“Collons”: la riquesa del català… 9, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
“Collons”: la riquesa del català- –LA RIQUESA DEL CATALÀ
- Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.
- -Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).
- -El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
- -El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), il’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).
- -Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).
- -Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); FINS expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!); AMB indica atreviment (és un paio amb collons!); AMB indica també valor (és un home amb collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).
- -El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).
- -La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- -La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm.: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- – Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
- -L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
- – Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.
- -Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
- -Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
Vull demanar disculpes al autor doncs el desconec Josep Rof i Rof
reflex! 4, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
04/11/2009 REFLEX! I semafor vermell
Canon EOS 400D Digital foco 17-85mm. hora 12:30 per jrrof
No llores, No te rindas! 30, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Hay noches largas? Creo que sí. Ahora son las 02:06, levanté… me ahogaba en cama, sentía calor y a la vez frío, levantado unos bostezos que no puedo controlar, mis barras están dolorosas por el esfuerzo realizado, anoche cené uva en el primer grano me atraganté, delante mi nieta, hija y mujer, palmaditas a la espalda, un poco de agua, lagrimas en los ojos, babas por toda la cara, repitió varias veces el ahogo, me quedé tembloroso como un flan y mi cuerpo como una batería sin carga, limpié mi boca, una erupción me alivió mi cansado respiro, mis medicinas y a la camita. No conseguía ver la TV, no soportaba tal esfuerzo, apagué y me refugié de los silencios con la radio flojita. Me dormí enseguida. Para desvelarme varias veces, aquí me tenéis contándolos y plasmando el escrito en las incidencias de vida con mi ELA. Acompaño este insulso echo de mi vida, con un bello poema, escrito por Antoni Barneda un elático que ya se nos ha ido. Cuelgo el POST y mi camita me espera 02:47
No llores, pierde la tristeza, No vuelvas, ves siempre de ida, No acabes, siempre empieza, No te rindas, vive la vida
No llores, no te rindas. Mi lucha por vivir. ((Ediciones dedalo)) http://nolloresnoterindas.blogspot.com/Compre dos libros uno para regalar, deben estar de camino, los espero cual chico los zapatos nuevos.
eláticos (((ELA))) 24, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
sencillo
sencillamente una fotografía
sencillamente un corto escrito
sencillamente un corazón pensando
sencillamente una palabra
sencillamente un sentimiento
sencillamente un sufrimiento
sencillamente una juventud
un sencillo os quiero…
Raúl, Mikel, Javier, Antonio, Samuel, Manel, Mª Carme y Son
Josep Rof i Rof un elático más
a les baranes! 23, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
A les baranes dels meus passejos
m’han posat barrots al terra
pilones verticals
forats horitzontals
per no veure’ls, els sento
m’aferro
puc notar-los
sentir el sotrac
amb els ulls aclucats els veig
els sento a prop, sempre son allà
en obrir el ulls
em desperto
torno del meu mal son
a la realitat…
el meu món particular…
Josep Rof i Rof
(de 2 en 2) 22, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
GELATINES
(de 2 en 2)
PERFUMS
(a propet)
LA MÚSICA
(de fons)
EL PAISATGE
(de color ocre)
L’AIGUA
(freda i que mulli)
LES MIRADES
(en blanc i negre)
UN SILENCI
(per tot)
LA PENA
(una lletra L)
LA FELICITAT
(de quin color és?)
EL CAFÈ
((cada dia ) com un ritual)
LA VIDA
(“constant…”)
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.082 dies
records! 20, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
20/10/2009 Avui fa un dia gris emplujat per emplenar el temps a casa m’he fet un passeig per al poemari que tinc guardat, entre d’altres un m’ha cridat l’atenció per la seva senzillesa és de la Júlia Costa i entronca amb els meus records de nen, quant feia un dia gris emplujat com el d’avui, corrien els anys 1947s a casa ens estàvem a la bora del foc, el pare ens feia crispells o arengada amb casaca, una paella negra al foc de terra feia el miracle, farina, oli, sucre i una arengada arrebossada, amb la farina que sobrava amb sucre feia els crispells… Ai! Dolços records del nen que mai he deixat de ser.
11/12/08 HIVERN
Grisor de boira
Filo el somni al capvespre
Flonja flassada.
