el 21 dia internacional de l’ELA 21, juny de 2013
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, foto jrrof , comentaris tancats“Ara s’ha descobert que hi ha vida abans de la mort”
ela 
de 
“La vida no és una loteria” un NO, a la ELA
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/
la felicitat 21, desembre de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto , comentaris tancatsLa felicitat s’assembla a la satisfacció que produeix la immobilitat quan trobes la posició al llit. Si la trobes, val més no tocar res perquè un cop l’has perdut és difícil retrobar-la. —Enric Vila (Barcelona 1972)
La felicidad se parece a la satisfacción que produce la inmovilidad cuando encuentras la posición en la cama. Si la encuentras, mejor no tocar nada porque una vez lo has perdido es difícil encontrar la misma.
*****
Bon Nadal 2011 per tothom
sigueu feliços,
empastifeu el món de felicitat
que falta li fa.
albert pla 29, juliol de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto , comentaris tancatsVIDA D’UN GAT 
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja però sa mare morí al part
i el seu pare d’un infart
i va quedar abandonat pel mig dels prats
moriria de gana moriria congelat
però sort que era un gat i tenia set vides
no tenia ni pares ni un amic
ni un padrí de família que el cuidés
i així solitari justet amb uns dies de vida
va arrossegar el cos per un camí per la ciutat
però va ser en creuar una carretera
que un camió va i l’atropella en un pas zebra
però sort que era un gat i tenia set vides
i va sentir-se deprimit dèbil agobiat
tan esclafat sota el camió
veia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar
ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l’endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l’agafa per l’esquena
i mentre renyava la nena el va triar per la finestra
però sort que era un gat i tenia set vides
set pisos de caiguda i quedà viu sobre l’acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l’esperen
hi ha vida hi ha vida
però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
aconseguí creuar la ciutat fins al port
i va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l’aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat
però sort que era un gat i tenia set vides
era patètic veure com s’enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-s’hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la infància dintre d’un vaixell de pesca
set mesos després va desembarcar
en una terra estranya apocalíptica i ingrata
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
però sort que era un gat i tenia set vides
i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t’acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai
una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
que dic un gat si allò era un tigre
que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què si no s’escapa perseguit com una rata
van acabar-se els tiros i eren temps de pau
de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desfiava tota llei de gravetat
per les potes l’agafaven i del terra l’aixecaven
i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
va sortir per potes de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra hi ha gana hi ha gana
havien passat set vides però el gatet mai no es moria
la veritat no comprenia la gràcia d’aquesta vida
i ara tan sols s’arrastrava sols errava sols vagava
ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
però hòstia puta quina vida més perra que tenia
i per desgràcia era un gat i tenia set vides.
el seu pare era un vell gat gordo i coix
Albert Pla
Canon PowerShot G12 02/07/2011 18:09 per jrrof
contra la seducció 1, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
CONTRA LA SEDUCCIÓ
1
No us deixeu seduir,
no heu de ressuscitar.
El dia va a la fi,
ja bufa el vent nocturn
i l’alba no vindrà.
2
No us deixeu enganyar,
la vida dura poc;
a glops l’heu d’engolir
i quan la deixareu,
no n’haureu quedat tips.
3
No vulgueu esperar,
perquè el temps és escàs!
Els redimits, que es fotin!
La vida és el més gran.
No sempre la tindreu.
4
No us deixeu reduir
a ser esclaus i explotats.
De què heu de tenir por?
Morireu com les bèsties
i res més no hi haurà.
Bertolt Brecht (Trad. Feliu Formosa)
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaalemanya/brecht.html
aniversari 16, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : foto, General, poema , comentaris tancatsAVUI
“Despertar-nos-hi amb
esgarips d’oreneta,
perquè ja és primavera”
Sentir pessigolles al cos!
perquè és…
¡El Meu Aniversari!
68 Anys plens de records,
flors i primaveres i com no
FELICITAT!”
Josep
aniversaris 26, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsLES DADES… I LA VIDA.
si dilluns…
cap de setmana, fi de més…
primavera, estiu, tardor hivern…
el primer més, el segon…
la primera dent…
els primers passos…
un any, dos anys… 42 anys…
en un no rés… un instant…
el cel blau, la mar blava…
el sostre de la habitació blanc…
la lluna de plata…
el sol taronja…
que sigui el meu sol…
que m’envoltin els colors…
les dades… i la vida…
rofrofjosep és jrrof…
Avui el primer fill ens fa 42 anys
42 i 41 despuntades de flors d’ametller
El segon en farà 41 d’equí set dies
Felicitats per la jove mare!!!
