15 dies… Dia a Dia! i/o Nit a Nit! 30, juliol de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , Rastrejar
15 dies…Dia a Dia! Apunts per l’equip de metges.Dra. Eva Farrero i Dra. Mònica Povedano.
He cregut convenien deixar escrit un Dia a Dia dels inconvenients, pors, angoixes i lo que és més important l’acceptació de la mascareta bufadora CPAP NASAL (aparell de ventilació mecànica)
OCTUBRE, 05-2003- Primera nit de la mascareta a Bellvitge, la nit fou plàcida descansant bé, he dormit 10 hores.
OCTUBRE, 06-2003- Segona nit de la mascareta a Bellvitge, la nit fou plàcida descansant bé, he dormit 10 hores.
OCTUBRE, 07-2003- Tercera nit de la mascareta a Bellvitge, la nit ha set fatal dormin sols de 22.30 a 2 , de 3 a 5.45, dolor al pont nasal, pessigolles hi picors el nas. El bufador i la aparell que enregistra el son aconseguiren posar-me molt nerviós. Desconnecto el bufador i l’altre a les 6 matí, se ha acabat fora aparells, a dormir… D’una vegada amb sento alliberat. Un parell d’hores dormin com un liró. Visito el lavabo m’afaito, em refresco i ja me he sentit molt millor, quin descans.
OCTUBRE, 08-2003- Primera nit amb la mascareta a casa, he descansat molt bé.
OCTUBRE, 09-2003- He descansat bé. El mirall amb delata el nas vermell i adolorit el refresco l’aigua fresqueta que bé”, aquesta nit afluixaré la mascareta de la part del nas, no fos cas que estès massa tensa.
OCTUBRE, 10-2003- Tinc una ferida el nas, dolorós i taponat, aconsegueixo dormir amb la mascareta 4 hores (de 11 a 3) a las 4 de la matinada ja no puc més m’aixeco.
OCTUBRE, 11-2003- Las nits son esgotadores, tinc al nas adolorit i taponat, allargo posar-me-la vencen la són el més tard possible i quant arriba el moment de dormir-me… els nervis no amb deixant, sento calor i fred , picors per tot el cos, cames que no trobant la posició còmoda, noto fatiga, Josep aguanta que ja ho aconseguiràs… falta poc al final per quedar completament esgotat i agafo la són, he dormit de 11.30 a 4 hores i de 5 a 7.30 hores.
OCTUBRE, 12-2003- He dormit sols de 11 a 12 hores i de 4 a 8 hores. Cada dia li tem mes anar al llit. Las nits son esgotadores. Li temo a la mascareta. Sento sensacions d’ofec, un estat nerviós, em toco el nas constantment, noto sensacions de tenir-lo tapat, però no ho és, la ferida del pont nasal no es cura serà difícil, hauré de prescindir de la mascareta fins la cura total, crec que seria el millor. Demà trucaré a la Dra. li explicaré… com ho porto de malament.
OCTUBRE, 13-2003- Aquesta nit fou millor, descansant bé, 10.45 a 6 hores, sols a mitja nit per sonar-me el nas me he tret la mascareta, i en un moment tornava ha dormir. No trucaré a la Dra. NO. Avui m’ha semblat que el problema potser donat per la ferida del nas, si és això rai! És curarà i aniré molt millor.
OCTUBRE, 14-2003- Nit quasi perfecta, bon descans i d’una tirada. Dutxa matinal, la tireta de la ferida cau, la ferida sagna, sense mascareta no fa mal, deixo la ferida destapada.
OCTUBRE, 15-2003- Bon descans i d’una tirada, això va millorat Josep ànims.
OCTUBRE, 16-2003- La nit mol bé, dormint seguides 9.30 hores.
OCTUBRE, 17-2003- Aquesta nit m’he sentit molt nerviós, em costà agafar la són, sols de pensar amb la mascareta tot em pica, no puc estar quiet, tinc vàries descarregués com elèctriques a varis punts de les cames/peus, em fan mal, tinc calor i sento fred alhora, penso que m’haig de relaxar d’aquesta forma no aconseguiràs que et vingui la són i no descansaràs. Espero sentirem cansat per connectàrem a la mascareta/bufadora. Dormo 7 hores a las 6.20 del matí fora mascareta… fent el mandrós fins 7.30 hores. Tinc pànic anar el llit, aclareixo al llit no, sols pensar que per dormir amb tinc de connectar, el meu cos sent de tot menys ganes de la mascareta/bufadora.
