De Suïssa estant

Manel Marzo-Mart no és cap desconegut a Suïssa. Els divuit anys que va viure a Basilea van obrir-l’hi les portes del difícil mercat d’art suïs i no ha passat cap any sense que una o dues exposicions l’hi permetin continuar el seu lligam amb Suïssa.

Actualment (i fins el 22 de desembre) Manel Marzo-Mart presenta una exposició a la Galerie Yves Callet-Morin, al centre de la ciutat de Vevey, situada a la vorera del Llac de Ginebra, a uns quinze minuts de Lausanne, i coneguda mundialment per ser la seu principal del gegant de l’alimentació Nestlé.

Doncs bé, l’exposició del Manel presenta tota l’amplitud de la seva activitat artística: pintura, escultura, gravats i mòbils. Pràcticament tot és obra recent, amb alguns grans formats, i no només palesa el talent ja conegut del nostre artista manresà sinó una frescor en el tractament del diversos materials i un domini tal de la tècnica que l’hi permet de concentrar-se en el contingut i omplir-lo de sentiments i expressions.

Manel Marzo-Mart, no ho podem oblidar, fou un dels iniciadors del moviment ART VIU que durant més de deu anys va adoptar una actitud de renovació de les arts manresanes, amb una gran preocupació per els valors estètics íntimament lligada a la dimensió humana i per tant social.

El seu ampli taller a Sant Feliu de Guíxols (una antiga fàbrica-manufactura de suro) l’hi permet disposar de l’espai necessari per portar a terme amb condicions òptimes les seves diverses formes d’expressió: pintura, escultura i gravat essencialment.

Els qui hem seguit la trajectòria del Manel i l’hem tractat personalment, sabem que tota la seva extensa obra es fruit d’un gran treball unit a unes enormes qualitats artístiques i a una gran modèstia, que és la característica dels realment grans. L’exposició actual de Suïssa n’és una prova determinant.

Els de la meva generació, és a dir els nascuts a començaments dels anys 40, ens ha tocat entrar a la comunicació electrònica a una edat madura. Alguns ho hem fet amb més o menys facilitat; d’altres no hi entraran mai.

També faig part d’una generació que mai no va rebre oficialment formació en català, ni de l’idioma ni de l’historia del nostre país. Ens va tocar, per tant, fer un esforç per arribar a un mínim de correcció a l’hora d’escriure en català. La nostra sort és que sempre el varem parlar a casa i entre els amics. Tinc una enveja sana de les generacions d’escolars que desprès de nosaltres han estat formats en la nostra llengua.

Dit això em preparo a començar aquest el meu primer blog (o s’ha de dir bloc?) amb l’esperança que també de molt més joves que jo trobin motius per dialogar amb mi i donar la seva opinió mitjançant els temes del blog.

L’he titulat “ De Suïssa estant” ja que voldria parlar de coses de Manresa i de Catalunya (els meus orígens) però amb la visió que tinc “de Suïssa estant”, on fa 39 anys que visc.

No he deixat mai de seguir les coses de la meva terra, que visito molt regularment. La meva vida professional m’ha fet viatjar per molts països del món. Tot això permet que les coses que succeeixen a casa nostra les observi, les analitzi i les estimi amb una visió diferent a la que tindria si residís a Catalunya.

Ja aniran surtin les meves aficions, les meves obsessions, les meves manies i (espero) algunes de les meves escasses qualitats. Intentaré treure del blog i els seus diàlegs un profit personal, que m’enriqueixi i que em permeti cada dia aprendre una mica més.

Us espero !