quan 26, maig de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, Gerard Quintana , comentaris tancats
fotos indrets garriguencs Canon PowerShot SX500IS per jrrof
D’on ve, tarda? 20, abril de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, GABRIEL PLANELLA , comentaris tancats Memento La vibració de la nevera, el crepitar del termo de gas, el pols del rellotge, a la lleixa, l’aigua per les canonades, ella adormida profundament i jo que m’hi acostava perquè el vel del seu son cobrís tot el meu desvetllament. Braços que comunicàvem en un monòleg senzill com de matinada el respirar de les cases centenàries, com les notes tan lacòniques que el matí ens deixàvem primer l’un i desprès l’altre. Gabriel Planella ***
Tarda
Un paisatge acabat d’envernissar:
grisos els cels d’aigua; griso i prou
els ulls de la duració. Ara, al parc,
hi ha paraigües estampats amb lloros
i *galahs, i fons que s’apaguen.
I hi ha cartes que s’escriuen a algú
perdut en un estiu i que no sap.
Aquesta tarda em pregunto on arriben
els que s’amaguen d’una doble vida,
i per què vaig trobar-lo quan ja no vivia
entre els meus. (Així ho diuen; vaig
anar-me’n sense haver sabut qui són.)
m’ho pregunto quan de res no serveix.
Tard. Aquesta tarda. D’on ve, tarda?
Mescal Gabriel Planella
D’on ve, tarda?
Aquesta tarda a casa sense poder passejar, ens fa un dia rúfol, gris i sense sol, de tant en tant una ruixada, “no plou ni fa sol” plenes les bateries de la cadira elèctrica que utilitzo, per fer un llarg passeig, per olorar i captar la primavera, amb la Canon que també estava a punt.
He aprofitat el temps lleguin poesia, aquestes dues m’han semblat adients per acompanyar aquestes fotos de l’altre dia, on tot rebrota de nou, on tot té ganes de viure…faltades d’aigua acusaran per el seu creixement.
D’on ve, la pluja? Josep
(fotos Canon PowerShot G12 per jrrof)
vida! 7, febrer de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats
Coses importants en el dia d’avui
(1) Avui ens ha deixat Tatiana Sisquella, el càncer l’ha fos, sols tenia 35 anys i una veu tendra, vital, plena de VIDA! que avui s’ha apagat per sempre. Així es la VIDA! viure i morir.
(2) Avui he conegut en Jordi un elátic de Terrassa, em intercanviat MS, derivant les converses cap el primer EM, auguro que serà una bona amistat.
(3) Que el ametller, solitari, escarransit i mig neulat, lluitant per la VIDA! estava ple de flors, sense pensar-m’hi la Canon l’ha fotografiat. (acompanyaran aquest post d’avui)
Aquestes fites doloroses, amargues o l’arbre florit, són coses que empenyen el dia, un rere l’altre, els sentiments, rere els sentiments, les angoixes, rere angoixes, dia a dia les anem vivint, assumint i com no ens ajuden a viure, les bones i les dolentes. Mentre vaig fent el camí, dels tretze anys convisquem amb una ELA, ella i jo som u, un pac, com la tortuga i la seva closca o el cargol.
Durant aquests anys, internet m’ha permès a conèixer molts elàtics/ elàtiques de tot el món, alguns/algunes ens han deixat, conservo les seves converses, com el millor tresor del món, la longevitat/ lentitud, de la meva ELA m’ho ha permès.
Avui he començat la pagina d’una nova amistat, que auguro serà intensa, mentes la senyora ELA ens ho permeti. Els vells talers de la meva joventut (dels 14 als 22 anys) quant portaven un fil dolent, que es trencava o s’esborronava sovint, es deia: “mala peça té el teler” amb l’ELA passa el mateix, tenim que ballar amb la més lletja, doncs que cony BALLEM! fins el final de la VIDA! Josep
Ara tu i jo som com aquest ametller,
que lluita amb solitari encerclat de per VIDA!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.