sobre la mort! 25, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
PENSAMENTS D’EN JOSEP SOBRE LA MORT!
La mort és la cosa més segura que tenim, tot gaudint de la vida.
Nosaltres junt amb totes les coses que ens envolten a la vida, som periples. Un néixer, un morir. Cal adonar-nos” que la vida sempre ha set així. Tot començament l’espera un fi.
No pensis mai, perquè ara? Si no recreat/gaudeix sempre, del temps que l’has acompanyat, et donaràs compte que és molt el que haveu viscut junts, això et reconfortarà.
Penseu que és el primer que adquireix un recent nascut? El sol fet de néixer és una condició innata, per poder morir.
Pensa que al fer un petó a un ser estimat, a un fill, es com si dos cadàvers es vessessin. Se que és molt fort dir-lo d’aquesta manera però es així. La mort ens ronda a tots a cada instant, no distingeix d’edats, ni situacions. Sols per això viu intensament, recreat de petites coses, aquestes que abades per l’atabalament del dia a dia no hi raparem, gaudeix plenament tant com puguis del moment que la vida ens regala, pensa que aquest instant ja no hi serà més, dons que no et passi desapercebut, obrim els ulls, anem ven vius.
La burocràcia és un mal necessari fins a la mort. A la vida un ha d’aprendre a conviure amb la societat, a viure amb persones que; estan dormides, ronquen, son rondinaires, diferents de nosaltres, sempre fan coses que no ens agraden, deixem-los, mai ens imposem a fer el que nosaltres voldríem que fessin, deixem-los. Una vegada haguem assumit aquest mal necessari, ens sentirem bé per viure feliços al seu costat.
La llibreta d’apunts: Aquesta llibreta és el gos fidel dels meus pensaments i de la meva ànima. Sense ella, aquests reculls/pensaments d’en Josep no serien possibles, no podria retenir-los a la memòria.
dimarts, 17 d’agost del 2004
josep Rof i Rof és jrof
ESPERANÇA DE VIDA!!!!
l’esperança és un ball
sovint solitari
els peus delerosos
somien camins
que no arriben enlloc
I LA VIDA S’ACABA!!!!
Longevitat: Els metges solen prohibir menjar o beure massa per garantir-nos una vida llarga. No pensen que a vegades també fa mal viure massa. Massa pèrdues, massa soledat. Potser a vegades és hora de morir. Joan Barril
Gent gran, procurant no fer nosa, tirant amb poca cosa. Lletres Els Pets
La mort, com a gran por, ja no existeix. El que ara existeix és el temor al declivi, a la decadència física i a no valer-nos per nosaltres mateixos. jrof