Navegació

l’home dibuixat 19, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

L’home dibuixat

Amb un tros de carbó

i un tros de cuiro vell

dibuixa’m un senyor

sense llana al clatell.

Posa-li flors al cap,

un trajo de nylon,

uns guants de pell de gat

i una etiqueta al front

que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,

el que no té carn ni cos.

D’homes dibuixats com jo,

si mireu en veureu molts

Per acabar de fer

la teva obra d’art

repassa-li ben bé

el nas gruixut i llarg.

Penja-li un llaç vermell

dibuixa-li dents d’or

i al l’esquena un cartell

que digui: No estic mort.

I jo sóc

Jo sóc l’home dibuixat,

el que està fet de paper.

D’homes dibuixats com jo,

cada dia en neixen més.

Després per celebrar

el part sense dolor

ensenya-li a cantar

una cançó d’amor.

I amb aigua mineral

dóna-li un bany al cap,

un nom original

i per bandera un drap

que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,

el que no té cos ni carn,

d’homes dibuixats com jo,

se n’aprofiten els grans.

Jaume Sisa

Josep, Josepa i tots els seus derivats FELICITATS!!!

un illòman 16, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : general, poema , comentaris tancats

PONÇ PONS Dillatari

Un illòman, és un illòman.

En Josep l’ha acabat de llegir el 26 d’octubre 2005 a les 16:36 H.

M’ha agradat molt aquest menorquí que estima sa terra fins a l’extenuació,

és un pres d’ella i amb ella.

En sortir-ne un ratet de la seva estimada Menorca l’enyor ja l’envaïes.

Un illòman.

Un illòman en la seva illa rodejant-se del que l’envolta  i de qui estima.

Envaït: per un sol espetegant,

i de, la calidesa del Dillatari

a fora del pati entresuat,

l’acabo de llegir ara. De fons…

sento els tres néts a la cuina,

estan berenant o rondinant,

Ses mares i l’avia no parant de garlar.

Dolços moments! Màgics moments!

Sol calent de tardor!

La calidesa del Dillatari!

El xiu, xiu familiar!

Tardes inoblidables!

Que per molts anys i panys…

dimecres, 26 / octubre / 2005

17:53:37                           JRR

PONÇ PONS Dillatari

No he volgut ser res més que un literari.

He escrit illenc, per pura vocació. A tothom: gràcies!

La rosa es mor _¿metàfora poètica_ dins un vas d’aigua.

La vida sols _recorda que ets mortal_ es viu vivint-la.

Encara que mai no em llegeixi ningú, també escriuria.

Vici secret, passió mortal, estic fet de paraules.

Un illòman, és un illòman.

Ara l’estic rellegint trobant en la memòria el sabor experimentat en la primera lectura us ho volia fer saber. Josep Rof Rof

Dillatari
Ponç Pons, Dillatari | Pere Calonge • Ex-Libris
Tinta xinesa: Dillatari. Ponç Pons. Quaderns Crema. 2005.

vies de tren… 14, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

“VIES DE TREN”

Sempre condemnades anar juntes…

Qui sap si s’estimen!

Paral·leles transportadores de Somnis!

D’un lloc a l’altre! Qui sap a on?

L’on no importa…

Mentre viatgin els somnis!

dilluns, 14 / març / 2011  jrrof

Fotos: Canon PowerShot G12 06/03/2011 per jrrof (lloc linea Barcelona Puigcerdà un pas a nivell al sud de La Garriga)


Bertolt Brecht 10, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

Als nascuts després:

I

Certament, visc en uns temps molt foscos!

La paraula innocent és insensata. Un front net

Demostra insensibilitat. Aquell que riu

No ha sabut encara

La terrible notícia.

Quina mena de temps, en els quals

Parlar d´arbres és gairebé un crim

Perquè implica silenci sobre tants delictes!

Aquell que camina tranquil pel carrer

Potser és inaccessible als seus amics.

Que es troben en dificultats.

És cert: la vida encara me la guanyo.

Però creieu-me: és només per atzar. Res

Del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.

Casualment me n´he sortit (però si la sort em deixa estic

Perdut).

Em diuen: menja i beu!  Alegra´t de tenir-ne!

Però ¿com puc menjar i beure

Si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i

El meu vas d´aigua manca al qui té set?

I en canvi menjo i bec.

També em plauria de ser savi,

Els llibres antics diuen allò que és savi:

O apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs

Passar-lo sense por.

Defugir així mateix la violència

Pagar amb bé el mal que ens fan

No satisfer el desig, sinó oblidar

Es considera obrar amb saviesa.

Però jo no puc fer res de tot això:

Certament, visc en uns temps molt foscos!

.

Bertolt Brecht (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín,14 d’agost de 1956) (Trad. Feliu Formosa)

.

Bertolt Brecht un autor que acabo de descobrir i em sorprèn el que ens diu en un altre temps llunyans…completament vàlid per avui… en un món tan esvalotat que vivim… Josep Rof Rof

Vuit de març 8, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

Vuit de març


Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.


Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.


Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.


El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.


(Maria Mercè Marçal)

M’agradaria que cada dia fos feliç, amb alguna coseta que el fes diferent, nou, emocionant… que hi hagués un motiu engrescador per llevar-se cada matí i una realitat prou plàcida per arribar al vespre satisfeta …  i que ho seguim compartint!

T’ho desitjo per cada dia!!!!

Per demà també… i de manera molt especial!



8 de març, dia de la dona. Reivindiquem-lo! Juntes!

fem-nos respectar!

Maria-Mercè Marçal 7, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Foto: escalons d’antics cairons aprofitats a  l’era de Can Vilanova a la Garriga Canon EOS 400D 09/11/2010 12:25 per jrrof

Cau de llunes

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria–Mercè Marçal

Aquets senzill i bonic poema m’ha transportat el nen que un dia vaig ser, vivíem a pagès recordo a la mare agenollada fregant els cairons del terra de casa, salfumant diluït amb aigua i raspall rodo d’espart per refregar-los, quedaven nous, això ho feia per la festa major i festes senyalades. Josep Rof Rof

aniversaris 26, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

LES DADES… I LA VIDA.

si dilluns…

cap de setmana, fi de més…

primavera, estiu, tardor hivern…

el primer més, el segon…

la primera dent…

els primers passos…

un any, dos anys… 42 anys…

en un no rés… un instant…

el cel blau, la mar blava…

el sostre de la habitació blanc…

la lluna de plata…

el sol taronja…

que sigui el meu sol…

que m’envoltin els colors…

les dades… i la vida…

rofrofjosep  és jrrof…


Avui el primer fill ens fa 42 anys

42 i 41 despuntades de flors d’ametller

El segon en farà 41 d’equí set dies

Felicitats per la jove mare!!!

Felicitats per llurs fills!!!


tot passa 24, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats

Del llibre: Les lentes il•lusions:

Parmi les êtres humains, on ne reconnaît pleinement l’existence que de ceux qu’on aime.

(Simone Weil)

Tota passió hipnòtica passa

conversa casual entre desconeguts que passen

crits de nàufrags passavolants per l’autopista

m’agrada veure passar el mar

des de la finestreta estant penses

boies i flotadors passen ones

i tot passant penses que estrany

sempre acabo plorant per una cosa o altra

penses no passa res

per dur que sigui de passar

les coses passen

passen de pressa als anys

i allò ni clar ni fosc que anomenem la vida

mai no hauries imaginat

que la pèrdua irreparable també passa

buides i esperes que passi alguna cosa

que ompli i es quedi

però res no es queda i tot cansa

per això sempre acabes esperant

que passi alguna cosa

mentre preguntes per què el cor demana tant

el buit tens de l’espera

un buit folrat de capes de cendra

de capes de vidre de capes de paper

guardar de què serveix guardar preguntes

esperes com si no hagués passat res

i tot hagués de passar encara

t’agraden els inicis no els finals

treus la cadira i seus

passen ramats de paraules per la carena

pel tall de la ganiveta

seguint el curs errant i laberíntic

i mentre passen els dies perdurables penses

és estrany que el cor pugui anhelar

l’afecte d’ombres fugaces que passen.

Tot passa…fins i tot els núvols del cel passan , avui ple de xarrapetes, o passen remats de paraules per la carena: Canon PowerShot G9 12/08/2010  12:43  per jrrof

estranya guerra 12, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Fotos: Canon  PowerShot G9 14/01/2011 13:54 per jrrof

A Gérard Labrunie

Estranya guerra
la d’aquell que batalla solitari,
sense exèrcit ni amic, sense recer.
I en alta nit, cansat, de fosques ebri,
amb la mateixa cura
vigila l’estelada i l’adversari,
les ombres i la son;
i sent, rera l’espès fullatge, dèbil,
l’aspra remor de l’aigua repetint:
“No venceràs… tot és efímer
deliri que t’amara, cega follia…”
I entre les negres branques,
on el rou reblaneix
la sang resseca dels que han mort,
escolta el vent, missatger exacte:
“Mai no coneixeràs derrota
ni glòria ni fi.”

Vidal Sastre, Andreu: Sub-làbarum, 1993

la meva ombra integrada a les ombres del mobiliari urba…

és una auto-foto de jo, la cadira electrónica i el  jostik

he après… 11, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

Canon PowerShot G9 per jrrof (en un dia encalitjat… el pic del Tagamanent vist des-de  La Garriga)

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA…

He après que ningú
no és perfecte…
fins que t’enamores.

He après que la
vida es dura…
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai…
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura…
la felicitat se’n va a
un altre lloc.

He après que hauria d’utilitzar
sempre bones paraules…
perquè demà potser
me les hauré d’empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic…
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento…
però sempre hi puc fer
alguna cosa..

He après que quan el teu nadó
t’agafa el dit amb la seva maneta…
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya…
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge…
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies…
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto…
més coses faig.

(autor desconegut circula per la red)