De Suïssa estant

Un petit cartell que he vist avui al matí a l’autobús, m’ha motivat escriure sobre idiomes i dialectes.

Com que darrerament es parla molt, massa, sobre el català i l’espanyol, sobre preferències, avantatges i discriminacions, em sembla oportú d’explicar com es pot conviure amb idiomes fora del propi, sempre que hi hagi una mica de respecte a les arrels culturals i poca intenció de forçar a tots a ser unitaris.

A Suïssa tenim quatre idiomes oficials: alemany, francès, italià i romanx. Cap d’ells disposa de la virtut de ser el principal, de manera que cada regió parla el seu idioma amb tota naturalitat, sense cap pressió, ni política ni social.

Amb aquesta situació històrica, cultural i legal, no entenem com a Espanya no s’admet amb tota naturalitat que cada regió que disposa d’una llengua pròpia la pugui fer servir tota la vida i per tot arreu.

Els de la meva edat (vaig néixer el 1942 a Manresa) no vàrem disposar mai a cap nivell (escola primària fins a universitat) d’un sol minut de lliçons de català. El parlàvem a casa, amb els amics, però no a l’escola, ni a les oficines estatals ni, ni, ni…

Les coses han evolucionat a Catalunya, encara que el fet d’obligar a conèixer l’espanyol, fora del fet de ser una llengua molt extensa mundialment, far suposar més intencions polítiques que culturals.

El tema dóna per molts blogs de manera que intentaré acabar amb el cartell de l’autobús.

Val a dir que a Suïssa parlem molts dialectes, que no disposen d’ortografia i gramàtica, però que són la nostra manera de contactar diàriament. A l’hora d’escriure, hem de fer-ho amb l’idioma gramatical corresponent. Per exemple a Berna, parlem el dialecte bernès-alemany, diferent del de Zuric o Basilea per donar dos exemples, encara que ens entenem amb ells perfectament. A l’hora d’escriure ho fem en alemany, com a Alemanya o Àustria, excepte en coses de caràcter local on podem escriure el dialecte com volem mentre es pugui llegir i soni com el que parlem.

El cartell de l’autobús, publicat per Bern Mobil que és la companyia que gestiona tots els autobusos i tramvies de Berna, escrit en dialecte de Berna diu: «Estàs arribant tard, nosaltres et donem l’excusa”.

És una prova d’humor perquè donar com a excusa de retard que l’autobús no ha arribat a l’hora és bàsicament fals en una companyia on els horaris són estrictament respectats. Però el sentit irònic que la companyia ha fet servir demostra que les coses es poden fer amb nivell i simpatia.