OCTUBRE, 18-2003- La nit ha set llarga, de 10.40 a 2 hores connectat a la bufadora, en despertar no he aguantat més, un tom per la casa veure la TV hi deixar passar el temps, al cap d’una bona estona torno al llit, amb poso la mascareta suportant-la uns minuts però no podia amb ella, sensacions estranyes, nas embussat, pessigolles i un estat insuportable e inaguantable, haig de relaxar-me optant descansar sense la mascareta, pensant que mes tard ho tornaria a intentar, no fou possible m’adormi fins 6 matí, al llit faig el mandrós fins a les 8 hores.
OCTUBRE, 19-2003- Quin fart de dormir unes 9.30 hores descans total, no he notat res com si no portés la mascareta, que be Josep sempre hauria de ser axis. El nas ja quasi està curat.
OCTUBRE, 20-2003- Bé, la nit a set plàcida he dormit com un liró, total 6.45 hores són poques però han set sense pauses, m’he llevat amb la sensació d’haver descansat molt. Posar-me la mascareta és fàcil per mi, soc un expert en ajustar-me-la, n’he aprés no desenganxo cap tira (velcro) la tinc a mida i en un moment la tinc posada. Quant em tombo de costat em el cap l’ajusto movent-la, així no perd vent pels costats. Ja Soc un Expert… però vull dir-vos que no m’agrada. He sentit sensacions estranyes en el moment de la posta en funcionament, un estat nerviós, punxades als peus, cames, picors al nas, fred, calor, Josep no desesperis que és lo que toca i prou! No vull sentir mai més queixar-te. Qui no es conforme es perquè no vol. És el vall que em toca ballar, encara que la música no m’agradi. Hi haurà un dia que ella i jo serem u, sols i veig un perill que no em gravi els somnis!
BENVOLGUDES Dra. Mònica Povedano i Dra. Eva Farrero No és la meva intenció ser un pallissa amb aquest escrits que jo anomeno, 15 dies…Dia a Dia.Així ho he sentit i així ho he expressat els primers quinze dies. El que no sé, és si la meva manera d’explicar-me serà clarificant per tal que reflecteixi els fets, les angoixes, emocions i sentiments i quedin expressats. De fet crec al buidar el pap en aquests escrits m’ajudarien molt en l’acceptació de la posta en funcionament d’aquesta nova etapa diferent i nova per mi. Ha set angoixant, abans d’iniciar-la ho era més… m’ho reconec li tenia pànic, sentia pànic. Fent servir un argot ciclista un Tourmalet per mi. Aquesta etapa ha estat superada. Altres fites vindran… penso superar-les totes i fins el final feliç!
Mercès ambdues Doctores per ajudar-me, a que les nits siguin més descansades per mi, gràcies… Mil gràcies. Ens veurem a les visites que tenim concertades.
Control a CCEE de ventilació mecànica (H. Duran i Reynals) Dra. Eva Farrero el dia 27 novembre 2003, a les 10 hores. NRLC Dra. Mònica Povedano, el dia 15 desembre del 2003, a les 12.15 hores.Espero la visita, per saludar-vos ambdues. La Garriga 20 d’octubre del 2003
Josep Rof i Rof és jrof
Apunts : CPAP NASAL APARELL DE VENTILACIÓ MECÀNICA jo l’anomeno (BUFADORA) i la màscara (MASCARETA)
dimecres, 30 / juliol / 2008 Quasi han passat cinc anys. Ara i des d’aquell dia la mascareta bufadora vull i puc dir què “ella i jo som U” Som imprescindibles!
Dificultats per dormir Després de fer-me proves (enregistrant les fases de la són) varen veure que necessitava un CPAP. El seu funcionament alleugeria o m’alliberaria de fatigues els muscles de la respiració.
Sempre m’he preguntat perquè? Doncs perquè “amb duri’n més anys” jo m’ho pregunto i jo m’ho contesto “qui no es conforme és perquè no vol” i amb quedo tant panxó! I conformat!
Avui ha estat vida. Demà serà esperança. Demà passat, una quimera. Joan Barril