Felicitats per llurs fills!!!
tot passa 24, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
Del llibre: Les lentes il•lusions:
Parmi les êtres humains, on ne reconnaît pleinement l’existence que de ceux qu’on aime.
(Simone Weil)
Tota passió hipnòtica passa
conversa casual entre desconeguts que passen
crits de nàufrags passavolants per l’autopista
m’agrada veure passar el mar
des de la finestreta estant penses
boies i flotadors passen ones
i tot passant penses que estrany
sempre acabo plorant per una cosa o altra
penses no passa res
per dur que sigui de passar
les coses passen
passen de pressa als anys
i allò ni clar ni fosc que anomenem la vida
mai no hauries imaginat
que la pèrdua irreparable també passa
buides i esperes que passi alguna cosa
que ompli i es quedi
però res no es queda i tot cansa
per això sempre acabes esperant
que passi alguna cosa
mentre preguntes per què el cor demana tant
el buit tens de l’espera
un buit folrat de capes de cendra
de capes de vidre de capes de paper
guardar de què serveix guardar preguntes
esperes com si no hagués passat res
i tot hagués de passar encara
t’agraden els inicis no els finals
treus la cadira i seus
passen ramats de paraules per la carena
pel tall de la ganiveta
seguint el curs errant i laberíntic
i mentre passen els dies perdurables penses
és estrany que el cor pugui anhelar
l’afecte d’ombres fugaces que passen.
Tot passa…fins i tot els núvols del cel passan , avui ple de xarrapetes, o passen remats de paraules per la carena: Canon PowerShot G9 12/08/2010 12:43 per jrrof
josep palau i fabre 25, gener de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 05/11/2010 11:58 per jrrof
(foto de Can Barbey presentada a “concurs Illa Raspall La Garriga”)
***,,,,***,,,,
Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n’adonés,
d’aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m’ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me’n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n’adonés:
com una almoina que se’m fes.
Josep Palau i Fabre
tb 17, gener de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
09/11/2010
TB
El meu cervell és inestable
Trontolla sovint amb daltabaixos químics que acceleren o alenteixen el seu funcionament precari
Pujo i baixo sense mesura talment muntanya russa descontrolada
Hi ha drogues que m’ajuden
Hi ha ambients que m’assosseguen
Postes de sol i badies de blau turquesa i carícies sinceres abans d’endormiscar-me
No tinc la clau del pany secret
Fa dies que vaig perdre la busca de la brúixola
Provo de sobreviure sense ensurts
Escriure és una forma de consolar-me
Demà pot ser pitjor
El futur és aquesta tarda
No em jutgis massa de pressa
Intentaré de no decebre’t
.
Escrit per Toni Ibañez
19/10/2010
Fotos: Canon EOS 400D DIGITAL per jrrof
un elàtic ens ha deixat 10, desembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancatsUn alàtic en ha deixat, era un home fort, l’ELA se l’ha cruspit en un tres i no res, em intercanviat mails, estava il·lusionat per l’estrena de la cadira electrònica, content me la va presentar, era Banyolí, feia passejos per el llac, ara el llac plora la seva absència. Jo el recordo vital, entusiasta, animós, gaudia plenament de la vida, era d’aquells que deixant rastre d’amistat per on passant. Casum CASUM l’olla, tenim que ballar amb la més lletja?? Doncs que cony BALLEM buff… fins què la balladora ELA vulgui…
El meu senti-me’n està amb ell i tots els seus amics i familiars… Llop Estepari allà on siguis una abraçada, no una MIL ABRAÇADES!!! Josep
Si voleu conèixer en vida, passegeu-vos per el seu blog: http://tocatdela.blogspot.com/
Aquet poema a ell l’agradava…
.
Calla tot // Ploren les nits com les meves paraules // i plora el silenci de tanta buidor, // ploren els ulls de la meva ceguesa, // de tanta tristesa, de tant de dolor. // Crida la pluja com tots els meus mots // i crida la pena, i crida tan fort… // com criden els somnis de tanta foscor // en aquesta tempesta que s’ho està emportant tot. // Calla la sort, calla com jo // i callen l’alegria, la tendresa i l’amor. // Calla, tot calla… com sempre he fet jo! // i llavors és quan sento el meu crit i el meu plor..
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.