aniversaris! 16, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General, poema , comentaris tancats
AQUEST ANY NINGÚ NO M’ENVIARÀ CAP CADLEIA
Exercici ben estèril, el recordar dates.
Algú, sé ben qui, em dirà: “Bon aniversari”
i no podré deixar de pensar en tot una mica,
amb una pudor freda travessant-me l’esquena
-basarda absoluta de coses, moments
sense atur que traïdorament m’esperen-.
Un gat de pèl ben roig trepitja la gespa;
el jardí és immens i sé que ho tinc tot
i sé que no tinc res, excepte una memòria,
i una absència absoluta, i la certesa rara
que les paraules sovint prenen massa forma.
Veig una paret alta, altíssima, i encara
Que tinc forces sé que no podré pas saltar-la.
Decididament, deixaré de mirar per la finestra:
La dona de fer feines vol netejar la cambra.
Un any més: desig i destrucció mesclant-se.
M’ha agradat descobrir el poemari de la Marta, va ser per casualitat, ella sense saber-ho m’estava esperant allà a la biblioteca, just entrar-hi, la taula estava parada plena de poesia, hi havia diversos autors, d’axó sols fa dos dies, el préstec del llibre omple els meus ratets morts i amb deslliure de l’ordinador (us ho confesso amb te segrestat) sols quant fa bon temps el prescindeixo i surto a fer una passejadeta amb la *McLaren, la Canon sempre a punt, hi ha dies que no faig cap foto, però nia’n que passo de 50, a les hores espero arribar a casa i sense adonar-me’n ja torno estar enganxat al medi, processar-les, posar-li nom i arxivar-les. De cop se m’ocorre i ja em tens enganxat de nou, seleccionar-les per penjar-les els meus blogs, escriure el post, repassar-lo moltes vegades i finalment estriar el blog on penjar-ho. Actius en mantinc tres. Però amb aquests poema escollit a propòsit per celebrar amb vosaltres el meu aniversari, si amics meus sense adonar-nos vencem anys a la vida, m’agrada el número que defineix el meu aniversari “66 primaveres” ¡dos sisos cofois! Anuncien i delaten que soc nat del 1943, son poques o molts 66 primaveres, de fet no ho sé, i de veritat ni m’importa, el que si se que m’han passat volant, en un mer pessic, en un instant. Continua’n amb la Marta el seu poema ens diu així
THE OLD MASTERS
Sobre el sofriment mai no van anar errats
els antics poetes.
Ja fóra hora que donessis terra
als que no viuen.
Als que emplenen la teva vida
amb el record.
Record que pot assassinar. Potser a mi,
ja fatigada
de tant d’usdefruit de llocs
que no pertanyen.
Passa el temps: elemental saviesa.
I tot mor.
I jo començo una lenta davallada
de cansament.
Trobo, desfent-se a les mans,
la teva calor.
Ja m’ho van dir els vells poetes
que mai
no he sabut escoltar prou bé.
Si us ha agradat els poemes per celebrar en vosaltres el meu aniversari, deixeu-me dir-vos que “cada dia és un aniversari”, sempre tenim coses per celebrar, això us ho dic: mentes faig camí dia a dia amb la senyora ELA cap els vuit anys del diagnòstic (el pròxim mes), per cert és tan bonic el vuit com els dos sisos. ¡Felices primaveres per tothom!. Josep
*McLaren cadira electrònica de rodes / ELA esclerosis lateral amiotròfica
setembre 30 // vida privada // memòria i // a favor meu, nostre // berlin suite // homenatge a walter benjamin // eros més que thànatos // l’amor a barcelona // fragments d’una conversa // fauna // vull fer l’amor més que mai i ara (muntatge poètic)