El que va ser més bo es que dos varen parar per la reagrupació del grup, m’hi vaig acostar fins a posar-me el mig de tots 6, al adonar-me que no reaccionaven… (un ex ciclista amb cadira electrònica ulleres i barba blanca estava fora de context) fins que vaig dir-los hola Jordi hola Zarrias a les hores varen reaccionar és el ROF!!! Va ser bonic l’encontre!!!
Tan ells con jo lluïn els blancs bigotis, el pas del temps no ens passa de balda, deixant rastres d’una imminent vellesa!!!
Ells encara paladejant amb bicicleta, tant com jo… amb somnis!!! “Miratges el desert” “ Cada dia pedalejo amb bicicleta”
Amics meus ciclistes, excompanys de paladejades avui… sense programar-ho m’haveu ALEGRAT EL DIA!!! Aquestes petites coses que fan la vida més planera. Josep Rof i Rof