un refresc! 14, juliol de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , Rastrejar
A la terrasseta de Nou TRULL al costat sud de l’església hi ha 9 taules, totes ocupades, a la meva dreta dues senyores i un nen, no paren de fumar, el nen juga avorrit repenjat a la taula, ara xerren amb els de la taula d’enfront, mentres li treuen la sorra de les sandàlies el nen, el cigarret l’aguanta amb els llavis i fa magarrufes per el fum. Acaben de servir-me una clareta i una tapa de talls de llonganissa, la clareta està fresquíssima i la tapa de mort. Una parella madureta ella una orxata i ell cervesa i no para de fumar, jo també, el poc aire que corra me’l tira al damunt, tot el fum directa de la cigarreta que crema sola, és el segon que encén i el deixa cremar. A la meva dreta tres noies jovenetes, orxata i llimonada. Al fons veig un veí de casa, l’home està prenen una cocacola de llauna i unes patates rosses de bossa, no amb veu i quant el busco de nou ja no hi és. El seu lloc hi ha una parella jova que no paren de fer amoretes. Al fons per l’acera tocant l’església, camina feixuc en Miquel (fa camí dels 90es), porta una barra de pa a la ma, a l’altre un basto. Arrencant les campanes de l’església, toc, toc per donar-nos les 7 de la tarda. Em molesta el soroll d’un jove accelerant la seva moto, que sembla un cavall de ferro i no va enlloc. Suporto el fum del tercer cigarret, del home que el deixa cremar. M’adono que la meva taula s’han emportat totes les cadires, menys la meva està clar (és electrònica de nom McLaren). No aguanto més el fum de la cigarreta cremant sola sense ser fumada, sense pensar-m’ho faig marxa enrere… pujo a l’acera, crido el cambrer li dono el moneder, ell no gosa agafar els cèntims.. si jove si agafa’l i cobrat… m’ha dit que 2,50 eurons. Que voleu més, un refresc adornat de tot un teatre. Tot aquets relat està escrit al mateix lloc dels fets, a ploma en un bloc.
Que bé que estic lliurat de fum tot fen camí sota l’ombra dels plataners del Passeig.
A casa m’esperaven per sopar un cigrons freds sortits de l’olla d’aquest mati, un raig d’oli i quin sopar més deliciós. A la tele sortien els politics de casa, no se que deien del finançament, m’ho he imaginat doncs la tela estava muda. Cap al llit a descansar el cos. Enseguida amb venc la són.
M’ha durat poc, ara quant just acabo de teclejar aquest relat són les 02:59:33 de la matinada del dimarts, 14 / juliol / 2009.
Ara que ha refrescat amb el vostre permís m’entorno al llit, bon dia, bona nit…
Canon EOS 400D DIGITAL 2/7/2009 hora 12:29 per jrrof