mail a una amiga: 12, gener de 2011
Publicat per Josep Rof en : amistat, ELA , comentaris tancats
11/01/2011 Mail a una amiga:
Hola Leo el dies ens passen et volia escriure i no trobava el moment, ara es quant ho faig, vull dir-te que ets molt valenta i que m’agrada el teu somriure ho faig referent el teu pas per el canal 9, l’explicació al feiss amb un amplíssim comentaris dels amics virtuals entre ells jo (15 me gusta i 10 comentaris) tots t’estimen, tots te arropem, empenyent el teu el dia a dia, ara el escriure’t el meu dia a dia, be fet la introducció et vull explicar el que he fet avui.
Aquest mati he acabat l’ordenació dels meus “Reculls 2010” ja els tenia impresos, sols faltava intercalar algunes pagines, ara ja estan a punt per relligar-los com un llibre, aquets any toca encobertes negres i fulls blanc, de fet tinc 3 colors, repetitius color morat 2003/blau 2004/ negra 2005/ morat 2006/blau 2007/negra 2008/morat 2009/blau 2010 serà el setè, son escrits meus o d’atri recopilats durant l’any, hi ha fotos familiars o d’altres, els dibuixos dels 8 néts, està imprès per les dues cares, tot a casa, cada 5 fulles m’havia d’aixecar i girar-les per la impressió banda i banda, he gastat uns 900 folis per fer-ne 5 llibres a 180 fulles per llibre, perquè t’ho explico amb detall, doncs perquè t’adonis de lo valent que encara estic, si ho estic l’ELA en mi és benvolent i va per sort meva a poc a poc, però et vull dir que és l’últim any que ho imprimeixo a casa, he acabat esgotat, el 2011 el preparo per fulles dons es l’única manera que m’ho podran imprimir fora, ara ho tenia per dies i carpetes per mesos, impossible fer-ho fora. Els Reculls perpetuaran en els meus quatre fills i els 8 néts coneixeran com era l’avi Josep, sols amb aquesta il·lusió els preparo. Leo aquest mail per tu, hi serà present en els meus Reculls 2011.
Aquest afer m’ha ocupat tot el matí, a part he aprofitat per fer net de papers, una bossa per el contenidor.
Una migdiada, després he fet un passeig llarg, un tallat a la plaça, per el camí m’he trobat un antic company de treball, m’ha fet il·lusió saludar-lo, ha deixat el ciclisme per una hernia discal, ara camina i molt, em coincidit en els nostres passejos, hem recordat vells temps de treball i ciclisme, sortíem junts amb el Club Ciclista Granollers, ara per nosaltres sols son records llunyans, avançant per la vida ens ho ha pres tot, ara sols posar-me els mitjons ja es un Montserrat amb bicicleta.
Jo en tic 67 i tu 48 m’adono que l’ela va ser tardana em mi, el dia del diagnòstic tenia 57 anys. els dos ballem amb la mes lletja buff.. que cony BALLEM!!! Mentes tinguem el cor valent.
He començat l’escrit a les 17:28 i ara son les 19:27 quasi dues hores amb tu amiga companya d’ELA Leo, mil abraçades plenes de lletres de qui et vol Josep
(Leo no pateixis per escriurem se que et costa… si que et prometo explicar-te coses a canvi de que tu amb llegeixis)
LEO a http://www.facebook.com/notes/leo-montero/publicacion/179753845390343
medis… 30, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
ei!
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones” facebook i blogs
I tant que Si!!!
Avui tres amics virtuals han deixat de ser-ho, acostant-se a casa meva.
Que ocorre quant passa això?
Doncs que a partir d’ara quant feisbuquen i blogagem intercanviant converses ens sentirem molt més propers, el dia a dia i la màgia del medi uneix i muneix persones, comentari a comentari a peu de post, durant un llarg temps ens ha premés unir les virtuals persones amb una forta amistat, no us penseu que és fàcil… fer-ho com nosaltres ho hem fet, des de la més sinceritat possible.
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones”. Doncs SI!!!
Vull agrair-vos el temps dedicat, la distancia recorreguda i la voluntat de fer-ho, ho heu fet!!! Per la amistat a través del medi i el voler-me conèixer us vull dir amb veu potent que en Pep la MariPau i la Dolors SOU COLLONUTS, gràcies. Josep
medis… 30, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsei!
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones” facebook i blogs
I tant que Si!!!
Avui tres amics virtuals han deixat de ser-ho, acostant-se a casa meva.
Que ocorre quant passa això?
