CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!

 L’Elionor tenia 

catorze anys i tres hores 

quan va posar-se a treballar. 

Aquestes coses queden  

enregistrades a la sang per sempre. 

Duia trenes encara 

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. 

La gent se l’estimava, 

l?Elionor, tan tendra, 

i ella cantava mentre 

feia córrer l’escombra. 

Els anys, però, a dins la fàbrica 

es dilueixen en l’opaca 

grisor de les finestres, 

i al cap de poc l’Elionor no hauria  

pas sabut dir d’on li venien  

les ganes de plorar 

ni aquella irreprimible 

sensació de solitud. 

Les dones deien que el que li passava 

era que es feia gran i que aquells mals 

es curaven casant-se i tenint criatures. 

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia  

predicció de les dones, 

va créixer, es va casar i va tenir fills. 

El gran, que era una noia, 

feia tot just tres hores 

que havia complert els catorze anys 

quan va posar-se a treballar. 

Encara duia trenes 

i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.

.

Fen honor “En el seu dia de les Dones”