Navegació

nord enllà 24, gener de 2013

Publicat per Josep Rof en : Salvador Espriu, sobirania i del dret a decidir , comentaris tancats

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Cementiri de Sinera
[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

Les hores

Dos fets transcendentals avui a Catalunya:
2013 any dedicat a Salvador Espriu
y el debat de les resolucions de declaració de sobirania i del dret a decidir.

Artur Mas amb Oriol Junqueras i Joan Herrera en acabar la votació de la declaració de sobirania.

El Parlament de Catalunya aprueba la declaración de soberanía de CiU y ERC

El texto se ha aprobado por 85 diputados a favor (CiU, ERC, ICV y uno de la CUP), 41 en contra (PSC, PP y C’s) y 2 abstenciones (CUP) | Cinco diputados socialistas optan por no votar y los diputados del PPC abandonan la cámara durante la votación

Mas y Junqueras se saludan al conocer los resultados de la votación en el Parlament. Los diputados del PP y C’s han abandonado el hemiciclo tras votar Oriol Campuzano / ACN

malalt, romput 18, gener de 2013

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, Salvador Espriu i Castelló , comentaris tancats


JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR
Homenatge a José Luis L. Aranguren.


 Avui el cel
 és ja només
 ofec, buidor,
 ploguda nit
 al mar, al camp,
 dolenta mà.


 Com que no puc
 mai més dormir,
 faig del meu llit
 por de presó.


 A poc a poc,
 com una flor
 sense perfum,
 sense color,
 creix, de l’arrel
 del pensament,
 l’última mort.


 Dalt, al teulat,
 urpes de gat
 esqueixen llargs
 drapots del glaç
 del sentiment.


 N’estic content
 i veig el fum
 de l’extingit
 ram del neguit
 de llibertat.


 Indiferent
 al temps, el vent
 de zenc, mesell,
 em bat, penell,
 rovell enllà
 del brut llindar
 d’un moll dolor.


 Negat al plor,
 al plany, al crit,
 estès al llit,
 malalt, romput,
 venut, vençut,
 perdut, obsés
 de mi, diré
 -asprosa fam
 d’un àvid clam-
 que no podré
 mai més dormir.

Salvador Espriu i Castelló

10 de juliol de 1913 Santa Coloma de Farners, la Selva
22 de febrer de 1985 (als 71 anys) Barcelona, Barcelonès
Salvador Espriu i Castelló – Viquipèdia 1913/2013 el centenari del seu naixement

fotos: Canon PowerShot G12 per jrrof

hivernació 13, gener de 2013

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats

HIVERNACIÓ
 el darrer estiu dorm
 al fons de la piscina
 amb les algues i les joguines
 que no sabérem recuperar.


potser tornaran els dies
 sense límits i un cop més esclatarà la llum
 sobre els somnis perduts
 al fons de no sabem quins corredors.
 Anna Montero

fotos Canon PowerShot G12 per jrrof

Avui ens fa un dia de rigorós hivern, el dia es gris, plujós i fred. Reclòs a casa, llegeixo poesia i m’ha agradat aquesta que he penjat, entronca amb el dia que ens fa, a pesar de lo que ens diu, és un poema breu, fresc, una refecció directa al pas del temps, un estat d’ànim d’incertesa i desesperança, a més d’un propòsit de futur. Gràcies Anna, m’has omplert el mati d’un dia de VIDA gris, GRIS.

terra devastada 6, gener de 2013

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, Gabriel Ferrater, poema , comentaris tancats

TORNA’T A TU
Torna’t a tu. Et trobaràs
la terra devastada,
però no desesperis.
Entre les runes,
hi nien els records,
la selva immarcescible.
Podràs talar, esbrancar,
sembrar, collir, viure-hi
talment un Robinson,
senyor de la teva illa.
Tot vaporós, però
Vida falsa? Vida real?
Torna’t a tu. Estima’t
la terra devastada
que ha fet els teus records
i bona encara
per confegir-ne més.
Accepta i canta.
Narcís Comadira

No ho dieu a ningú, avui els Reis m’han deixat poesia, LENT de Narcís Comadira i PARAULA ENCESA Antologia de poesia catalana dels últims cent anys. Com es habitual en mi obro a l’atzar i m’han sortit aquests dos poemes, bonics i reals diu en Comadira <<Et trobaràs la terra devastada, però no desesperis>>. m’ha donat per pensar, és la terra que deixarem els nostres néts, tot corromput, endeutats fins a tres generacions <<Podràs talar, esbrancar,
sembrar, collir, viure-hi>> però d’una altre manera, vegeu on ens ha dut el model actual.

I el de Gabriel Ferrater TRES LLIMONES. jrrof

TRES LLIMONES
Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
a l’aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
Gabriel Ferrater

foto de Internet disculpes no son tres sino cinc  llimones