Anna Aguilar-Amat Castillo 4, setembre de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
Puzzle-3
Hi havia dues mil peces,
i aquest cop les hi vam posar
totes.
¿Què fas les properes
dues dècades?
Tal cop no imaginaves
que foren tantes coses
les que feia, que hi havia
tants dies dins d’un any
i que tots empenyien i
empenyien.
Hem acabat el trencaclosques
i ara hem vist
com es dibuixa el buit
car l’espai existeix
primer, abans que la peça.
Dos mil dies són més
que la reina d’Escòcia
i la sort de cap torre
i que no et sóc
esposa.
I ara pastem la cola
amb la pols dels afanys i
alguna llàgrima, omplim
els intersticis i soldem
els elements germans,
(tot respectant la seva
idiosincràsia)
en tot ple de lògica i cofoi
car la tristesa.
si tres mil peces poden també ser una,
vints anys poden ser un dia
i l’amor potser odi
i l’odi present és acabat
en acabar de dir ‘present’.
La infinitesimalitat del bo i
el mal; que jo vaig fer un llistat
del que volia i amb va faltar posar
que no m’hostiessis.
Anna Aguilar-Amat Castillo
Càrrega de color Meteora
APUNT:
Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)
n’he estriat uns quants per publicar-los al post,
gracies Anna Aguilar-Amat Castillo per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.
Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof
Llanars agost 2011
dues dècades?
Tal cop no imaginaves
que foren tantes coses
les que feia, que hi havia
tants dies dins d’un any
i que tots empenyien i
empenyien.
Hem acabat el trencaclosques
i ara hem vist
com es dibuixa el buit
car l’espai existeix
primer, abans que la peça.
Dos mil dies són més
que la reina d’Escòcia
i la sort de cap torre
i que no et sóc
esposa.
I ara pastem la cola
amb la pols dels afanys i
alguna llàgrima, omplim
els intersticis i soldem
els elements germans,
(tot respectant la seva
idiosincràsia)
en tot ple de lògica i cofoi
car la tristesa.
si tres mil peces poden també ser una,
vints anys poden ser un dia
i l’amor potser odi
i l’odi present és acabat
en acabar de dir ‘present’.
La infinitesimalitat del bo i
el mal; que jo vaig fer un llistat
del que volia i amb va faltar posar
que no m’hostiessis.
Anna Aguilar-Amat Castillo
Càrrega de color Meteora
antoni clapés 3, setembre de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
VIII
La llum el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle. Que hi ha trossos del poema embolcallats amb silenci. Velar / revelar. El coneixement rau en el dubte, i la poesia, doncs, en els buits que mostra sense acabar d’emplenar.
XII
Platges esteses – xopa arena – ressòl – fosc aleteig del corb marí – gavarres lentes
cel i mar confosos
límits – sense llum – sense dubte.
Instants de goig – enigmàtic silenci
silenci de silencis.
L’absent.
XXIII
Enllà dels vidres
sacseig invisible de l’acàcia
branques perfent una cal·ligrafia sense traç
escandeix de versos d’un sonet aeri.
– diries.
Tagrera
La llum esbiaixada (re)produeix miratges antics – visions d’un altre món
traços de caravanes que es perden en l’ocàs
sense itinerari
sense empremtes
sense rastre.
El no res s’emmiralla en la llum de l’arenal.
Les ombres es fonen amb l’ombra del callat – el gran buit.
XXIII
Paraules allí on hi havia afanys – llum malalta.
Alè afeblit que t’habita – essència interior.
Enclusa.
Dolor – infinit – etern abisme.
XXVII
El biaix dels darrers raigs de sol encén pins – detalla carenes
Gossos borden enllà enllà.
Més tard – nits serrada
brillen estels
i l’infinit no-res.
XXXIV
veure escolar-se la darrera llum del dia – rere la finestra
pensar la plenitud del no-res
la fragilitat de la paraula
la desraó
núvols opacs fugint enllà
densos pensaments que un alè estrany sembla voler empènyer.
L’exili de l’escriptura – la ferida
supurant del record.
