sola! 4, maig de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, natura , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 24/4/2009 11:22 h per jrof
Diuen que “una imatge val més que mil paraules”
doncs aquí la teniu…
¡SOLA! Petita! Blanca! Cofoia! Sense por!
Rere la tanca mostrant-nos tota la seva bellesa!
En un marc immens de plantes lluita’n per la vida.
Nosaltres sense adonar-nos cada dia cada instant som uns ¡LLUITADORS nats per la vida!
<Clikeu el damunt i ella os mostrarà tota la seva bellesa>
Gaudiu-la tant com jo he fet, seria un egoista si no la compartís amb tots vosaltres. Josep
sabates! 2, maig de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
AI! Amics meus, obrin l’armari de les meves sabates m’adono que l’últim parell comprat i les altres
“AMB “DURARANT TOTA LA VIDA”
doncs per caminar utilitzo una cadira electrònica. jrof
sàvia natura! 30, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 27/3/2009 17:26 per jrof
Durant el meu passeig per La Garriga, d’una paret que donava al carrer de vianants, aferrada a la vida una Figuera – arrelada a una escletxa de la paret i propera a una evacuació d’aigües, d’ on segurament haurà sortit la llevo i ara es nodrirà de les avingudes pluvials.
Us agraden el seus fruïts, les figues! A mi si i molt!
¡Sàvia natura!
Recordo que a Riells del Fai ni avia una a dalt del campanar, de considerables dimensions.
.
S’ha finit l’abril 2009 volgut i esperat!
Demà sense adonar-nos anirem fent camí cap l’abril 2010
-Toc toc…ÿuÿu (¿?) 26, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
És així, si us plau
-Toc toc.
-Qui és?
-La Mort.
La Mort ve descalça;
quan se’n va duu socs
que van fent
cloc… cloc… cloc… cloc…
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
¿Qui és?
¿Qui és?
…cloc… cloc… cloc… cloc.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Malt ens pesi…”La Mort…Un mal necessari” jrof
M’agradaria estar preparat per a la mort. –La resta no importa. La mort és el més important de la vida. Tulko Lama Lobsang
Un dentista amable m’extreu el queixal del seny. La mort no arriba de sobte. No som més que peces sense recanvi. Joan Barril
Stephen Hawking ELA! 21, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
ell i jo, els dos malalts d’ELA
NO TINC PARAULES ¿?
“UN MALALT D‘ELA MOLT MALALT”
“Tots els malalts d’ELA estem molt malalts”
Fundació Catalana d’ELA. Morrie
El Periódico d’avui, m’ha desvelat la noticia, Stephen Hawking, hospitalitzat “molt malalt” aquí teniu els likgs que us hi acostaran a la trista noticia. jrof
Stephen Hawking, hospitalitzat “molt malalt”
esquerra + PSC ¿? 20, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
“donar peixet” té les seves conseqüencies…
“que cada u valori segons les seves conviccions polítiques” jrof
aprendre! 20, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Els homes savis aprenen molt dels enemics.
Aristòfanes
records! 17, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
L’endemà d’haver complert
¡66 primaveres!
“Recordo tantes coses!
I m’adono que dins el cos
tinc més records
que cabells al cap”
jrof és Josep Rof i Rof
aniversaris! 16, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General, poema , comentaris tancats
AQUEST ANY NINGÚ NO M’ENVIARÀ CAP CADLEIA
Exercici ben estèril, el recordar dates.
Algú, sé ben qui, em dirà: “Bon aniversari”
i no podré deixar de pensar en tot una mica,
amb una pudor freda travessant-me l’esquena
-basarda absoluta de coses, moments
sense atur que traïdorament m’esperen-.
Un gat de pèl ben roig trepitja la gespa;
el jardí és immens i sé que ho tinc tot
i sé que no tinc res, excepte una memòria,
i una absència absoluta, i la certesa rara
que les paraules sovint prenen massa forma.
Veig una paret alta, altíssima, i encara
Que tinc forces sé que no podré pas saltar-la.
Decididament, deixaré de mirar per la finestra:
La dona de fer feines vol netejar la cambra.
Un any més: desig i destrucció mesclant-se.
M’ha agradat descobrir el poemari de la Marta, va ser per casualitat, ella sense saber-ho m’estava esperant allà a la biblioteca, just entrar-hi, la taula estava parada plena de poesia, hi havia diversos autors, d’axó sols fa dos dies, el préstec del llibre omple els meus ratets morts i amb deslliure de l’ordinador (us ho confesso amb te segrestat) sols quant fa bon temps el prescindeixo i surto a fer una passejadeta amb la *McLaren, la Canon sempre a punt, hi ha dies que no faig cap foto, però nia’n que passo de 50, a les hores espero arribar a casa i sense adonar-me’n ja torno estar enganxat al medi, processar-les, posar-li nom i arxivar-les. De cop se m’ocorre i ja em tens enganxat de nou, seleccionar-les per penjar-les els meus blogs, escriure el post, repassar-lo moltes vegades i finalment estriar el blog on penjar-ho. Actius en mantinc tres. Però amb aquests poema escollit a propòsit per celebrar amb vosaltres el meu aniversari, si amics meus sense adonar-nos vencem anys a la vida, m’agrada el número que defineix el meu aniversari “66 primaveres” ¡dos sisos cofois! Anuncien i delaten que soc nat del 1943, son poques o molts 66 primaveres, de fet no ho sé, i de veritat ni m’importa, el que si se que m’han passat volant, en un mer pessic, en un instant. Continua’n amb la Marta el seu poema ens diu així
THE OLD MASTERS
Sobre el sofriment mai no van anar errats
els antics poetes.
Ja fóra hora que donessis terra
als que no viuen.
Als que emplenen la teva vida
amb el record.
Record que pot assassinar. Potser a mi,
ja fatigada
de tant d’usdefruit de llocs
que no pertanyen.
Passa el temps: elemental saviesa.
I tot mor.
I jo començo una lenta davallada
de cansament.
Trobo, desfent-se a les mans,
la teva calor.
Ja m’ho van dir els vells poetes
que mai
no he sabut escoltar prou bé.
Si us ha agradat els poemes per celebrar en vosaltres el meu aniversari, deixeu-me dir-vos que “cada dia és un aniversari”, sempre tenim coses per celebrar, això us ho dic: mentes faig camí dia a dia amb la senyora ELA cap els vuit anys del diagnòstic (el pròxim mes), per cert és tan bonic el vuit com els dos sisos. ¡Felices primaveres per tothom!. Josep
*McLaren cadira electrònica de rodes / ELA esclerosis lateral amiotròfica
setembre 30 // vida privada // memòria i // a favor meu, nostre // berlin suite // homenatge a walter benjamin // eros més que thànatos // l’amor a barcelona // fragments d’una conversa // fauna // vull fer l’amor més que mai i ara (muntatge poètic)
