Jordi Pope 31, gener de 2015
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsAquest gener del 2015 fa set anys que en Jordi Pope ens va deixar
tenim la seva poesia per recordar-lo
DIVENDRES, 11/01/2008 – 16:20hLa poesía de Jordi Pope, a la xarxa. El poeta es va morir ahir per causa d’una malaltia degenerativa . Jordi Pope (Barcelona, 1953) feia temps que estava retirat de la pràctica de la poesia oral, encara que n’havia estat un dels iniciadors i màxims exponents, a causa d’una dura i llarga malaltia degenerativa. Es va morir ahir. Un poemari acabat d’escriure el mes de novembre de 1987 i escrit a cavall de Llívia i Barcelona per un poeta que pertany a la generació dels nascuts els anys 50, una generació que va viure plenament la mort de Franco i l’inici de la democràcia. Viure aquells anys 70 va ser com viure en un cim des del qual es podia veure què deixàvem al darrera i què es besllumava al davant.
+ Un poema manuscrit de Jordi Pope i d’altres. SILENCI SILENCI desenganxat desestima dissolut del clan de déu diàfanament dispost de disciplina doctrinal discrepo denego dels diminutius diferenciables divergent: de diverses drogues dempeus deploro de déu demetrem de clemència dirigida des del dubte devora devotament dentis diferents desastrós de diàlisi debades descalç dibuixo decisions elementals delicades de detalls de dolçor dessolat de desamor defraudador desfalca del desig delerós desfaig delmes donats demagògicament demolidor desagradables de desafinar destrio de desermar des de esclavatge de desvari delictuós demà dormiré Jordi PopeTRENTA DE GENER
Rebenta la Magrana
dels teus llavis Carmí carnosos.
Els ulls en ràpids efectes
emmirallen el meu deliri.
Estesa la Bellesa
pacta amb l’Amor,
la conquesta del Plaer.
No literat, escriptor.
No escriptor, poeta.
No poeta, persona.
No persona, massa humà.
No massa humà, ans el mutant nostre de cada dia en la consciència a les fronteres de totes les nostres condicions, nostres abismes i nostres galetes sucades al cafè-n-llet interestel.lar del barri xino de naixença, de la seva naixença. […]
els anarquistes d’ateneu al Pope el troben massa, no sé, massa llibertari.
(Enric Casassas. “Cap de trons”)
una pedra 25, gener de 2015
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
d’esquena dues cadires , una pedra
de cara dues cadires, una pedra
.una data 1868, quantes coses haurà escoltat i vist aquesta pedra, que ara adorna aquet lloc de descans.
UN POEMA
Joan Margarit
CASA DE MISERICORDIA
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú l’escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.