lo camí! 14, agost de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Lo camí
Mai sé què vindrà
després d’un revolt:
un rogle de cases,
potser un bat de sol.
Vora la cuneta,
boixos i argelagues.
Enllà de la via,
lo verd de l’obaga.
I a l’extrem de tot,
l’horitzó finit
s’apaga amb la posta.
M. Dolors Millat Llusà “Al batec de la terra” Editorial METEORA
per sant joan! 23, juny de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsPer Sant Joan – Joan Manuel Serrat
Feliz verbena de San Juan. Espero que vuestros deseos se cumplan.
// // Un vespre quan l’estiu obria els ulls // per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, // on vam aprendre a córrer, // damunt un pam de sorra // s’alçava una foguera per Sant Joan. // // Llavors un tros de fusta era un tresor // i amb una taula vella ja érem rics. // Pels carrers i les places+anàvem de casa en casa // per fer-ho cremar tot aquella nit // de Sant Joan. // // Érem quatre trinxeraires. // No en sabíem gaire // de les llàgrimes que fan que volti el món. // Anàvem entrant a la vida. // Mai una mentida, // no ens calia i res no ens robava el son… // // Els anys m’han allunyat del meu carrer // i s’han perdut aquells companys de jocs. // El bo i el que fa nosa // com si qualsevol cosa. // Sembla que tot s’hagués cremat al foc // de Sant Joan. // // I ara, aquesta vesprada+una altra vegada // veig els ‘nanos’ collint llenya per carrer. // Corren. // Com jo abans corria. // Els crido i em mirencom si fos un cuc estrany i passatger. // Doneu-me un tros de fusta per cremar // o la prendré d’on pugui, com ahir, // com si no n’hi hagués d’altra. // Jo he sigut com vosaltres. // No vull sentir-me vell aquesta nit. // // Que un tros de fusta torni a ser un tresor. // Que amb una taula vella sigui ric. // Pels carrers i les places // aniré de casa en casa // per fer-ho cremar tot aquesta nit // de Sant Joan. //
¡¡¡Feliç revetlla de sant Joan!!!
¡¡¡Sigueu feliços en aquesta nit màgica!!!
digueu-mare! 21, maig de 2009
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 20/5/2009 per jrof
Canon EOS 400D DIGITAL 20/5/2009 per jrofDigueu Mare,
digueu al solque els dilluns no porti pressa,
tinc encolats els llençols,
trigaré massa estoneta.
Mare,
digueu al ventque no faci tan soroll,
tinc dormit l’enteniment,
tinc melangies de cor.
Mare,
digueu al mestreque avui tanqui l’escola,
estic malalt i tinc febre,
no puc llevar-me ni gota.
Mare,
digueu al metge,
que, per mi, no ha de patir,
la malaltia és prou tova,
ha de passar tot per mi.
FONT: http://blocs.tinet.cat/blog/poemes-i-pensaments
maniguet! 14, maig de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 23/4/2009 18:32 h. per jrof
-> Foto de Núria Albó a la signatura de llibres per Sant Jordi
MANIGUET
Si quant dic maniguet
ningú ja no m’entén,
aquesta paraula envellida
sembla una mena d’elegia
d’un món intolerant
del qual no era conscient
la nostra infantesa ignorant.
El maniguet era un tros afegit
de la mateixa roba del vestit
que havia de tapar tot l’avantbraç
en els actes de culte
quant era prohibit
anar en màniga curta.
Era el temps tant llarg
de la guerra perduda
quan les devocions
eren tant abundoses
per compensar l’escassetat
de tantes altres coses.
Però tot d’una va passar
que sense saber com
ja no va haver-hi maniguets
i se’n va perdre el nom.
Núria Albó
Era un nen de 11 anys, quant el pare va obrir-me una llibreta a la Caixa, el que més va impactar-me va ser la finestreta petita de vidres gravats, el senyor que ens va atendre duia maniguets o manguitos i una espècie de visera, feia les anotacions a ma a ploma de sucar tinta, el paper secant perquè no s’esborronés i una fusteta segell que una vegada sucada estampia l’anotació feta IMPOSICIÓN de color lilós, les anotacions de tinta blaves i una REINTEGRO de color vermell i les anotacions vermelles, també un altre segell per les anotacions de INTERESES i les dates d’anotacions del moviment també amb segell. Imagineu-vos tota la disponibilitat d’aparells per fer les anotacions, a més de la visera i els manguitos. Ara seria impossible de portar a terme. Aquí us mostro la llibreta que us he explicat.
La guardo com un gran tresor i amb la mateixa il·lusió
del nen que mai no he deixat de ser. jrof
-Toc toc…ÿuÿu (¿?) 26, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
És així, si us plau
-Toc toc.
-Qui és?
-La Mort.
La Mort ve descalça;
quan se’n va duu socs
que van fent
cloc… cloc… cloc… cloc…
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
¿Qui és?
¿Qui és?
…cloc… cloc… cloc… cloc.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Malt ens pesi…”La Mort…Un mal necessari” jrof
M’agradaria estar preparat per a la mort. –La resta no importa. La mort és el més important de la vida. Tulko Lama Lobsang
Un dentista amable m’extreu el queixal del seny. La mort no arriba de sobte. No som més que peces sense recanvi. Joan Barril
records! 17, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
L’endemà d’haver complert
¡66 primaveres!
“Recordo tantes coses!
