Un instant! Una de tantes! 9, octubre de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA , Rastrejar
Un instant! Una de tantes?
-És divendres, s’ha acabat la jornada, ara a descansar tot esperant el cap de setmana. Que fàcil! Un instant! Una de tantes? En un instant! Jo he passat d’estar dret, a trobar-me rodolant per terra tot suportant dificultats en la respiració. Un instant! Una de tantes? És tan ràpid com un llampec. Sols serien tres o quatre espasmes respiratoris molt insuportables. Són el premi rebut per la sotragada. Menys mal que la banyera, no s’hi immutava a tanta disbauxa. Ara ¿Què farem i com ho farem em l’accés de pes per incorporar-lo? No se, no se, hauré de concentrar-me. I gaudir dels terres besats tantes vegades. Ei! Ei! No em sentiu!:-) Passes!
-La *cadira torna ser passejada, sense dir ni paraula… hi està acostumada a tanta gatzara. La dona si que està espantada! No corris papa! Descansa! Descansa abans d’incorporar-te! En uns segons l’he muntada? Un instant! Una de tantes? Qui és que no s’espanta! En veure un “fort home” tirat per terra ? Un, se sent desnonat, dèbil, espantat. Emprenyat! Tant com un bebè amb gana.
-L’espant per l’estimada. Jo la sotragada. La gemegada. Tremolor a les cames. Una gran suada. La cara envermellida amb quedava. En uns segons “el cansament d’una jornada”. A la dutxa el cos nafrat per la sotragada. Oh! Aigua guaridora acaba la calorada. La dona apunt per eixugar-me, mentes savis consells gossa donar-me “papa has de vigilar” Els escolto. M’entren dins de l’ànima.
-M’espera el llit, la llegida diària, mentes la radio una xerrava m’he acompanyava. La dona no para de preguntar-me… ¿vols rés? ¿Que et fa falta? ¿Com et trobes papa? Li contesto no sento res, que sigui diferent d’altres diades, a part de la sotragada.
-Hi estic avesat o No. M’envolta un agosarat cansament a cada jornada, avui a més la sotragada. De la malaltia diàriament n’estic envoltat. Ara a més a més, “soc un sac de gemecs ple a besar de sotragades”.
-La dona s’arregla per assistir a una funció de teatre. Espero que li sigui millor, que l’escenificació donada per mi aquesta tarda? ¿Que hi farem? Sols ens queda “acceptar la vida, tal com és, tal com ens be regalada”, amb espants, ensurts hi alguna capbussada…
-Un instant! Una de tantes? Han passat!
-He tingut la sort! De poder explicar-vos-les. Una passada?
dissabte, 9 / abril / 2005
13:14:04 JRR és jrof
-Apunt VS la malaltia:avui fa 1.429 dies del diagnòstic de l’ELA i aquesta és la 25e caiguda. Detalls arxivats: A casa al bany, desequilibri i la caiguda al canto de la banyera: Un fort cop a les costelles esquerres, deixant-me sense respiració.
-Ha! Me’n descuidava, aquest escrit és verd, el color de l’esperança. –No os dic res del color morat, penseu el que voleu?. Aquesta ja és passat i passada! *cadira amb el seu recolzament fa possible la meva incorporació, fins ara”