Navegació

lo camí 22, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

Lo camí

Mai sé què vindrà

després d’un revolt:

un rogle de cases,

potser un bat de sol.

Vora la cuneta,

boixos i argelagues.

Enllà de la via,

lo verd de l’obaga.

I a l’extrem de tot,

l’horitzó finit

s’apaga amb la posta.

M. Dolors Millat Llusà

tb 17, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats

09/11/2010

TB

El meu cervell és inestable

Trontolla sovint amb daltabaixos químics que acceleren o alenteixen el seu funcionament precari

Pujo i baixo sense mesura talment muntanya russa descontrolada

Hi ha drogues que m’ajuden

Hi ha ambients que m’assosseguen

Postes de sol i badies de blau turquesa i carícies sinceres abans d’endormiscar-me

No tinc la clau del pany secret

Fa dies que vaig perdre la busca de la brúixola

Provo de sobreviure sense ensurts

Escriure és una forma de consolar-me

Demà pot ser pitjor

El futur és aquesta tarda

No em jutgis massa de pressa

Intentaré de no decebre’t

.

Escrit per Toni Ibañez

19/10/2010

Fotos: Canon EOS 400D DIGITAL per jrrof

mail a una amiga: 12, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : amistat, ELA , comentaris tancats

11/01/2011 Mail a una amiga:

Hola Leo el dies ens passen et volia escriure i no trobava el moment, ara es quant ho faig, vull dir-te que ets molt valenta i que m’agrada el teu somriure ho faig referent el teu pas per el canal 9, l’explicació al feiss amb un amplíssim comentaris dels amics virtuals entre ells jo (15 me gusta i 10 comentaris) tots t’estimen, tots te arropem,  empenyent el teu el dia a dia, ara el escriure’t el meu dia a dia, be fet la introducció et vull explicar el que he fet avui.

Aquest mati  he acabat l’ordenació dels meus “Reculls 2010” ja els tenia impresos, sols faltava intercalar algunes pagines, ara ja estan a punt per relligar-los com un llibre, aquets any toca encobertes negres i fulls blanc, de fet tinc 3 colors,  repetitius color morat 2003/blau 2004/ negra 2005/ morat 2006/blau 2007/negra 2008/morat 2009/blau 2010 serà el setè, son escrits meus o d’atri recopilats durant l’any, hi ha fotos familiars o d’altres, els dibuixos dels 8 néts, està imprès per les dues cares, tot a casa, cada 5 fulles m’havia d’aixecar i girar-les per la impressió banda i banda, he gastat uns 900 folis per fer-ne 5 llibres a 180 fulles per llibre, perquè t’ho explico amb detall, doncs perquè t’adonis de lo valent que encara estic, si ho estic l’ELA en mi és benvolent i va per sort meva a poc a poc, però et vull dir que és l’últim any que ho imprimeixo a casa, he acabat esgotat, el 2011 el preparo per fulles dons es l’única manera que m’ho podran imprimir fora, ara ho tenia per dies i carpetes per mesos, impossible fer-ho fora. Els Reculls perpetuaran en els meus quatre fills i els 8 néts coneixeran com era l’avi Josep, sols amb aquesta il·lusió els preparo.  Leo aquest mail per tu, hi serà present en els meus Reculls 2011.

Aquest afer m’ha ocupat tot el matí, a part he aprofitat per fer net de papers, una bossa per el contenidor.

Una migdiada, després he fet un passeig llarg, un tallat a la plaça, per el camí m’he trobat un antic company de treball, m’ha fet il·lusió saludar-lo, ha deixat el ciclisme per una hernia discal, ara camina i molt, em coincidit en els nostres passejos, hem recordat vells temps de treball i ciclisme, sortíem junts amb el  Club Ciclista Granollers, ara per nosaltres sols son records llunyans, avançant per la vida ens ho ha pres tot, ara sols posar-me els mitjons ja es un Montserrat amb bicicleta.

