De Suïssa estant

Recordo un diàleg, crec que de Pitigrilli:

– La culpa de tot és dels polítics.
– Dels polítics i dels futbolistes.
– Perquè dels futbolistes?.
– I perquè dels polítics?.

Això que sembla un « Dialogo para besugos » del TBO de la meva infància és el pa de cada dia: donar la culpa als altres. Com diuen els italians: Piove. Porco governo!.

Escoltant la majoria de declaracions dels polítics dins la campanya de les eleccions europees sembla que, amb poques excepcions, han oblidat Europa i aprofiten micròfons i càmeres per atacar els partits d’altre color, prescindint de l’essència real del proper vot.

Els assumptes que tornen a sortir a debat són variats: vols oficials per actes de partit o privats dels polítics, els morts dl’11-M o del YAK-42, el casament de la filla d’Aznar. Tot és bo per atacar el contrari tot i que tots els armaris estan plens de secrets i de casos mai resolts.

Si realment a Europa es decideixen un 70% de les coses que afecten directament a la gent, crec que val la pena dirigir el debat cap a altres temes. Una vegada decidides les eleccions, no s’han d’oblidar els «drapets» que s’han tret al sol i tots han de fer un esforç per aclarir les coses.

Mentre això no es faci, mai s’arribarà a una confrontació constructiva entre els partits i seguiran les coses com al pati d’un col•legi: – Tu tens el nas llarg. – I tu més!.