De Suïssa estant

Cada any, al apropar-se la Festa Major, és inevitable recordar la infància i la joventut passades a Manresa. Les imatges que la memòria guarda de les festes majors de llavors van lligades a coses potser intranscendents peró que tenen un valor emocional molt clar. Per exemple els Castells de Foc que el senyor Vilalta i els seus col·laboradors encenien cada any i que tots els assistents corejàvem amb “ooohhhsss” . Avui, després de veure lo que el xinesos son capaços de fer amb la pólvora inventada per ells, pot semblar que les obres del senyor Vilalta eren poca cosa, i res més fals: vist el moment, crec que eren excel·lents i fonamentals en les festes manresanes durant molts anys. I també els Gegants, les ballades dels Esbarts a la Plaça Gran, els concursos de cantades d’ocells al Passeig davant del Moka, etc..

No és tracta de discutir si els temps passats eren o no millors que els que es viuen ara. El infants i joves d’avui, dintre de quaranta o cinquanta anys recordaran les festes com ells les visqueren, i es quasi segur que les que llavors es facin seran molt diferents a les d’avui. Tot evoluciona, fins i tot els records que amb el temps es desfiguren una mica i segurament ens fan una mala jugada deformant la realitat, cosa que en el fons els hi agraïm . Gaudir dels records és viure dues vegades, tal com va dir el poeta llatí Marcial. Bona Festa Major a tots!