M:Dolors Millat 27, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
M.Dolors Millat
Al batec de la terra (meteora)
Pom de flors
Mai no em vas dir
Com va morir ton pare.
Ni si l’acompanyaves
a l’hort de vora el riu
o si a bocafoscant parlàveu
asseguts al cantó del foc.
Recordo el teu gest greu
al davant del seu nínxol
amb un pom de flors fresques
lo dia de Tots Sants.
Resa un parenostre per el iaio,
em deies, amb ninetes brillants
com llunes amarades d’aigua, papa.
***
Algun dia
Encara que ara no t’ho sembla
tu també et moriràs,
i llavors tindràs temps
de fer allò que no has fet de viu:
volar penyes amunt
com l’àliga daurada,
retallar una muntanya
contra el cel de ponent.
I escoltar la merla de bon matí
Sense res més a fer.
esperança on ets? 15, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Pluja en les mans
Estrelles de purpurina
Damunt el GEL
Sobre els camins
El silenci no ens solta
Als còdols joves
I la neu descansa en el pujol.
jrrof (((poema a una amiga)))
en Pedro ens ha deixat… 12, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsdimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat…
Companys de feina 33 anys…
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present…
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres…
Josep Rof i Rof
Inés i fills acompanyo el vostre dol…
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…
la vida hauria de ser sense fi…)
en Pedro ens ha deixat… 12, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsdimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat…
Companys de feina 33 anys…
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present…
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres…
Josep Rof i Rof
Inés i fills acompanyo el vostre dol…
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…
la vida hauria de ser sense fi…)
els reis mags! 6, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Carta a una amiga
|
|