Jo en tic 67 i tu 48 m’adono que l’ela va ser tardana em mi, el dia del diagnòstic tenia 57 anys. els dos ballem amb la mes lletja buff.. que cony BALLEM!!! Mentes tinguem el cor valent.

He començat l’escrit a les  17:28 i ara son les 19:27 quasi dues hores amb tu amiga companya d’ELA Leo, mil abraçades plenes de lletres de qui et vol Josep

(Leo no pateixis per escriurem se que et costa… si que et prometo explicar-te coses a canvi de que tu amb llegeixis)

LEO a http://www.facebook.com/notes/leo-montero/publicacion/179753845390343

bricolatge domèstic 10, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

BRICOLATGE DOMÈSTIC

Ells dos, la paret, el taladre,

la broca, la pols, el forat,

un vis esclatant dins el tac,

més pols i l’anella del quadre.

Les mans, les ulleres i el nas

són tot pols petita, vermella,

que els asseca el cor: la parella

sempre el penja recte, el fracàs.

(autors desconeguts per mi)

somriure 2006!!! 7, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, poema, reculls , comentaris tancats

Associació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica acELA  BCN (07/01/2011  fa  uns 5 anys va ser adsorbida per la Fundació Catalana d’ELA)

apunt per acELA d’en Josep Rof i Rof

AGRADABLES SOMRIURES

Durant la meva vida sols recordo dos agradables somriures.

Us ho explico: Vivia temporalment a Lleida, cap a l’any 1995. A l’Auditori lleidatà van fer un homenatge a Miquel Martí i Pol, vaig assistir-hi. Hi va haver un recital narrat per varies persones dels seus poemes. En acabar, en Miquel va dedicar-me dos llibres (un era per la dona i l’altre per la nora). Recordo que estava assegut a la cadira de rodes. Amb veu tènue, però molt dolça, va preguntar-me ¿per qui és el llibre? Quasi no se l’entenia. Amb paciència va anar personalitzant la dedicatòria. Va ser explicita i directa. La seva lletra tremolosa em va colpir profundament. La dedicatòria anava acompanyada d’un dolç somriure. Aquest agradable i dolç somriure, m’ha acompanyat sempre.

Mentre repasso els seus poemes, em vénen sempre a la memòria els records, les imatges d’aquell llunyà dia. Qui m’ho havia de dir? Que uns anys després, la seva imatge a la meva memòria, es veuria reflectida en mi mateix. Ara sóc jo el que usa la cadira de rodes, tinc les mans tremoloses, la parla tènue i un agosarat cansament. Està clar, sols és l’escenificació física, sense la intel·lectual. Els seus poemes són meravellosos. Ell era únic. Són les sorpreses que ens depara de la vida,  sols per fet de ser vida.

Berta Roca ens ha deixat. Un merescut descans per ella. El seu somriure, que sempre anirà en mi. Encara que la vaig conèixer poc, unes tres vegades a l’Associació acELA. Recordo el dia en què el fisió va demanar un voluntari, era per escenificar els moviments per bellugar els malalts al llit. Va sortir decidit el seu marit en Miquel, la taula feia de llit i ell estava estirat. La Berta reia amb satisfacció en veure’l, estava just al meu costat, jo inconscient li vaig fer un comentari, la Berta em va contestar amb un somriure. No hi vaig donar importància. Quan en Miquel va acabar l’escenificació s’hi va acostar, va treure un llibre/pissarra plena d’un munt de lletres, mica en mica, va anar confeccionant la frase per contestar-me el comentari que li havia fet a la Berta. Vaig quedar de pedra. Se’m va fer un nus al coll. Però va ser reconfortat, vaig rebre novament el seu somriure.

Gràcies Berta per dedicar-me els teus somriures! Seràs, sempre recordada per mi. Miquel, Berta i Marta una família estimada. Comparteixo el vostre dolor.

