De Suïssa estant

S’ha arrelat el costum d’un dia com avui, Sant Jordi, regalar una rosa a la persona estimada.

L’amor és un sentiment molt profund, que no necessita de moltes paraules per fer-se sentir. Acostumats com ens tenen, en el camp social i especialment polític, amb discursos, intervius i articles llargs, amb propostes sovint ràpidament oblidades, trobem que l’amor es pot expressar d’una millor manera.

L’amor es demostra amb una rosa, amb un petó, amb una carícia, amb una mirada  i amb poques, molt poques paraules. Com en el poema següent:

Cant Pagà

Només tu i jo.
Només.
Abans, no res …
…Després,
tota una vida.
Només tu i jo.
Res més.
Fora tu i jo
tot és
una mentida.

Aquesta poesia, dedicada a la meva mare Neus, la va escriure el meu pare Josep a Manresa el mes de juny de l’any 1936.

El Dia de Sant Jordi de l’any 1976, ara fa quaranta-cinc anys, va sortir el primer número del diari AVUI. Feia trenta-set anys que no sortia una publicació diària en català.

El numero 1 va ser molt extens (cinquanta-sis pàgines) en gran part pels anuncis per la Festa del Llibre, i sobretot pels molts articles de tota classe pel fet de sortir al carrer amb les il·lusions a flor de pell.

Tres anys abans, és a dir el 1973, des de Suïssa,  vaig adquirir una participació de la Societat Mercantil PREMSA CATALANA S.A., per un preu de deu mil pessetes, cosa que em va fer “Comptepartícip fundador”. Aquesta societat tenia com a finalitat la de promocionar la publicació d’un diari en llengua catalana.

No va ser fàcil la sortida del diari, però gràcies a la iniciativa dels fundadors i la col·laboració de bons periodistes, escriptors i empreses anunciants, va tirar endavant, cosa que ens va omplir de satisfacció a tots els que hi vàrem creure molt abans que sortís al carrer.

Són fets històrics, de la petita història si voleu, però que no deixen de fer part de la personalitat d’un país que no sempre ha tingut fàcil el seu camí.

Felicitats, AVUI, convertit en “El Punt Avui “, amb  ganes d’anar recordant el teu naixement molts i molts anys.

Els problemes de tota mena que la Covid-19 ens està creant fan que passin desapercebuts molts esdeveniments que poden, també, afectar la nostra manera de viure en el futur.

Dos científics (una i un) de l’Escola Superior de Ciències Aplicades de Zuric, han arribat a crear al laboratori un cultiu de cèl·lules de cacau, a partir de fruits de cacau de Puerto Rico, en un procés bastant llarg.

El primer resultat ha estat el de produir una rajola de xocolata que ha estat una gran sorpresa, ja que, segons proves sensorials, el gust de la xocolata era intens i d’alt nivell.

Fins ara només hi han produït dotze rajoles de xocolata, però calculen que dins de dos anys la producció de cèl·lules de cacau podrà permetre de fer arribar aquesta xocolata a les botigues.

Com és natural, han sorgit dos fronts. Uns diuen que aquesta tecnologia suposa un gran avanç que ajudarà aviat a fabricar formatges, gelats i altres productes derivats de la llet  sense fer servir proteïnes animals. Els vegans se n’alegren. També suposa no dependre de les importacions de cacau de països on no es respecta massa el benestar dels que treballen els camps ni tampoc la biodiversitat dels terrenys.

D’altres veuen un nou camí que ens fa dependre més i més de la indústria química, amb tot el que suposa d’esclavatge fins i tot financer.

Veurem com acaba tot això. De moment anirem gaudint de la xocolata tradicional mentre ens deixin.