no m’agrada 6, desembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancats
No m’agrada…
No m’agrada el soroll aliè………
No m’agrada que m’enganyin……
No m’agrada passar calor al llit…..
No m’agrada que amb menteixin…..
No m’agrada llegir llibres gruixuts…..
No m’agrada fer faltes d’ortografia……
No m’agrada descobrir un engany………
No m’agrada no descobrir un engany……
No m’agrada tenir son i no poder dormir…
No m’agrada que no em tornin el bon dia…..
No m’agrada el pijama, el silenci i la foscor al llit..
No m’agrada-ria viure sofrint em temps descompte.
.
No m’agrada que no m’escoltin i acabin contant-me el seu constipat..
No m’agrada anar de copilot escoltant música que no m’agrada….
No m’agrada que em planyin, per el fet de anar amb cadira…..
No m’agrada que preguntin com em trobo? I no m’escoltin…
No m’agrada que no em deixin espai a una conversa……
No m’agrada que m’agafi la pluja sense paraigües……
No m’agrada haver-me d’aïllar de les meves pors….
No m’agrada tenir vergonya de trucar al metge….
No m’agrada discutir, doncs perdo les forces….
No m’agrada passar fred tot i estar abrigat…
No m’agrada preguntar i no tenir resposta..
No m’agrada escoltar la música del veí…..
No m’agrada matar les flors, ni res…….
No m’agrada el silenci a la foscor…..
No m’agrada el cafè iguali’t…….
No m’agrada no saber d’ells……..
No m’agrada tenir-los lluny…..
I més, però em pararé aquí. Ara continua tu…
Josep Rof Rof 3.497 dies convivint amb una ELA esclerosis lateral amiotròficaSalvador Espriu 24, novembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsnià tants de penjats per les eleccions del proper 28
que m’hi he volgut sumar
Foto muntatge de MªTeresa Casallachs Mauri
L’infern de les butxaques
Antoni Rierola Roqué, de Manlleu, ens recorda que hi havia un altre bon exemple del mot d’avui a Les cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu:
La roba va palpant
amb molta pausa,
davalla vers l’infern
de les butxaques
i el buida del pecat
de la xavalla.
SOMNI 9, novembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsSOMNI
Aplego una flor oblidada
i guaito el vol d’un ocell,
esbrino el pas d’una fada
i pinto el cel de vermell.
Omplo d’estels l’escocell,
i escric amb rella d’arada
camins fets de vi novell.
Alço els ulls cap el no res,
veig el far a la muntanya,
oblido el primer promès
i m’amaro de migranya
i guaito la forma estranya
d’un miratge amb foc encès,
teixit amb seda d’aranya.
Passo retrats oblidats
d’excursions a llacs i prades
dins d’àlbums abandonats,
a dins de capses arnades.
Cullo ramells d’arracades
i m’enfilo pels terrats
i per parets esmolades.
No tinc res i tot és meu,
la ciutat no té fronteres,
m’esmunyo per tot arreu,
mig de broma, mig de veres.
No vaig ni en cotxe ni a peu,
i al caliu de les voreres
hi madura el meu conreu.
Tinc el temps que ve i se’n va
i els minuts sense recança,
Amago l’olor del pa
al fons d’una vella estança.
Convido amics a la dansa
però abans els porto a sopar
a l’Hostal de l’Esperança.
Júlia Costa. La pols dels carrers. Editorial Meteora, 2006
Canon EOS 400D DIGITAL 09/11/2010 12:35 per jrrof
(feta en el meu passeig matinal d’avui)
Qualsevol nit pot sortir el Sol – Jaume Sisa – Palau de la Música 2003
Jaume Pont 27, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsDir
Dic mar
i dic desert.
Dic tinta
i veig la mort.
Dic silenci
i tot em parla.
***
El doll de la teva boca
S’agemolia
la verdor
d’aquell arbre
resplendent
cap al groc
s’agemolia
gronxolant-se
sota la pluja
infinita.
Foto: entre els arbres Llanars 23/10/2010 Canon PowerShot G9 per jrrof
potser 16, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, General , comentaris tancatsNi que ho diguis l’altre dia pensava que m’hauria d’aprimar!
Potser fer mes deport del que faig…impossible dels impossibles!
Potser hauria sols menjar pomes i encara poquetes!
Potser seguir una dieta estricta!
Potser berenar ara no ho faig!
Potser sols amanides en poc oli!
Potser sols viure d’aires dels cels!
Potser sols menjar núvols!
Potser somniar que m’aprimo!
Potser hauria de veure vi, ara no en bec!
Potser tornar a néixer en una casa de prims!
Potser ja ho he trobat dons si tornaré a néixer en una casa de prims!
Potser abans m’hauré de morir! Quin ÿuÿu!
Potser deixar-ho tal com soc i que la vida faci el que hagi de fer en mi!
Potser ¡Botifarres…………………………………………….llargues fins aquí.
Potser S’ha finit!