I m’adono que dins el cos
tinc més records
que cabells al cap”
jrof és Josep Rof i Rof
aniversaris! 16, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General, poema , comentaris tancats
AQUEST ANY NINGÚ NO M’ENVIARÀ CAP CADLEIA
Exercici ben estèril, el recordar dates.
Algú, sé ben qui, em dirà: “Bon aniversari”
i no podré deixar de pensar en tot una mica,
amb una pudor freda travessant-me l’esquena
-basarda absoluta de coses, moments
sense atur que traïdorament m’esperen-.
Un gat de pèl ben roig trepitja la gespa;
el jardí és immens i sé que ho tinc tot
i sé que no tinc res, excepte una memòria,
i una absència absoluta, i la certesa rara
que les paraules sovint prenen massa forma.
Veig una paret alta, altíssima, i encara
Que tinc forces sé que no podré pas saltar-la.
Decididament, deixaré de mirar per la finestra:
La dona de fer feines vol netejar la cambra.
Un any més: desig i destrucció mesclant-se.
M’ha agradat descobrir el poemari de la Marta, va ser per casualitat, ella sense saber-ho m’estava esperant allà a la biblioteca, just entrar-hi, la taula estava parada plena de poesia, hi havia diversos autors, d’axó sols fa dos dies, el préstec del llibre omple els meus ratets morts i amb deslliure de l’ordinador (us ho confesso amb te segrestat) sols quant fa bon temps el prescindeixo i surto a fer una passejadeta amb la *McLaren, la Canon sempre a punt, hi ha dies que no faig cap foto, però nia’n que passo de 50, a les hores espero arribar a casa i sense adonar-me’n ja torno estar enganxat al medi, processar-les, posar-li nom i arxivar-les. De cop se m’ocorre i ja em tens enganxat de nou, seleccionar-les per penjar-les els meus blogs, escriure el post, repassar-lo moltes vegades i finalment estriar el blog on penjar-ho. Actius en mantinc tres. Però amb aquests poema escollit a propòsit per celebrar amb vosaltres el meu aniversari, si amics meus sense adonar-nos vencem anys a la vida, m’agrada el número que defineix el meu aniversari “66 primaveres” ¡dos sisos cofois! Anuncien i delaten que soc nat del 1943, son poques o molts 66 primaveres, de fet no ho sé, i de veritat ni m’importa, el que si se que m’han passat volant, en un mer pessic, en un instant. Continua’n amb la Marta el seu poema ens diu així
THE OLD MASTERS
Sobre el sofriment mai no van anar errats
els antics poetes.
Ja fóra hora que donessis terra
als que no viuen.
Als que emplenen la teva vida
amb el record.
Record que pot assassinar. Potser a mi,
ja fatigada
de tant d’usdefruit de llocs
que no pertanyen.
Passa el temps: elemental saviesa.
I tot mor.
I jo començo una lenta davallada
de cansament.
Trobo, desfent-se a les mans,
la teva calor.
Ja m’ho van dir els vells poetes
que mai
no he sabut escoltar prou bé.
Si us ha agradat els poemes per celebrar en vosaltres el meu aniversari, deixeu-me dir-vos que “cada dia és un aniversari”, sempre tenim coses per celebrar, això us ho dic: mentes faig camí dia a dia amb la senyora ELA cap els vuit anys del diagnòstic (el pròxim mes), per cert és tan bonic el vuit com els dos sisos. ¡Felices primaveres per tothom!. Josep
*McLaren cadira electrònica de rodes / ELA esclerosis lateral amiotròfica
setembre 30 // vida privada // memòria i // a favor meu, nostre // berlin suite // homenatge a walter benjamin // eros més que thànatos // l’amor a barcelona // fragments d’una conversa // fauna // vull fer l’amor més que mai i ara (muntatge poètic)
66! 16, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, poema , comentaris tancats
AVUI “Despertar-m’hi amb
esgarips d’oreneta,
perquè ja és primavera”
Sentir pessigolles al cos!
perquè és… ¡El Meu Aniversari!
Anys plens de records,
flors! patiments! i 66 primaveres!
i com no FELICITAT!”
Josep
primavera! 21, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsQue sigui la primavera per la Pau!
¡Primavera!
¡Hem vençut l’hivern!
¡Visca la primavera!
Però compteu…
avui al sol ha entrat
a casa a cercar la bufanda!
dissabte, 21 / març / 2009
07:53:37 rofrofjosep
manel! 20, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
Al mar!
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora fel foc.
Tu i jo em buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostre història,
però tu i jo no ens em banyat mai al mar.
Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a la pala grega esquivant passejants,
a l’horitzó es divisen veles
d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa el mar,
així estirada se’t veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
Hi ha un xiringuito amb quatre pins de fons,
Tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona la música i som davant del mar.
Al mar! Al mar!
***
Roma
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d’oli i vi,
i una estàtua de marbre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor de xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujat per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
Són coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
manel “Els millors professors europeus”
hola “manel els millors professors europeus” senzillament hola i vull dir-te, dir-vos que per el meu passat sant vaig ser obsequiat amb la vostra música i també vull dir-vos que m’agrada molt… tot i fent camí cap a les 66 primaveres, FELICITATS a tots el que heu fet possible que la vostra música i les vostres lletres m’entrin directament en el meu interior. M’haveu rejovenit.
josep un garriguenc ens veurem si ens plau a La Garriga, mentes escric us escolto Al mar! Al mar! Deliciós!
“manel els millors professors europeus” això no se si és veritat però la vostra música dona gust escoltar-la i distreu del desoris d’un món esvalotat! http://www.myspace.com/gatmanel