Encara que no vaig sentir la seva veu, la recordaré sempre pel seu somriure!

dilluns, 9 / gener / 2006

(en Josep és de la collita del 10/05/2001 dia del diagnòstic de l’ELA )

SALVEU-ME ELS ULLS

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Salveu-me la mirada, que no es perdi.

Tota altra cosa em doldrà menys, potser

perquè dels ulls me’n ve la poca vida

que encara em resta i és pels ulls que visc

adossat a un gran mur que s’enderroca.

Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,

i puc sentir i tocar i escriure i créixer

fins a l’altura màgica del gest,

ara que el gest se’m menja mitja vida

i en cada mot vull que s’hi senti el pes

d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.

Pels ulls em reconec i em palpo tot

i vaig i vinc per dins l’arquitectura

de mi mateix, en un esforç tenaç

de percaçar la vida i exhaurir-la.

Pels ulls puc sortir enfora i veure llum

i engolir el món i estimar les donzelles,

desfermar el vent i aquietar la mar,

colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Que aquest  poema d’en Miquel Martí i Pol

facin companyia els seus somriures.

SALVEU-ME ELS ULLS

QUAN JA NO EM QUEDI RES.

QUE ELS ULLS,

LA MIRADA,

EL SOMRIURE DE LA BERTA

PERDURIN  SEMPRE EN EL NOSTRE RECORD.

NO HI HA,

NI HAURÀ RES MÉS BONIC.

QUE EL RECORD

DEL SEU SOMRIURE,

VAGI SEMPRE EN NOSALTRES.

somrient el 2006                  somrient el 2010

llegidores 3, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : General, llibres , comentaris tancats

LLEGIDORES…DEVORADORES DE LLIBRES

– Quant els haveu llegits ¿que en feu dels llibres?

– Sou de les que els acomodeu a qualsevol racó de la casa.

– Sou de les que els rellegiu-ho… “crec que és lo més difícil”

– Sou de les que feu intercanvis?

– No se qui deia què “Una bona opció seria regalar-los”

– No se qui deia “Exó mai” “Exó mai” Mels estimo!!!

– Així doncs vull desitjar-vos que:

¡¡¡Sigueu felices amb les vostres lectures!!!

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

apunt: a casa meva em emplaçat un estant nou al passadís, per col·locar els llibres que rondaven soltes per la casa, ara resta espai per comprar-ne mes, la meva dona n’és una acèrrima lectora/compradora i se’ls estima i mai els donaria, vàlid també per els homes. josep

¡somric! al 2011 1, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats


01/01/2011   00:00

Somric al 2011 🙂 doncs m’agrada la composició dels números un aneguet, un cero i dos cofois uns es un número simpàtic, de fet tots els números ho son de simpàtics si te’ls mires amb bon ull, vegeu sinó el 13 o el 69, en fi, encetem un Nou Any, un Nou President, ell i nosaltres plens de bons propòsits, com si la vida ens comences de nou, la vida en si no entenc de anys nous, ni vells, la vida és vida i prou, i dura el que dura, les fites les posem nosaltres, el dia del naixement, la primera dent etc, a la vida els dies no li passen, sinó som nosaltres que ens VOLEN!!! Sense adonar-me’n faig camí dels 68 de vida i dels 10 del diagnòstic ELA, els humans som eixí comptabilitzem els fets de la vida etiquetant-los per dies, mesos, anys, sols és una manera de mesurar el temps.

Be 2011 serà un any sense fum, doncs sembla que no es podrà fumar en llocs tancats, soc un ex fumador i com tal ara no suporto el fum, no me’n ser avenir de com podia o podíem fumar havans, faries, caliquenyos , senyoretes, a temporades en Pipa, de fet encara les conservo totes les usades per mi, una de petita plena de records, va ser la primera em va acompanyar tota la mili fen el soldat i cremaven picadura, era una manera d’estalviar eren temporades minses, no teníem ni un duro, a les estones lliures recordo haver treballat treien fusta dels vaixells atracats al moll per 3 duros l’hora o fregat ampolles de cava amb sosa càustica per ser reutilitzades, la pipa era la meva aliada. Ara descansa al meu costat.

