Sols llevar-me amb l’esforç d’incorporació he vist ombres difuminades a fora al jardinet que han captat els meus ulls, fixo la mirada i no veig res, altra vegada ombres desdibuixades entren als meus ulls, fixo la mirada i ara si veig el que és: dos petits pardals semblen joves, juguen, fan volades curtes, tot fen saltironets, es busquen i acaben fent-se un peto, els dos becs suament s’uneixen per la punta, assegut al llit, quiet, rere la cortina contemplo enfavat la bellesa que just llevat el dia m’obsequia.
bon dia!