14 maig 2021

Déu i la Constitució de Suïssa

Publicat en 8:18 sota General


La Constitució de Suïssa comença amb una menció a Déu (“En nom de Déu Totpoderós…”), essencialment per raons històriques.
L’anomenada “Carta federal”, un pergamí de l’any 1291 considerat la base de l’actual Confederació suïssa i escrit en llatí, deia literalment: ” In nomine domini amen“.

Un parlamentari ha fet una proposta per eliminar la menció a Déu en la Constitució, ja que suposa una posició poc neutral pel fet que no tothom creu en l’existència de Déu.

Immediatament han sorgit opinions, raonaments i posicions de tota mena a favor i en contra de la proposta d’eliminació.

Tot i que en la vida quotidiana a Suïssa no es viuen actes religiosos públics i molt menys fanàtics, el fet de posar en discussió una menció de Déu ha sorprès. Cal tenir en compte que a Suïssa, en el formulari anual de declaració d’impostos tothom diu a quina religió pertany, o si no en fa part de cap.

Estadísticament, un 35% dels suïssos es declara creient de la religió catòlica-romana. Segueixen, per ordre de percentatges arrodonits, els sense religió (30%), els evangèlics-reformats (23%), els d’altres religions evangèliques (6%), els islamistes (6%) i els jueus (0,2%).

Segurament les raons històriques tindran majoria per deixar la Constitució tal com ara està, encara que cal no ignorar l’argumentació de la proposta, basada en el fet que no es pot posar un seguit de lleis com si estiguessin inspirades per algú (Déu), cosa que ningú pot demostrar.

 

Una resposta fins a ara

Una resposta a “Déu i la Constitució de Suïssa”

  1. Joan Gilen 14 maig 2021 en 13:07 1

    No és sols que cal identificar la religió, és que cal pagar impostos ordinaris a la teva església conrats pel Cantó i els Catòlics paguen molt. Això és pels que són membres d’una de les religions reconegudes pel Cantó on vius. Si no en tens cap, encara et fan pagar dient que és per pagar per serveis com les campanes i els rellotges públics. A la Universitat cada vegada que arribava un Nord-Americà de primer es posava furiós quan li preguntaven per la seva religió. Després acabava dient que era jueu, que no era una de les religions reconegudes, però li exigen papers per demostrar-ho o una carta del seu rabí.