Doncs que a partir d’ara quant feisbuquen i blogagem intercanviant converses ens sentirem molt més propers, el dia a dia i la màgia del medi uneix i muneix persones, comentari a comentari a peu de post, durant un llarg temps ens ha premés unir les virtuals persones amb una forta amistat, no us penseu que és fàcil… fer-ho com nosaltres ho hem fet, des de la més sinceritat possible.
“Podríem afirmar que el medi uneix les persones”. Doncs SI!!!
Vull agrair-vos el temps dedicat, la distancia recorreguda i la voluntat de fer-ho, ho heu fet!!! Per la amistat a través del medi i el voler-me conèixer us vull dir amb veu potent que en Pep la MariPau i la Dolors SOU COLLONUTS, gràcies. Josep
vostè enganya! 2, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
“VOSTÈ ENGANYA”
-Avui just fa un any, duran el meu passeig amb la cadira de rodes (McLaren) i la Canon faig un recés al bar La Calma (Patronat garriguenc). Una coincidència va fer que em trobés a la Teresa una coneguda companya de natació. Iniciem la conversa entre sorbets de cafè en llet, li dic saps una cosa (…) Teresa diu si (…) més d’una, si ja ho sé, però la que t’explicaré no la saps pas?
-La senyora Maria, la dona que ajuda a la seva filla a portar el bar, l’altre dia amb va veure aixecar-me i caminar uns metres entre taules fen tentines per agafar un diari, molt amablement i em simpatia va dir-me “VOSTÈ ENGANYA” varen ser sinceres paraules que (…) Van colpir-me el cor i van despertar el to irònic que sempre aflora en mi, amb el millor dels somriures li vaig dir “DONCS SÍ SOLO ENGANYAR MÉS QUE ELS POLÍTICS” que ja és dir.
-Era el fet de veurem caminar (…) Ves tu, m’ha vist amb la crossa, el caminador, amb la cadira manual, l’electrònica i agafadet de la Juli…Li devia fer gracia veurem dret fent tentines entre taules (…)
-Li continuo explicant: uns dies mes tard del vostè enganya (…) la Maria no i era (…) amb la McLaren vaig entrar al lavabo adaptat per fer un pipi “dret esta clar” al girar-me per rentar-me les mans barrabummmm el Noi (de 65 anys) per terra, de cul i de clatell al pixador. Vaig aixecar-me solet (…) agafant-me al vestiment de la porta i la tassa del pixador. Amb vaig dir-me: Noi paciència que és bo que caiguis! M’agrada caure! “el caure sempre és una conseqüència d’estar dempeus” un dia no molt llunyà (…) El Noi ja no caurà més! Almenys dempeus, potser del llit.
-Teresa siguis bona minyona! Això que t’he explicat és un secret entre tu i jo, sols faig l’accepció a l’estadística de caigudes (…) allà és un suma i segueix (…) aquesta serà la caiguda nº “48” des del diagnòstic 2001.
-Continuem la conversa: l’altre dia passejant vaig veure a l’aparador una mini cadena Soni 104 euros, (dos escalons m’impedeixen entrar-hi) surt el venedor al carrer, m’ensenya catàlegs i va comentar que el pròxim divendres han de rebre una JVC EQUIP MICRO UX G 39 Potència total 40 W.USB-Host, d’entrada frontal d’àudio amb Quick Portable Link. Compatible CD, CD-R/RW, MP3 i WMA amb ID3 Tag. Total 149 euros. Diuen que és més completa que la Soni. Val! M’esperaré.
-Ella em diu que n’ha de comprar una. Amiga meva t’has adonat que som coincidents (…) en trobar-nos i de la necessitat dels dos d’una mini cadena! M’agrada i m’omple de satisfacció, si xerréssim més assíduament crec que seriem compatibles amb moltes més coses amiga Teresa, en la manera enfocar-les, en la manera de veure-les.
-Fins una altre trobada! Ja quedarem. Compta-hi val!
El Noi pepet (…) que camina dret i està molt tocadet (…) Ei! del caparronet per els desequilibris soferts (…) Tinc el cap cosit de tot i de través. Ara els dos escoltem la música em el mateix model de mini cadena, comprada el mateix divendres i ha la mateix botiga. Ens ha passat just un any. A La Calma hi ha gent nova i la senyora Maria no se pas on para, però si recordo el seu somriure dient-me “VOSTÈ ENGANYA” Avui al recordar-ho m’adono que soc un home feliç!, feliç!
-Un any just desprès he anat a La Calma i no hi era pas.
Això si (…) escoltem la música en el mateix model de cadena. I malgrat l’any passat encara no em quedat! Segurament els dos esperem una nova coincidència!
dimarts, 2 / desembre / 2008
“Ei! Torneu-me el drap de la ironia, sense ell, soc mort en vida” Josep Rof i Rof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.