vivim esperançats? 2, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
vivim esperançats? L’ ESPERANÇA!
Després de fer la migdiada una bona estoneta m’he despertat entre núvols, mig desvetllat, he anat pensat coses i sense adonar-me m’he centrat en el garbuix dels pensaments amb l’esperança ¿què és l’esperança? ¿ qui l’ha vist? ¿ té color? ¿a on és troba?
He arribat a una conclusió, que tothom la fa servir aquesta “màgica paraula” sense posar-hi atenció en ella, la diem moltes vegades, està present sempre en tots moments de la nostra vida, no fa soroll però conviu en nosaltres, és com una brisa suau, com si res… ens passa desapercebuda a cada instant, entremig de les il·lusions, angoixes, en el nostre fer de cada dia.
L’esperança no l’importa l’edat, tampoc influeix la situació que un es trobi, ella és fidel a nosaltres, ens acompanya sempre. A les nostres fites de curt i llarg termini, en el transcurs de la nostra vida sempre esperem o estem esperançats sense posar-hi massa atenció.
El futur sempre és una esperança llunyana, però ens arriba, l’ immediat és una esperança planificada d’un passat que consumim en el nostre fer de cada dia.
L’esperança és el tot del tot, sense ella no seríem res. La dita popular ja ens ho recorda. Que “l’esperança és l’ últim que es perd” “Que mentre hi ha vida hi ha esperança”
Un dia esperant, vam ser pares. Arribaren els fills, el naixement, els primers dies, els primers mesos, el primer any, els primers passos, la primera dent, el primer dia de guarderia, el dia del començament P/1, l’institut, l’universitat, la primera feina, els desencants, els sofriments, les malalties, així és la vida un aigua barreig on reina sempre l’esperança. A totes les fites de la vida plenament viscudes o no, l’esperança sempre i pul·lula al vell mig del tot.
Assolirem les esperances, que sense adonar-nos, en diferents etapes de la vida havíem esperançat. I ens férem grans, sí grans, però sense abandonar mai l’esperança, aquesta viatjarà sempre amb nosaltres i al final morirem junts esperançats.
Amb l’esperança pel mig, deixarem un dia un munt d’activitats inclòs el treball. Un canvi de vida important. Dedicant-nos als néts bona part del nostre temps, però i per ells, observant esperançats el seu creixement, les seves trapelleries, els seus jocs, les picardies, aprenent a estimar-los i quasi a ser petits amb ells. L’esperança sempre anirà en nosaltres.
Al passar per la vida, assolirem amb l’esperança, il·lusions, desenganys, ensurts i malalties, però sempre com per art de màgia l’esperança pel mig. Sempre la portarem a sobre i conviurà amb nosaltres, això sí, sense adonar-nos.
Ahir esperàvem, avuiesperem i demà esperarem.
Esperàvem que seria tot més bonic.
Esperem que el pas del temps esborri el que no ens fou agradable.
Esperarem que les coses ens vagin mes bé.
Que mentre hi ha vida hi ha esperança.
L’esperança és l’ últim que es perd.
Si l’esperança té color que sigui el verd, no diuen que el verd es color de l’esperança de les asses.
¡Oh esperança! que ve que et trobis amb nosaltres ¿Què seria de nosaltres sense tu?
Estic totalment convençut, que mentre hi ha vida hi ha esperança.
Així que un bon feix d’esperances per a tothom.
Avui és un dia d’esperança, com molts dies, vivim esperançats sempre.
ESPERANÇA DE VIDA!!!!
l’esperança és un ball
sovint solitari
els peus delerosos
somien camins que no arriben enlloc
I LA VIDA S’ACABA!!!
La Garriga, dissabte 13 setembre del 2003
Josep Rof i Rof és jrof
-CITES SOBRE L’ESPERANÇA I LA DESESPERANÇA.
–“Casar-se per segona vegada és el triomf de l’esperança sobre l’experiència.” Samuel Johnson
-“On una porta es tanca, una altra s’obre.” Miguel de Cervantes
-“En cada alba hi ha un viu poema d’esperança, i, a l’anar-nos-en a dormir, pensem que clarejarà.” Noel Clarasó
-“En l’adversitat una persona és salvada per l’esperança.” Menander
-“En el cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant, i darrere de cada nit, ve una aurora somrient.” Khalil Gibran
-“És millor viatjar ple d’esperança que arribar.” Dita japonesa -“És millor ser enganyat fins al final que perdre la beneïda esperança de la veritat.” Fanny Kemble-“És molt estrany que els anys ens ensenyin paciència; que quant més curt és el temps, més capacitat tenim d’esperar.” Elizabeth Taylor-“És necessari esperar, encara que l’esperança hagi de veure’s sempre frustada, doncs l’esperança mateixa constitueix una dita, i els seus fracassos, per freqüents que siguin, són menys horribles que la seva extinció.” Samuel Johnson-“És trist mirar al mar en una nit sense lluna però més trista és estimar sense esperança alguna.” J. Efrain Suazo-“L’home és una criatura d’esperança i inventiva i ambdues qualitats desmenteixen la idea que no és possible canviar les coses.” Tom Clancy-“L’infern és haver perdut l’esperança.” Archibald Joseph Cronin-“El qual viu d’esperances corre el risc de morir-se de fam. Benjamin Franklin
-“El temor i l’esperança neixen junts i junts moren.” Metastasi
-¿Hi ha sempre fecundación de savia nova en les inmolaciones sofertes.? Julián Sancerni Giménez
-“L’esperança d’una felicitat eterna i incomprensible en un altre món, és cosa que també duu amb si el plaer constant.” John Locke
-“L’esperança és el pitjor dels mals dels humans, doncs perllonga el tormento de l’home.” Friedrich Nietzsche
-“L’esperança és un arbre en flor que es balancea dolçament al bufo de les il·lusions.” Sever Catalina
-“L’esperança és un estimulante vital molt superior a la sort.” Friedrich Nietzsche
-“L’esperança és el somni de l’home despert.” Aristòtil
-“L’esperança és l’únic bé comú a tots els homes. Els quals tot ho han perdut la posseeixen encara.” Tals de Mileto
-“L’esperança Prospera àdhuc sota les condicions més inadequades.” Alejandro Dolina
-“L’esperança és un bon desdejuni però un mal sopar.” Francis Bacon
-“La joventut viu de l’esperança; la vellesa, del record.” George Herbert
“La providencia ens ha donat el somni i l’esperança com compensació a les cures de la vida.” Voltaire
-“Lasciate ogni speranza, voi ch?entrate.” Traducció: “Deixeu, doncs, els quals aquí entreu tota esperança.” Inscripció en la porta de l’Infern segons l’obra La Divina Comèdia de \Dante Alighieri.
-“Els nens són l’esperança del món.” jrof