Potser !Que tingueu un bon dia aquet i tots els restants Si Potser esta clar!
en josep rof rof a la Nova Plaça de l’Om de Llanars, data 02/09/2010, hora 12:43
cova 14, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsAmagat
a la meva cadira de rodes
i les hores, esperaré,
pacientment,
qualsevol moviment,
a la misteriosa cova,
marxaré sense
poder desvetllar qui l’habita.
jrrof
Canon PowerShot G9 22/09/2010 10:53 per jrrof
que importa 6, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsQue importa
Que importa si ets músic
poeta, pintor o fabricant de cintes.
que importa si ets ric o pobre,
si ets casat, o solter, o tens fills,
si ets home, dona, noi o noia
que importa,
si res dels altres t´ importa
dels seus sofriments,
de les seves angoixes o
de les seves esperances mortes
tu, quan més necessitaràs d’algú,
ell o ella et dirà:
tu?….a mi que m’ importes!
Lleida 6 novembre del 1996
*******
autor desconegut per mi josep rof rof
antic poema per foto actual Canon PowerShot G9 11/09/2010 11:23 per jrrof
llanars 4, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto , comentaris tancats
He passat el cap de setmana a Llanars on hi tenim estada, un dia radiant, on els núvols blancs jugaven al cel a vera qui dibuixava mes bonic, m’agrada aguaitar el cel, mai és igual, somniant aquesta nit intentaré recordar-lo, núvols blancs, de coto fluix, feu-me un coixí per descansar el meu cansat cos, ai! com estimo aquestes acollidores valls, una tal Lola en el
programa de la passada festa major ens
deixa unes consells diu
així:
PER TENIR UNA BONA SALUT RECEPTA
D’UN METGE MOLT ECOLÒGIC I VEGETARIÀ
Si l’estómac té una llaga, mengi arrels de pastanaga.
Si el reuma no l’abandona, li recepto ous de mona.
Si té una angina de pit, això rai, llepis el dit
Si cada dia es va inflant, prengui xarop d’elefant.
Caminant, si es cansa massa, mastegui talls de carabassa.
Si en un ull té una catarata, fregues amb suc de patata.
Si també pateix d’asma, de cebes i alls cataplasma.
Si passa el dia xiulant, millor el passarà cantant.
Seguint aquest tractament, no us 
anira malament.
Viureu més de cent anys, si és que no us moriu abans.
És una copia Lola
Cal destacar la remodelada plaça de l’ajuntament (de l’ Om) fa goig i patxoca, mi hi vaig passar na bona estona llegint el diari, amb distreien colles de ciclistes paladejant i fent camí cap a walter 2000 estació d’esquí on hi ha bonas pujades per estirar les cames i fer un bon entrenament, amb bicicleta mai hi he pujat, si he fet de Ripoll a Setcases eren els 90es, ara però m’hi “conformo passejar-me amb la cadira de rodes electrònica” ella ho és tot, les meves cames i trobar-me amb llibertat per gaudir de l’estimada gent i les precioses contrades, per molts anys ho pugui fer i la ELA em deixi. Era el 2001 quant amb diagnosticaven la malaltia “esclerosis lateral amiotròfica ELA” amb ella el damunt passejo, dormo i convisc, com la tortuga la seva pesada closca… josep rof rof
Cerques relacionades amb llanars
Avui+El Punt – Notícies de Llanars
menjadores 27, setembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancatsFetes a ma per la ma del home, amb el mes nobles dels materials, el fang de la terra, ara però descansa’n ancorades en el pas del temps, conservant tota la bellesa, m’ha agradat veure-les per recordar-me de la meva infantesa a casa rodejat de menjadores com aquestes i conills, em unes gàbies de fusta fetes casolanes, 4 alhora podien menjar-hi, una mena de pasta feta de segó i patates bullides de les petites o tallades que quedaven el camp.
20 forats… 20 conills menjant? qui sap els conills que hauran alimentat aquestes menjadores? Ells ja no hi son, probablement l’om tampoc, resten les menjadores per recordar-nos don venim i lo que varem ser. A avui dia els nostres joves, sols juguen a l’ordinador com si hagués set tota la vida, doncs no, també hi havia menjadores de fang, fetes per la ma del home per posar-hi el menjar per alimentar els conills per ser cruspits a casa o bescanviar-los als mercats per altres menges.
Pareu atenció a la foto, a sobre els cairons (maons de fang) hi han tres claus d’enllatar igual son de les gàbies? Ves a saber. josep
Canon PowerShot G9 10/09/2010 11:22 per jrrof
joan margarit 24, setembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la teva àvia
et cantava al crepuscle, quan tornàveu
al llarg de la riera, vora els horts.
Al filat de la mort hi ha llençols
prop de l’obscur racó d’un safareig,
però el silenci i prou és qui t’honora
si recordes la brisa entre les canyes,
la puresa de l’aire de secà
i les cançons on, cap al tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
Canon PowerShot G9 barri Querol a La Garriga (la vinya den Joan Garriga) 10/09/2010 11:15 per jrrof.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.