de pare a fill! 25, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar
albert amic dels amics i en mariano un pollastre feliç!
De pare a fill… Per molts anys!
Poques paraules
que tant ens diguin!
Que tant ens recordin!
Simplement
Per molts anys!
Albert, el dia que
tu vas néixer, saps
¿quants anys tenia jo?
Doncs vint-i-sis,
te mare vint-i-cinc!
Pares joves, Oi!
Sembla que sia ahir!
Te mare avui, ens
m’ho ha recordat.
Me ha fet pensar
el que ens ha dit
D’aquell desitjat dia,
ja ens han passat
trenta-cinc regalats anys!
Regals de vida!
Un instant!
Un és distreu, i li cauen
els trenta-cinc!
EP! Compta! No val badar
La vida és un somni
que ens passa volant!
Com deia aquell
La vida és… Un mer pessic,
què… sense adonar-nos
acumulem molts i,
molts d’anys.
Que aquest dolç pessic
et duri anys i panys…
Per molts anys! Albert i
felicitats per te mare!
dissabte, 5 / març / 2 mil 5
19:49:01 JRR és jrof
Albert:-Com si fos ahir? -Ja estic fen camí cap els seixanta-dos i els quatre d’elàtic i t’adones què en un instant! Ens han passat! Ens han volat! I el pollastre encara perdura en la nostre memòria corrien els 70’s t’en recordes!
Fill així de senzill ¡per mols anys! ¡PER MOLTS ANYS!
Una clarificació: elàtic és un malalt d’esclerosis lateral amiotròfica ELA
Any nou: Una casa nova. Un pa acabat de sortir del forn. Un vi jove. Una mandra fèrtil. Un lent treball amb les mans. Una espera per si algú arriba a dir-nos que no ens ha oblidat. Ara és quan potser comença la vellesa. Joan Barril