la primavera de cada u 21, març de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
cada u que se l’acoloreixi segons l’estat d’ànim
PRIMAVERA
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
(Miquel Martí i Pol)
¡Felices primaveras! Cada u amb les seves, les meves són 66 i…
Cada any que passa les rebo amb molta mes il·lusió… Josep Rof i Rof
l’elionor 8, març de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
L’ELIONOR
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.
.
Fen honor “En el seu dia de les Dones”
l’elionor 8, març de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats L’ELIONOR
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.
.
Fen honor “En el seu dia de les Dones”
flors!!! 1, març de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 28/02/2010 12:16 per jrrof
Entre flors!!! Camins de vida!!!
El Tagamanent s’ha unit a la festa!!!
era una bona persona 27, febrer de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
la foto es d’atri a qui l’he urpada per l’ocasió, gracies….
I…
I es despullen els arbres,
i se’n va el sol…
i s’amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s’apaguen
lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
º•._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.•º
En el record d’una elàtica, bona persona, que ens ha deixat aquesta setmana, allà on siguis una abraçada per tu…Josep
aquí hi ha vida!!! 23, febrer de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 22/02/2010 hora 12:52 per jrrof
¡¡¡de brots de vida per tot n’és ple!!!
Joan Margarit 10, febrer de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 16/11/2009 12:43 per jrrof
Continuant el meu exercici a ploma de puny i lletra
Joan Brossa 7, febrer de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats 
Eco
-Explica’m, tu, que és el sol, – El sol.
-Explica’m que és la lluna. –La lluna.
-I perquè en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes
-Explica’m,què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món i l’home?
-Heus aquí
La última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Joan brossa
M:Dolors Millat 27, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
M.Dolors Millat
Al batec de la terra (meteora)
Pom de flors
Mai no em vas dir
Com va morir ton pare.
Ni si l’acompanyaves
a l’hort de vora el riu
o si a bocafoscant parlàveu
asseguts al cantó del foc.
Recordo el teu gest greu
al davant del seu nínxol
amb un pom de flors fresques
lo dia de Tots Sants.
Resa un parenostre per el iaio,
em deies, amb ninetes brillants
com llunes amarades d’aigua, papa.
***
Algun dia
Encara que ara no t’ho sembla
tu també et moriràs,
i llavors tindràs temps
de fer allò que no has fet de viu:
volar penyes amunt
com l’àliga daurada,
retallar una muntanya
contra el cel de ponent.
I escoltar la merla de bon matí
Sense res més a fer.
esperança on ets? 15, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Pluja en les mans
Estrelles de purpurina
Damunt el GEL
Sobre els camins
El silenci no ens solta
Als còdols joves
I la neu descansa en el pujol.
jrrof (((poema a una amiga)))