Pluja a les mans,
Estels de purpurina
Damunt el glaç.
Blanc abrigall
La neu a la codina
Guarda un secret.
Cerç inclement
Arrossegues misteris
I mots feixucs.
Borrons petits
Amaguen noves vides
Entre el brancall.
Erms del temps mort
Prats on la vida passa
Sempre de llarg.
Sobre els camins
El silenci s’arrapa
Als còdols vells
Júlia Costa. Poemes inèdits (gràcies Júlia per evocar-me en vells records)
http://balcopoblesec.blogspot.com/
http://caracteresocultos.blogspot.com/
http://lapanxadelbou.blogspot.com/
http://biblioblo.blogspot.com/
http://plaerescriure.blogspot.com/
amics ciclistes! 19, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 18/10/2009 12:36 per jrrof
Ahir desprès de donar un bon passeig, l’atzar va fer coincidir amb uns excompanys meus ciclistes, les bicicletes lluïen amb el sol i ells anaven amb jerseis llampants, algun del CCG (Club Ciclista Granollers) però tots amb casco.
El que va ser més bo es que dos varen parar per la reagrupació del grup, m’hi vaig acostar fins a posar-me el mig de tots 6, al adonar-me que no reaccionaven… (un ex ciclista amb cadira electrònica ulleres i barba blanca estava fora de context) fins que vaig dir-los hola Jordi hola Zarrias a les hores varen reaccionar és el ROF!!! Va ser bonic l’encontre!!!
Tan ells con jo lluïn els blancs bigotis, el pas del temps no ens passa de balda, deixant rastres d’una imminent vellesa!!!
Ells encara paladejant amb bicicleta, tant com jo… amb somnis!!! “Miratges el desert” “ Cada dia pedalejo amb bicicleta”
Amics meus ciclistes, excompanys de paladejades avui… sense programar-ho m’haveu ALEGRAT EL DIA!!! Aquestes petites coses que fan la vida més planera. Josep Rof i Rof
un giro a la vida! 13, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Hay 400 Catalunya 4.000 España (((eláticos ELA)))
UN GIRO A LA VIDA
R_e_a_l_i_d_a_d.
M=i=e=d=o.
A”c”e”p”t”a”c”i”ó”n.
L¨¨u¨¨t¨¨o.
S*o*l*e*d*a*d.
D:o:l:o:r.
S^u^f^r^i^m^i^e^n^t^o.
C.o.n.f.u.s.i.ó.n.
R-e-c-h-a-z-o.
C·a·n·s·a·n·c·i·o.
P+é+r+d+i+d+a.
Donde empieza y donde acaba el sufrimiento?
En los enfermos de ELA (((esclerosis lateral amiotrófica)))
Un enigma _ = ” ¨¨ * : ^ . – · + y la vida se acaba.
No hay solución ni medicina que lo remedie.
Josep Rof i Rof un elático más…
joan brossa! 12, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
–Explica’m, tu, què és el sol. –El sol.
-Explica’m què és la lluna. –La lluna.
-I perquè en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món? i l’home?
-Heus aquí
L’última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Glossa
Joan Brossa (Barcelona, 919-1998) va ser un poeta i artista d’una gran polivalència. Va escriure des de les xextines clàssiques fins a sonets, passant per les odes i elegies. La seva compenetració amb el grup de Dau al Set i la descoberta de les avantguardes de la primera meitat del segle passat va fer que se sentís fascinat per l’expressivitat de les imatges i el teatre de l’absurd, per la màgia dels jocs de mans o pel geni del transformista Fregoli. Fou així que passà a fer poesia visual i acabà fent instal·lacions poètiques, algunes presents en grans llocs públics d’Europa, per exemple Frankfurt o Barcelona.
Aquest poema visual es basa en el fet d’encaixar la paraula poema amb un tipus de lletra de bones dimensions amb la culata d’una pistola. L’efecte pretès, inicialment només és visual, ara bé, les pistoles disparen bales i fereixen el qui toquen, el poeta voldria que passés una cosa semblant amb aquest poema, o amb tots els poemes.
“Jo era un ull que veia
però no mirava. I tot
procés ha estat de
reeixir a saber mirar,
reeixir en l´empresa de
penetrar les coses”
