Canon EOS 400D DIGITAL 16/11/2009 12:43 per jrrof

Continuant el meu exercici a ploma de puny i lletra

Tags: poema Joan Margarit

  Eco

-Explica’m, tu, que és el sol, - El sol.

-Explica’m que és la lluna. –La lluna.

-I perquè en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes

-Explica’m,què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?

I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?

Digues: i el món i l’home?

                                            -Heus aquí

La última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és

i aprèn amb seny que no pots fer res més.

                                             Joan brossa

Tags: joan brossa, poema

M.Dolors Millat

Al batec de la terra (meteora)

Pom de flors

Mai no em vas dir

Com va morir ton pare.

Ni si l’acompanyaves

a l’hort de vora el riu

o si a bocafoscant  parlàveu

asseguts al cantó del foc.

Recordo el teu gest greu

al davant del seu nínxol

amb un pom de flors fresques

lo dia de Tots Sants.

Resa un parenostre per el iaio,

em deies, amb ninetes brillants

com llunes amarades d’aigua, papa.

***

Algun dia

Encara que ara no t’ho sembla

tu també et moriràs,

i llavors tindràs temps

de fer allò que no has fet de viu:

volar penyes amunt

com l’àliga daurada,

retallar una muntanya

contra el cel de ponent.

I escoltar la merla de bon matí

Sense res més a fer.

Tags: poemes de M.Dolors Millat

Nadal, un recó fora de temps

El temps engoleix els dies, els mesos, la vida…

I la vida engoleix els anys, sense assaborir-los.

Volen les estones cap a esferes del passat,

corre la vida portant-nos entre els seu braços,

sense deixar-nos caminar descalços en terres joves.

Tenim més col·lecció de records que d’il·lusions.

El temps es menja els plans de futur, abans

no puguem  saber que, això que vivim, era el futur.

Les espurnes del dolor ens esquitxen la pell

i ens recorden que la vida és viva i pot fer mal.

I quant creiem que l’any tot just comença,

ens adonem que ja és Nadal i no hem nedat

en aigües noves ni tan sols en estanys vell.

I que tot el que volíem fer resta el món dels somnis,

on el temps hi té prohibit entrar i l’aire és fred.

I aquest Nadal, que té un regust intens als anteriors,

ens serveix per contar els anys que tenim o que ens queden…

I res és nou i tot és vell i vivim un passat com a present

que era el nostre futur, però que ningú ens ho va dir.

Potser ho haguéssim fet més intents, diferent o millor.

I aquí estem, assentats a la taula menjat escudella,

com si fos ahir, però havent viscut treta anys

i tenint a les espatlles el pes dels camins inexplorats

i la pell plena d’arrugues de derrotes i decepcions

que sempre ens han fet molt de mal, però no sempre forts.

I aixequem les copes i brindem per els somnis, pels records,

pel temps que encara tenim, per tot el què ja hem viscut,

per l’amor, pel demà, pels viatges, per la salut, per l’ahir,

per l’entusiasme que ens empeny a seguir endavant i

per la vida, que s’escola entre els dits mentre brindem.

Isabel Tubau Llopart 

Aquest poema vull que ens acompanyi a la taula el dia de Nadal 2009 brindem…

Josep Juli  els pares, els sogres i els avis…

 Sigueu feliços tant com ara i en aquet moment

ho soc jo, Josep l’avi…

Tags: nadal'09, poema Isabel Tubau Llopart

castell de Begur 

I si canto trist

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,

no la vull per avui, ni tampoc com a record;

que m’agrada els somrís

d’un infant vora el mar

i els teus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.

I si canto trist

és perquè no puc

esborrar la por

dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per avui, ni tampoc com a record;

que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la mort

a què l’han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d’ignorats companys.

Jo estimo el meu cant, perquè sé que han callat

Tantes boques, tants clams, dient la veritat;

que jo m’estimo el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.

 Lluís Llach.

Tags: LLuis Llach, poema

Canon EOS 400D 22/11/2009 d’en jrrof

ei! 

Si la sort fos un ball 

ballaríem a totes hores

els peus delerosos

i la vida se’ns acabaria

ballant i cercant la sort. 

Josep Rof i Rof sempre busca la sort sense ballar…

Tags: foto, poema, sort

PETITS MOMENTS DE VIDA!!!!

I…

Disposar d’un balcó assolellat…

Utilitzo un balcó per caminar.

I…

Fer una carrera amb un Ferrari…

Disposo d’una cadira electrònica.

I…

Somnio amb llargues autopistes…

I els sotracs del dia a dia m’espanten.

I…

Paisatges idíl·lics…

Fotografio lo fotografiat.

I…

Compartit un vi de gran anyada…

Sols calmo la set amb l’aigua.

I…

Els ocells a dessota l’olivera mengen olives…

Me’ls aguaito mandrós des del llit.

I…

He trobat amics amb bicicleta…

Cada dia pedalejo amb ells, entre somnis.

I…

Somnio amb països llunyans…

I no amb moc de casa.

I…

Miratges al desert, miratges de vida…

“encara en somnis pedalejo amb bicicleta”

I…

Avui m’han visitat vells coneguts ciclistes…

el Pere, en Seijo, l’Andreu, y l’Antonio

I…

M’han regalat un gros trofeu que resa…

“El CCG atorga el premi especial a Josep Rof i Rof

Per la seva participació, esforç i dedicació

durat tota la vida a l’esforç de la Bicicleta 15/11/2009”

I…

Han deixat dit que avui el dinar de cloenda

de la temporada del CCG faran menció aquet premi especial.

I…

Amics de pedalejades el trofeu avui rebut, restarà exposat

al costat de les Volkswaguen que tant estimo,

així tothom que s’atansi a casa meva el veurà només entrar.

I…

La vida continua plena de petits moments

Gràcies amics ciclistes!!! Josep

Tags: poemajrrof

A les baranes dels meus passejos

m’han posat barrots al terra

pilones verticals

forats horitzontals

per no veure’ls, els sento

 

m’aferro

puc notar-los

sentir el sotrac

amb els ulls aclucats els veig

els sento a prop, sempre son allà

 

en obrir el ulls

em desperto

torno del meu mal son

a la realitat…

el meu món particular…

Josep Rof i Rof

Tags: pema jrrof

20/10/2009 Avui fa un dia gris emplujat per emplenar el temps a casa m’he fet un passeig per al poemari que tinc guardat, entre d’altres un m’ha cridat l’atenció per la seva senzillesa  és de la Júlia Costa i entronca amb els meus records de nen, quant feia un dia gris emplujat com el d’avui, corrien els anys 1947s a casa ens estàvem a la bora del foc, el pare ens feia crispells o arengada amb casaca, una paella negra al foc de terra feia el miracle, farina, oli, sucre i una arengada arrebossada, amb la farina que sobrava amb sucre feia els crispells… Ai! Dolços records del nen que mai he deixat de ser.

http://balcopoblesec.blogspot.com/   

http://caracteresocultos.blogspot.com/   

http://lapanxadelbou.blogspot.com/    

http://biblioblo.blogspot.com/    

http://plaerescriure.blogspot.com/    

Tags: casaca, crispells, infantesa, poema, recods

 Lo camí

Mai sé què vindrà

M. Dolors Millat Llusà  ”Al batec de la terra” Editorial METEORA  

Tags: poema