, l’estada fantàstica, jo fantàstic però MOLT CANSAT, molt cansat, ho estic avui, ahir, demà i sempre…
(de regal una gorra KANGOL)
En quant varem arribar a casa migdiada. Una vegada llevat vaig dur la gorra una estona… etiquetes i tot, les idees varen escalfar-se molt i jo seguia cansat, CANSAT només pensava amb la mandra que amb feria anar a Girona a donar una classe… (el fill ho va fer)
“Ara soc cera fosa” o com diu la Soni “parezco un globo pinchado”
Be no és hora de lamentar-me, ningú amb pot ajudar la meva ELA és meva i prou, haig de conviure-hi mal amb pesi, sols jo puc sentir lo que sento i és molt difícil d’explicar i encara més d’entendre o comprendre’t, com aparento bona cara. Sempre enganyo quant s’em veuen pel carrer damunt la cadira electrònica… faig bona cara.
“virgencita, virgencita que me quede como estoy”
Amics blogaires i feisbuquero-res!!! Sou una benedicció del cel! M’acompanyeu molts ratets de vida!!! Que a casa nostra…
“Res és URGENT i alhora tot ens URGEIX”
Bones familiars festes una abraçada Josep
brindem… 22, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancatsNadal, un racó fora del temps
.
El temps engoleix els dies, els mesos, la vida…
I la vida engoleix els anys, sense assaborir-los.
Volen les estones cap a esferes del passat,
corre la vida portant-nos entre els braços,
sense deixar-nos caminar descalços per terres joves.
.
Tenim més col·lecció de records que d’il·lusions.
El temps es menja els plans de futur, abans
no puguem saber que, això que vivim, era el futur.
Les espurnes del dolor ens esquitxen la pell
i ens recorden que la vida és viva i pot fer mal.
.
I quan creiem que l’any tot just comença,
ens adonem que ja és Nadal i no hem nedat
en aigües noves ni tan sols en estanys vells.
I que tot el que volíem fer resta en el món dels somnis,
on el temps hi té prohibit entrar i l’aire és fred.
.
I aquest Nadal, que té un regust intens als anteriors,
ens serveix per contar els anys que tenim o que ens queden…
I res és nou i tot és vell i vivim un passat com a present
que era el nostre futur, però que ningú ens ho va dir.
Potser ho haguéssim fet més intens, diferent o millor.
.
I aquí estem, assentats a la taula menjant escudella,
com si fos ahir, però havent viscut trenta anys
i tenint a les espatlles el pes dels camins inexplorats
i la pell plena d’arrugues de derrotes i decepcions
que sempre ens van fer mal, però no sempre forts.
.
I aixequem les copes i brindem pels somnis, pels records,
pel temps que encara tenim, per tot el què ja hem viscut,
per l’amor, pel demà, pels viatges, per la salut, per l’ahir,
per l’entusiasme que ens empeny a seguir endavant i
per la vida, que s’escola entre les dits mentre brindem.
.
Isabel Tubau Llopart
Aquest poema vull que ens acompanyi a la taula el dia de Nadal 2009 brindem…
Josep Juli els pares, els sogres i els avis…
Sigueu feliços tant com ara i en aquet moment ho soc jo.
Josep l’avi…
Salvador Dalí 16, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Era una vaca molt gran… no, era un telefonista… no, era un ós que demanava caritat en el barri jueu. La sal i el pebre, el pessebre –les pessetes. Compten pessetes a dalt del taulell de la taverna. Un geperut compta pessetes a dalt del taulell. Pessetes. Passa pel pont ensucrat l’ós pobre i amb la llengua es treu la neu dels esclops. Feren entrar l’ós i el ficaren al llit.
Salvador Dalí, «Nadal a Brussel·les (conte antic)», L’Amic de les Arts, núm. 20 (Sitges, 30 de novembre del 1927)
+ Aquesta setmana: mots miscel·lanis. El d’avui en record de Salvador Dalí; enguany ha fet 20 anys de la seva mort a Figueres. (Figueres, Gerona, 1904 – Púbol, 1989)
esclop (m) 1 Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc. 2 Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro.[Etimologia — Probablement d’un encreuament del llatí «sculponeus», ‘esclop’, amb el llatí vulgar «scloppus», ‘esclafit, soroll sec’, amb el resultat d’un llatí vulgar «scloppos».]
http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=2398 //
Biografia de Salvador Dalí
–
festes,,, 15, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsPotser el millor adorn de Nadal és un gran somriure.
Tal vez el mejor adorno de navidad es una gran sonrisa.
El Nadal no és un moment ni una estació, sinó un estat de la ment. Valorar la pau i la generositat i tenir mercè és comprendre el veritable significat de Nadal. (Calvin Coolidge)
La Navidad no es un momento ni una estación, sino un estado de la mente. Valorar la paz y la generosidad y tener merced es comprender el verdadero significado de Navidad. (Calvin Coolidge)
Per els bons moments, gratitud.
Per als dolents, molta esperança.
Per a cada dia, il.lusió.
I sempre, sempre, felicitat.
Això és el que et desitjo per al 2010.
Para los buenos momentos, gratitud.
Para los malos, mucha esperanza.
Para cada día, ilusión.
Y siempre, siempre, felicidad.
Esto es lo que te deseo para el 2010.
Potser el millor adorn de Nadal és un gran somriure.
Tal vez el mejor adorno de Navidad es una gran sonrisa.
Dolços moments de vida en poder-vos felicitar!!!
Dulces momentos de vida en poderos felicitar!!!
Josep Rof i Rof 2009/2010