Navegació

Ai! Ai! I, el cos no para de cantar… 23, octubre de 2008

Publicat per Josep Rof en : ELA , Rastrejar

img_0007.JPGAI! AI! I, el cos no para de cantarAi!

Quina por! Nits d’insomni i foscor…

Ai! Quines sensacions! Paciència…

Ai! Quin riure! Al Pla del Viure…

Ai! Són les nits llargues? Nià que sí… 

Duran el pas per la vida, en avançar en els anys, un sol tenir un cos nafrat o emmalaltit. Un cos cansat que no et permet un idíl·lic descans, això que cada u i a cada nit s’hi esmena per cercar-ne la postura idònia. Hi han dies que n’és del tot impossible. Un cos ple de pessigolles mai m’ho permet. Unes esvalotades papallones que  m’acompanyen continuadament. Ai! Quina por! Nits d’insomni i foscor. 

-No he esbrinat quina mena de bèstia és? Però fa de les seves sempre. Qual lladre mai avisa. Aprofita en la foscor de la nit per fer-me una forta recargolada. Ep! Soc aquí. Compte-hi. Sempre hi és. Juga al factor sorpresa, mai descarrega al mateix lloc. Son els espasmes musculars, un sotrac curt, però intens i dolorós. Ai! Quina por! Nits d’insomni i foscor…  

-Sabeu quant a l’aigüera s’escorre l’aigua? Sempre hi ha alguna resta que obstrueix l’escapada de la mateixa amb lleugeresa. Axis és la cruïlla del coll. flemes que no saben que fer? Aturades ni amunt ni avall, abades les noto quietes fen-me pessigolles. Són un conyàs, molesten un munt. Acompanyades d’una resseco de boca, produïda per la evacuació del aire del respir, un aire rebel, negant-se a sortir per els dos túnels del nas preparats per l’ocasió. La *bufadora no para mai de funcionar, però l’aire rebel surt per on vol. Ai! Quines sensacions! Paciència. 

-Sempre la despertada du per companyia! Una resseco a la cruïlla. Varis espetecs al molars. Els ulls a punt de rebentar. Badalls recargolats. I, porto a la part superior, un gerro de flors sense aigua. Ai! Quin riure! Al Pla del Viure.  

La Itv del cos

-El cap: no para mai, és com l’escuma de l’onada a la platja. Un gerro de flors sense aigua.

-El nas: és com la riera d’arenys després d’una inesperada tempesta. Obstruït o embussat.

-Les orelles: són una orgia de grills, constantment envoltades de musiques desafinades.

-La boca: les obertures sobtades (badalls) manen molta potència a les barres, fins el interior de les orelles s’hi senten vinculades i adolorides.

-El coll: una bifurcació de la “RENFE” però plena d’emmetzinadores músiques. Una plaça rodona que tothom hi passa per on pot. Una senyal continuada de prohibicions. Un paper secant absorbit per l’aigua. Una angoixa constant. Un semàfor fen senyals, però sols de dos colors carbassa i vermell compte. Diuen què “por la boca mor el peix” jo hi afegeixo, per les cruïlles i bifurcacions desgastades també. És queixós en fer us de força, s’ha tornat senyor i mandrós, no vol ser emprenyat. És fa notar, en cada intent de qualsevol moviment Ep! Soc aquí compte! Abades el pit li segueix el joc,  són camarades i companys per fer-me la guitza, a fe que ho aconsegueixen.

-Els ulls: abades a punt de sortires del cap, per els badalls inesperats.

-Els dits: dels peus avisen! Ep! Som aquí. Els dits de les mans últimament és portant bé, ho és que un s’hi ha acostumant als seus límits. Cauen les coses sense poder-les salvar, ni el intent de agafar-les, ni cas, cauen i cauen.

-Les cames: Ai! Ai! les cames fortes. Sí, fortes, però compte que l’afluixament és inesperat i el terra és molt fort a part de baixa. Son tremoloses com els flams.

-El cos: un arbre sense fulles, esqueixat i sacsejat per una forta tempesta. Ai! Són les nits llargues? Nià que sí… 

dimecres, 25 / maig / 2005

10:48:08       JRR  és    jrof 

Apunts clarificadors: tot això passa quant porto 4 anys del diagnòstic de la malaltia ELA esclerosis lateral amiotròfica. *Bufadora és la mascareta que uso per dormir. Foto feta de l’exposició a la Biblioteca de La Garriga “Quant la fragilitat predomina en l’existència” d’en XAVI S.H  (els liks que us acostaran  per coneixer-ho)

Vídeo: XAVI S.H ENTREVISTAT PER JOSEP CUNÍ EN “ELS MATINS” DE TV3!! 

Galeria: SIEMPRE INTENTANDO MIRAR MÁS ALLÁ, Artista: XAVI S.H | yuglo

XAVI SH “MI CASA. MI YO. MIS EMOCIONES” EL ANTES Y  

Tags: