qui plora la meva mort? 12, gener de 2012

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, miquel marti i pol, poema , comentaris tancats

XI
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pels jardins i les cuines fumoses,
i pels carrers, íntims com una cambra,
lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort?
Parents manefles
s’han dispersat per les quatre províncies
per fer saber la trista nova
muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m’estima, però.
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida,
al.leluia!
Ploreu per vosaltres,
odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol.lícita
i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pintats i entercs com ninots de titellaire.

Miquel Martí i Pol

Fotos: (1) 08/05/2011 a les 11:22– (2) 23/04/2011 a les 10:11 Canon PowerShot G12 per jrrof

el ginkgo 13, desembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats

Canon EOS 400D DIGITAL focos 17/85 mm. 16/09/2009 per jrrof (l’antiga plaça)

01/12/2011

07/12/2011 Fotos: Canon PowerShot G12 07/12/2011 12:17 per jrrof

A la Garriga centre hi ha dues places, la de l’Església i la de Can Dachs es aquesta plaça on hi he el bell i cofoi ginkgo, on el canvi de color verd/groc es tardorenc, just ara es quant ho fa, vegeu les fotos fetes amb pocs dies de diferencia, ara però una petita ventada i totes les fulles cauran en un tres i no res. Les places arran de l’arranjament peà tonal estan força viscudes on sempre hi ha algú fent petar la xarrada, jo mateix quasi cada dia la fem petar amb un grup d’avis natius mes grans que jo, hi ha prenc moltes coses de garriguencs.

Josep Rof Rof 13/12/2011

camins de vida 9, desembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancats

Quant les hores eren plenes,
temíem la brevetat.
Ara que el temps s’ha buidat,
ja no sabem què cal témer.

Miro amb una ala ferida
la llarga estela de fum
d’algun reactor perdut
en un espai que és de mentida.

Feliu Formosa Poesia 1972-2002

Fotos per jrrof. Canon EOS 400D digital 02/03/2011 12:57 hores

la lluna 30, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats

En el meu passeig d’aquesta tarda he captat els colors de la tardor i m’ha saludat la lluna, està creixent.

Canon PowerShot G12 2011.11.30 a les 16, 18 hores per jrrof

ara miquel 28, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

ARA, MIQUEL
Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
!planye’ls, Miquel!!
només poden permetre’s
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll!i!be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa,
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda!ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats
ens traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.
Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura,
i el terra és xop
i se’ns podreix la sola
de les sabates.
¿ No trobes que ja es hora
de treure els peus del fang
i espolsar!se el clatell
i fer bugada?.
Miquel Martí i Pol
.
En Miquel Martí i Pol en aquest poema, ens conte molt amablement la situació d’un país, el nostre.
Ara però encara està molt més enredat, doncs “no hi ha un pam de net per enlloc” miris per on miris, trobes corrupció, supèrbia i enganys ¿Quin País Deixarem els Nostres Fills i Néts? Fa basarda pensar-ho.
Els que vàrem néixer acabada la guerra “no teníem res i res ens mancava” ara “hi ha de tot, tenim de tot i encara ens falta” tal com pinta la cosa haurem d’aprendra deixar llastre i aprendre a viure amb poca cosa, son anys magres, ens cal afrontar-los, això si amb poca cosa. Ho volia dir. El que no se si ho he aconseguit. Ànims i resignacions per tothom.

papiona 26, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats

Volkswagen Transporter Camper t3 del 1989

De nom PapiOna, és un vehicle molt estimat per tota la família fills i com no els vuit néts, està en perfecta estat de funcionament a pesar dels anys que te, funciona com un rellotge Suïs, ara es posa contenta sols ensumar la clau, doncs surt poc i quant ho fa ho fa amb orgull i sempre saluda a altres furgonetes com ella deixa anar un parell de ràfegues joiosa a passar dels vint-i-dos anys que te, encara se sent jovenívola i nosaltres hi anem contents i com no, no pensem amb les mancances, jo ja no la puc conduir, per pujar-hi necessito un tamboret, això si accepta cofoia pujar la cadira electrònica per medi d’unes rampes, ara amb nostàlgia penso que hauríem de fer-hi petites excursions com per exemple anar fins al port de Mataró o fer un arròs al port d’Arenys, ho proposaré a la família i tornaré assentir el plaer del seu rom… rom… i la salutació d’altres furgonetes, jo sols pensar-hi que podrem un dia sortir ja estic feliç, us ho volia dir i així ho he fet.

Josep Rof Rof 3.850 dies del diagnòstic de una ELA, ella m’ha pres el plaer de conduir-la, però no les il·lusions de ser passejat amb la vella PapiOna