23 nov. 2020

Idiomes lliures

Publicat en 16:49 sota General

Un petit cartell que he vist avui al matí a l’autobús, m’ha motivat escriure sobre idiomes i dialectes.

Com que darrerament es parla molt, massa, sobre el català i l’espanyol, sobre preferències, avantatges i discriminacions, em sembla oportú d’explicar com es pot conviure amb idiomes fora del propi, sempre que hi hagi una mica de respecte a les arrels culturals i poca intenció de forçar a tots a ser unitaris.

A Suïssa tenim quatre idiomes oficials: alemany, francès, italià i romanx. Cap d’ells disposa de la virtut de ser el principal, de manera que cada regió parla el seu idioma amb tota naturalitat, sense cap pressió, ni política ni social.

Amb aquesta situació històrica, cultural i legal, no entenem com a Espanya no s’admet amb tota naturalitat que cada regió que disposa d’una llengua pròpia la pugui fer servir tota la vida i per tot arreu.

Els de la meva edat (vaig néixer el 1942 a Manresa) no vàrem disposar mai a cap nivell (escola primària fins a universitat) d’un sol minut de lliçons de català. El parlàvem a casa, amb els amics, però no a l’escola, ni a les oficines estatals ni, ni, ni…

Les coses han evolucionat a Catalunya, encara que el fet d’obligar a conèixer l’espanyol, fora del fet de ser una llengua molt extensa mundialment, far suposar més intencions polítiques que culturals.

El tema dóna per molts blogs de manera que intentaré acabar amb el cartell de l’autobús.

Val a dir que a Suïssa parlem molts dialectes, que no disposen d’ortografia i gramàtica, però que són la nostra manera de contactar diàriament. A l’hora d’escriure, hem de fer-ho amb l’idioma gramatical corresponent. Per exemple a Berna, parlem el dialecte bernès-alemany, diferent del de Zuric o Basilea per donar dos exemples, encara que ens entenem amb ells perfectament. A l’hora d’escriure ho fem en alemany, com a Alemanya o Àustria, excepte en coses de caràcter local on podem escriure el dialecte com volem mentre es pugui llegir i soni com el que parlem.

El cartell de l’autobús, publicat per Bern Mobil que és la companyia que gestiona tots els autobusos i tramvies de Berna, escrit en dialecte de Berna diu: «Estàs arribant tard, nosaltres et donem l’excusa”.

És una prova d’humor perquè donar com a excusa de retard que l’autobús no ha arribat a l’hora és bàsicament fals en una companyia on els horaris són estrictament respectats. Però el sentit irònic que la companyia ha fet servir demostra que les coses es poden fer amb nivell i simpatia.

 

 

2 respostes

2 respostes a “Idiomes lliures”

  1. Joan Gilen 25 nov. 2020 en 14:21 1

    Durant els meus 10 anys a Berna, entre els 60’ i els 70’ vaig viure el conflicte lingüístic pel Jura. De fet acabaven d’explosionar una bomba. Sobre la suposada tolerància lingüística dels bernesos, jo em recordo de com va començar la lluita: a la primera sessió del govern després de les eleccions, els dos Räte del Jura es van queixar que els majoritaris parlessin només Dialecte, que ells no entenien, demanant que parlessin Alemany. Es van negar i els jurassians es van aixecar i marxar. La resta és història. Em plau que el Jura assolís la llibertat. Donant classe (jo era PD quan vaig marxar) un estudiant Jurassià em va interrompre en Francès. Jo potser hauria volgut aprendre el Dialecte, però necessito llibres per aprendre llengües i en aquell temps no tenien encara cap gramàtica. Del Romantx, mai estudiat per un lingüista seriós, deien que eren quatre llengues diferents i fins i tot tenien un diccionari entre les quatre. Un que era dels Grisons em va assegurar que tots parlaven Dialecte. Ja sé que tot ha canviat molt, però amb mí que no comptin. Tots els suïssos em preguntaven després de 10 anys “wie gefällt es Ihnen bei uns?” Ja savia la resposta que volien. Que jo no volia donar.

  2. Ramon Boixeten 26 nov. 2020 en 12:09 2

    Entenc perfectament certs problemes amb el Jura, on es barregen les diferències lingüístiques amb les polítiques. La creació del Cantó del Jura va calmar tensions. El fet és que, avui, no existeixen problemes amb els idiomes ni amb els dialectes, excepte els que algunes persones per raons no sempre clares provoquen.