18 gen. 2009

De vegueries i municipis

Publicat en 9:59 sota General

El projecte, encara no del tot dissenyat i sense termini fixat, de substituir les diputacions provincials a Catalunya per vegueries em sembla molt important i urgent.

Les unitats polítiques, per petites que siguin, han de tendir a l’eficiència i al benestar dels seus membres. Si la democràcia es vol fer arribar a tots el àmbits, convé que es disposi de grups informats i amb poder de decisió, que poden ser ajuntaments o comarques o vegueries segons sigui ‚l’assumpte a decidir. És un model similar (encara que no igual) al que a Suïssa permet a tothom de decidir sobre el que vol fer l’ajuntament al seu carrer o sobre obres publiques d’interès general com autopistes o ferrocarrils.

Les relativament petites unitats ciutadanes permeten més participació gràcies a una millor informació i és l’única sortida de cara al futur, a menys que no és vulgui deixar tot en mans d’un „big brother“ fred, distant, anònim i essencialment funcionari, que pensi i decideixi per nosaltres.

Per acabar, un petit exemple no transcendent però si molt significatiu. El cantó de Glarus, un dels més petits de Suïssa ha decidit la fusió dels seus 25 municipis en només 3, per tal d’augmentar l’eficiència administrativa i millorar les infraestructures en interès general. El cantó és realment petit ( 685 km2, la meitat del Bages per exemple) i amb pocs habitants (uns 38’000 dels que 20% són estrangers). La decisió ha estat referendada dues vegades a les urnes per una majoria molt clara.

Els habitants del 25 municipis, no deixaran de sentir-se lligats al seu poble, al igual que els de Gràcia o de Sants que encara „van a Barcelona“ quan es dirigeixen a l’Eixample. Però l’estructura política, que comporta transports, hospitals, escoles, impostos etc. , tindrà moltes millors possibilitats d’arribar amb menys despesa i millor servei a tothom. Canvis d’aquest tipus no ha de fer por, i els politics catalans guanyarien molts punts si s’ho proposessin amb decisió.

Ja n’hi ha prou de només queixar-se; també es pot fer feina sense tocar el timbal a cada cantonada.

No hi ha resposta