Navegació

solitud per els llibres! 20, agost de 2008

Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats

simplement-llibres.jpgSolitud per els llibres…       

Solitud per el munt de llibres adquirits, deixats stanbay a qualsevol lloc de la casa, com s’estiguessin castigats, mai seran oberts per ningú, sempre esperant el lector, que a diari pul·lula  per al seu costat, sense la més mínima intenció de obrir-los per ser passejats o llegits, mai podran entendre perquè altres llibres deixats, entren a casa i amb primícia són llegits apassionadament.              

Solitud per ells. Aquest fet no és dona els llibres de les biblioteques, són llibres molt més viscuts, passejats, viatjats i llegits d’immediat i ser comentats en els clubs de lectura. Sempre  oberts per diferents mans, orgullosos i cofois entren a les cases per la porta gran, qualsevol lloc és bo per ocupar-lo, són els preferits, els mimats, ens són deixats per un temps delimitat, el temps juga al seu favor, sempre, s’han de llegir amb preferència, són passejats per tota la casa, gaudeixen sempre d’espais mai ocupats per els altres, tenen preferència. Si ens poguessin explicar el que han vist, tocat, escoltat o gaudint de les intimitats familiars? D’aquestes experiències viscudes a les entranyes familiars en podríem editar un nou llibre, seria rosa, xafarder i morbós, sense màrqueting es vendria com churros, n’estic totalment convençut?

Solitud per ells. Segurament no ho avio reparat mai, que molts dels llibres comprats són quasi sempre per la publicitat, llibres premiats i d’altres són per impuls, sempre hi ha un ferm convenciment de llegir-los, el que ens passa en realitat no és així, ells es troben esperant, esperant-nos a qualsevol lloc de les nostres llars, descansant, el polsim s’apodera d’ells, sempre esperant-nos al mateix lloc, mentes les pàgines van engroguint per el pas del temps, deixant una marca al moble que pacientment els sosté.        

Solitud per ells. La nostre mirada VS a ells és rutinària, com la vida, els veiem a diari, ocupant l’espai, però fem com si no els veiéssim per les rutines diàries, nosaltres som com la pols, que no ens deixa veure el gra de l’era o els llibres que pacientment ens estan esperant.       

Solitud per ells. Ells sempre estant apunt per nosaltres, sense reparar en ells i engelosits dels llibres deixats de biblioteca, entren en una profunda letargia depressiva, durant el dia un munt de vegades ens veuen passar,escolten els nostres passos, ells sempre esperen el moment que ens dignem agafar-los, obrir-los i si més no llegir-los o passejar-los, sols d’aquesta manera els alliberàrem de l’estat d’espera que els tenim sotmesos. Amics llibres paciència, molta paciència, diuen que no hi ha mal que duri cent anys.         

Solitud per ells. Qualsevol famós és capaç per escriure o feres redactar un llibre, els editors els esperem, amb les mans obertes per la seva edició. Ajudats per un màrqueting agressiu, els editors sempre guanyen la batalla a els compradors impulsius de llibres, sempre cauen als paranys estratègicament parats, materialitzant la compra. Els llibres esposats, entren per la vista oïda en el nostre interior, i veuen culminada la seva compra per els impulsos vençuts.       

Solitud per ells. Les editorials sempre busquen espais addicionals, a qualsevol preu, no importa el lloc, sols els fa falta disposar d’una massa de gent, ells, els llibres exposats en fer una grossa taca, ho tenen tot guanyat, nosaltres sempre caiem en els paranys parats per culminar compulsivament la compra. Els impulsos ens traeixen, nosaltres contens ens anem a casa amb els nous llibres recent adquirits i a les hores passa el que passa, allà presideixen les nostres estances esperant, dies, anys i que sap si sempre, amb una mica de sort, un dia podran ser llegits, per els lectors compradors desenfrenats per els impulsos vençuts.       

Solitud per ells. Per això i sols per això i res més, és la meva solitud per els llibres adquirits i mai llegits. La veritat de totes aquestes reflexions, son les bones intencions al comprar-los per llegir-los però la realitat Ai! La realitat, és un altre. Algú creu que és disposa de tant temps per llegir els llibres comprats per els impulsos vençuts? Jo sincerament crec que No.  

diumenge, 20 / juny / 2004

Josep Rof i Rof    és     jrof          

Solitud per ells.       

Apunt: Sense que hi raparem els impulsos de compra se’ns donem sempre constantment en el transcurs de la nostre vida. Són els impulsos vençuts dolents? No, són una valva d’escapament, donen una sortida els nostres interiors, al auto premiar-nos ens sentim conformats, aquests impulsos vençuts són els que suplanten altres pors o buits interiors i ens fan ser compradors compulsius de tot tipus de consum, eixís sense adonar-nos anem caiem en els seus paranys parats, impulsats al comprar-los amaguem altres pors interiors.        

Som compradors compulsius, sols per això i no per res més.        

Solitud per ells. Que estan pacientment ocupant un espai de la casa, empolsinats i plens de paciència, sempre a l’espera, que un dia puguin ser passejats o llegits. Solitud per aquests llibres, un cúmul de lletres plenes de saviesa, sempre a la guaita esperant-nos. 

(Art:  Un bon escriptor guanya un premi. L’aplaudeixen. Cobra el xec i després es juga els diners al pòquer amb els seus amics. Ho perd tot. Però sap que només així tornarà a ser un escriptor. Joan Barril )