De Suïssa estant

Comencem per precisar: segons un estudi de l’empresa ECA International fet a 256 ciutats d’arreu del món, Berna obté el primer lloc com a ciutat amb millor qualitat de vida, empatada amb Copenhaguen. L’estudi està destinat als homes de negocis d’alt nivell, per tal de valorar millor els contractes de treball a l’estranger, amb correccions segons sigui el “ranking” de la ciutat en consideració.
L’estadística s’ha fet amb criteris europeus on, per exemple, la qualitat de l’aire o la seguretat són més importants que els dies festius o els ponts, per posar exemples que tothom pot entendre. No s’han valorat ni els salaris ni altres factors financers.
Suïssa no surt gens malament en l’estudi: llevat de Berna, Basilea (lloc 3) i Ginebra (6) passen davant de Zurich (lloc 18). Barcelona ocupa el lloc 27, contra el 29 l’any passat, mentre que Madrid conserva la posició 24.
Com totes les estadístiques, aquesta també s’ha de creure amb reserves i admetre que certs criteris personals, individuals, tenen molt pes a l’hora de analitzar una ciutat per treballar i viure, sempre que es tingui la sort de poder triar.
De totes maneres estic content que Berna tingui la consideració que es mereix , amb el seu caràcter tranquil, modest, net i ordenat que tots el que l’han visitat recorden.

La situació de la sanitat espanyola és dramàtica. De mica en mica el govern de Madrid pren mesures que demostren que el cost de la sanitat és impossible de mantenir , i com a solució proposa retallades en tots els camps possibles amb un empitjorament pràcticament segur que tothom patirà.

Espanya, junt amb Portugal, Grècia i Itàlia, deu unes quantitats astronòmiques a les empreses farmacèutiques suïsses. Segons l’empresa  Novartis, un terç de la facturació als països del sud d’Europa no s’ha pagat.

Espanya sembla estar en una situació límit. Els deutes estatals a les empreses farmacèutiques i de tecnologia medicinal són del ordre dels 12.000 milions de euros. El pagament de les factures arriba amb més de 500 dies de retard, això quan arriba. Roche, que entrega un 80% del seus medicaments directament als hospitals espanyols parla de molts hospitals que fa tres anys que no paguen factures. Els límits dels crèdits s’han superat de molt i Roche ha decidit entregar medicaments només en els casos on es trobin solucions acceptables per ambdós costats i que no augmentin el deute.

Les multinacionals farmacèutiques , que no són cap convent de monjos contemplatius, vetllen pels beneficis, uns beneficis que almenys en part ajuden a les feines de investigació  que donen com resultat nous medicaments que milloren la nostra condició (tard o d’hora) de malalts.

Els grans deutes que no fan mes que augmentar han fet que el preu dels medicaments en els països que paguen les seves factures, i essencialment a Suïssa, hagin augmentat molt i es pagui fins a quatre vegades més pel mateix medicament que a Espanya. Mala maror, es miri per on es miri.

Ja ho va dir Montesquieu (1689 – 1755): “Les lleis inútils afebleixen les necessàries”.

El senyor Rajoy i “companyia” disparen cada dia una parell de salves dedicades a la Comunitat Europea en forma de lleis i de intencions que en el millor dels casos semblen fetes per parar el cop sense solucionar cap problema.

Si l’economia espanyola no millora, tard o d’hora la fallida arribarà amb totes les seves conseqüències. I per millorar l’economia s’han de activar les exportacions, s’ha de facilitar la creació de llocs de treball i s’han de reduir totes les despeses que no siguin absolutament necessàries. El govern Rajoy només sembla disposat a retallar, per cert amb més soroll que eficàcia.

Catalunya, que suporta una situació injusta cada vegada més clara als ulls de tothom, ha de decidir amb urgència sobre el seu paper dins o fora del sistema autonòmic actual. I ha de començar per explicar amb claredat les opcions possibles i actuar sense embuts, cosa difícil però no impossible.

Una nació servil treballa més per conservar que per aconseguir. Una nació lliure treballa més per aconseguir que per conservar. També són paraules de Montesquieu.

• El ministre d’Economia ha anunciat més retallades a sanitat i educació. Espero que no ha facin per poder governar una població dòcil cada vegada més malalta i més ignorant. O potser si.

• Si el govern del senyor Rajoy disposés d’un Departament de Personal com els de les empreses, pocs ministres tindrien un contracte.

• Ja ho deia Joan Brossa: ” Enraonen en català, però a la més mínima ocasión lo dejan delante de un interlocutor de habla castellana.”

• Podem mirar-nos en el mirall i repetir cada dia : “Som uns pobrets. No ens entenen. No ens estimen”. O podem trencar el mirall i anar per feina.

• Els atacs a la llengua catalana van en augment. Són molts, i no tots de regions castellanoparlants, els que intenten deixar com un drap brut qualsevol iniciativa que afavoreixi l’ús normal del català. Incultes actuant en nom de la cultura.

• Per molt que ho intentin dissimular, els que ens manen han decidit no decidir.

•Les mesures econòmiques que el govern de Madrid proposa demostren dues coses : que no tenen cap solució i que no han entès el problema.

•Governar i jugar als escacs s’ha de fer amb el cap.

•La roda només pot girar si augmenta el consum. Per consumir, s’ha de produir, crear llocs de treball i pagar impostos perquè siguin ben administrats. Algú creu que es va per aquest camí?