Sense paraules – sense.
Antoni Clapés
La llum i el no-res Meteora
APUNT:
Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)
n’he estriat uns quants per publicar-los al post,
gracies Antoni per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.
Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof
Llanars agost 2011
pere quart 14, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
http://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM Recitades video
http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc Corrandes d’exili de Lluís Llach interpretat per immigrasons
Corrandes d’exili Pere Quart
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
*
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
*
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
*
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
*
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.
*
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res».
*
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
*
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
—Roissy-en-Brie, abril de 1939
Pere Quart [Joan Oliver] (Sabadell 1899-Barcelona 1986)
Publicat originalment a Saló de tardor (Santiago de Xile, 1947)
feliu formosa 28, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
A tot posem un nom
per oblidar les coses que pretenen
definir. Em miro els dits
l’un rere l’altre, detingudament,
i em vénen al record,
uns objectes semblants (que ja no són)
i en torno a oblidar el nom
i, adolorit, espero no sé quina
metamorfosi…Espero.
Feliu Formosa
hores Feliu Formosa 24, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancatsQuant les hores eren plenes,
temíem la brevetat.
Ara que el temps s’ha buidat,
Ja no sabem què cal témer.
Miro amb una ala ferida
la llarga estela de fum
d’algun reactor perdut
en un espai que és mentida.
Feliu Formosa
Foto: Canon PowerShot G12 03/05/2011 h.11:00 per jrrof
contra la seducció 1, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
CONTRA LA SEDUCCIÓ
1
No us deixeu seduir,
no heu de ressuscitar.
El dia va a la fi,
ja bufa el vent nocturn
i l’alba no vindrà.
2
No us deixeu enganyar,
la vida dura poc;
a glops l’heu d’engolir
i quan la deixareu,
no n’haureu quedat tips.
3
No vulgueu esperar,
perquè el temps és escàs!
Els redimits, que es fotin!
La vida és el més gran.
No sempre la tindreu.
4
No us deixeu reduir
a ser esclaus i explotats.
De què heu de tenir por?
Morireu com les bèsties
i res més no hi haurà.
Bertolt Brecht (Trad. Feliu Formosa)
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaalemanya/brecht.html
amistats 25, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : amistat, fotos jrrof, poema , comentaris tancatsCanon PowerShot 23 i 24 /04/ 2011 per jrrof a Llanars
Amistats
He fet amitat amb eugues i poltres.
He adoptat un quants arbres.
Vaig dir ‘germans’ els que em miràvem.
I el mateix tros de cel amb els seus núvols.
Vaig adonar-me que malgrat
el temps canviant, núvols, pluja i poc de sol,
que el meu lloc al món, contenia altres
llocs i era de fet en un món en ell mateix
per ser-hi una estoneta més feliç.
jrrof
24/04/2011- 13:45 a Llanars
aniversari 16, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : foto, General, poema , comentaris tancatsAVUI
“Despertar-nos-hi amb
esgarips d’oreneta,
perquè ja és primavera”
Sentir pessigolles al cos!
perquè és…
¡El Meu Aniversari!
68 Anys plens de records,
flors i primaveres i com no
FELICITAT!”
Josep
feliu formosa 13, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, natura, poema , comentaris tancats
El poema no conta |
ni compta. Sovint canta |
des de la timidesa, |
de vegades esclata |
en un plany necessari, |
de vegades naufraga |
en oceans de dubte. |
El poema suplica |
des d’una llunyania.
—Feliu Formosa (Sabadell 1934)
Canon PowerShot G12 12/04/2011 10:26 h. per jrrof
“naturalesa morta & recobrant la vida”
així ens és la vida
“un néixer & un morir”
12/04/2011
marina antúnez 24, març de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
Trenco els ossos
d’aquest esquelet cansat
per reviure plàsticament com una fulla
sense rumb i sense pes,
i res ja no m’impedeix seguir-te
mentre el vent se m’endú
pel camí dels somnis.
Marina Antúnez
Fotos: Canon PowerShot G12 06/03/2011 12:50 per jrrof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.