Be doncs com manen les costums rebem el 2011 amb il·lusió i bons propòsits felicitem-nos!!! I fent camí per la vida ens el cruspirem en un tres i no res. Altres anys vindran, fins que arribarem el final que algú ens te reservat, editaran esqueles, el primer que mirarà la gent es els anys que tenia el difunt. No hi podem fer res, aquesta mesura dels anys ens acompanyarà sempre, ja ho veieu inclòs desprès de la mort, “mireu ja fa un any que ens va deixar”, vols dir? Recordeu el que us he dit abans… els anys no passen ens VOLEN!!! I amb ells tots nosaltres.

Que el 2011 ens ompli de Pau al món i en els nostres cors. Josep

Fundació per la Pau – Avançant cap a una cultura de pau

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/352107-prohibit-fumar.html

tu… 28, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats

tu…


A voltes

ets

aquest espai en blanc

i jo

no sé

acolorir-te.

10 pensaments 22, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : Art, ELA, General , comentaris tancats

10 PENSAMENTS

<> Estic cansat: “re dura més d’un instant”

<> Estic cansat: “Les campanades a mort són inevitables”

<> Estic cansat: “vull pujar al últim raid, un viatge sense retorn”.

<> Estic cansat: “sols trobo consol de panxa al cel sense pensar”

<> Estic cansat: ”un cos feble o afeblit sense esperança, és un mort en vida”.

<> Estic cansat: “vull deixar-me anar nu per les estacions més fredes del hivern”

<> Estic cansat: “l’embat de riu xoca contra les roques i estrella els peus pensaments”

<> Estic cansat: “me estiro, acluco els ulls, al obri’ls un ocell s’afarta d’olives a la gespa”

<> Estic cansat: “Marxo de vacances a un indret llunyà a vera si amb trobo amb mi mateix”

<> Estic cansat: “fa nou anys que ballo em la més lletja” (una esclerosis lateral amiotròfica)

<> “realitats”

<> sovint em pregunten com et trobes? VS aquí? Nià un munt que ens han deixat…

<> ara en serio “estic en el millor, d’un pitjor possible”

<> avui dia de St.Demetri compleixo els 3.513 dies d’elàtic “ELA esclerosis lateral amiotròfica” Josep Rof Rof

.

FOTO: Quadre de Jaime Moroldo Lira

http://www.artworkproject.com/profile/JaimeMoroldoLira


un elàtic ens ha deixat 10, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancats

Un alàtic en ha deixat, era un home fort, l’ELA se l’ha cruspit en un tres i no res, em intercanviat mails,  estava il·lusionat per l’estrena de la cadira electrònica, content me la va presentar, era Banyolí, feia passejos per el llac, ara el llac plora la seva absència. Jo el recordo vital, entusiasta, animós, gaudia plenament de la vida, era d’aquells que deixant rastre d’amistat per on passant. Casum CASUM l’olla, tenim que ballar amb la més lletja?? Doncs que cony BALLEM buff… fins què la balladora ELA vulgui…

El meu senti-me’n està amb ell i tots els seus amics i familiars… Llop Estepari allà on siguis una abraçada, no una MIL ABRAÇADES!!! Josep

Si voleu conèixer en vida, passegeu-vos per el seu blog: http://tocatdela.blogspot.com/

Aquet poema a ell l’agradava…

.
Calla tot // Ploren les nits com les meves paraules // i plora el silenci de tanta buidor, // ploren els ulls de la meva ceguesa, // de tanta tristesa, de tant de dolor. // Crida la pluja com tots els meus mots // i crida la pena, i crida tan fort… // com criden els somnis de tanta foscor // en aquesta tempesta que s’ho està emportant tot. // Calla la sort, calla com jo // i callen l’alegria, la tendresa i l’amor. // Calla, tot calla… com sempre he fet jo! // i llavors és quan sento el meu crit i el meu plor..

º·._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.·º