nou minuts, tota una VIDA! 25, juny de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, poema , Rastrejar25 de juny del 2014
Estic al CAP garriguenc, tot esperant la infermera la gent es desespera, som pocs, no més de sis, hauria d’haver arribat a les cinc per els injectables, passen vint i dos minuts, la infermera ens arriba corrents, crida els injectables, no hi ha ordre, passa la que havia arribat ultima, la gent confon vacunes e injectables, es gènere un debat absurd.
Mentes jo llegeixo poesia, reconec que hi havia arribat a les quatre i mitja, vaig per el poema nou de Francesc Garriga ‘Tornar és lluny’. Tanco el llibre, prenc aquests apunts i descric l’absurd que pot ser l’home, en sentires acorralat esperant la infermera, total en menys de vint i cinc minuts, tots el carrer els injectables, els de la vacuna, un del control crec ‘cintron’ i jo amb una petita ferida sobre de la mà esquerra, només gran que l’ungla mitjana, però profunda i dolorosa, com si amb una Gúbia haguéssim llevat la carn, va ser ahir, amb una enganxada em el cargol del caminador. És si mes no força curios, ningú jugaba amb el mòbil.
Quina organització, repetia la infermera, 1er els injectables de les cinc, són les cinc i trenta-u minuts i en un pim pam pum… nou minuts tots al carrer. En un no res, l’home desespera per no res. I després què…
A fora ens a guardava una sorpresa queia un bon xàfec, els que no portàvem paraigua nou minuts més esperant que amainés. Els he aprofitat per fer les fotografies que adonen l’escrit. Josep
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.