tarda 27, juliol de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsTarda
Un paisatge acabat d’envernissar:
grisos els cels d’aigua; griso i prou
els ulls de la duració. Ara, al parc,
hi ha paraigües estampats amb lloros
i *galahs, i fons que s’apaguen.
I hi ha cartes que s’escriuen a algú
perdut en un estiu i que no sap.
Aquesta tarda em pregunto on arriben
els que s’amaguen d’una doble vida,
i per què vaig trobar-lo quan ja no vivia
entre els meus. (Així ho diuen; vaig
anar-me’n sense haver sabut qui són.)
m’ho pregunto quan de res no serveix.
Tard. Aquesta tarda. D’on ve, tarda?
Mescal Gabriel Planella
Imatges sobre Gabriel Planella Gabriel Planella: Más poetas de Barcelona (5) Gabriel Planella VUIT POEMES
juliolsss 12, juliol de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General, PapiOna , comentaris tancats
Mail a un amic
Hola Joan “visca l’eufòria de la roja” “ visca la mani 10j” “visca la calor” “visca les avarques” “visca les espardenyes catalanes” “visca el biquini” VISCA JO I TU i entre els visques passen els dies, ja som 12 juliol avui el TOUR’10 descansa, el segueixo cada dia, amb passejo amb ell per les muntanyes, estic més còmoda que ells… estirat el llit amb poca roba el cos, un ventilador forma de supositori va bufant tot fen passades esquerra/dreta, diríem que estic bé, fins que amb vens la son automàticament amb poso la mascareta i faig el son, desperto i el TOUR continua just falten 40 quilometres per la meta, amb deleixo en veure la quantitat de gen, d’autocaravanes, recordo el meu últim TOUR i altres sortides, les últimes sortides…
JULIO, “un mes de NARICES” http://blogs.avui.cat/jrrof/2008/07/26/julio-un-mes-de-narices/
vacances agost 2003 http://blogs.avui.cat/jrrof/2008/08/01/vacances-agost-2003/
15 dies… Dia a Dia! i/o Nit a Nit! http://blogs.avui.cat/jrrof/2008/07/30/15-dies-dia-a-dia/
T’ho volia dir Joan… de tot això en guardo un record llunyà, han passat SET anys, set anys de vida, set anys de renuncies, set anys de convivència amb la estimada ELA, set anys per ser avi de vuit néts, set anys per endinsar-me a les xarxes socials facebook, set anys per fer amics/amistats virtuals com ara la teva, set anys més de vida o menys tant li fa com ho volem comptar.
Avui descansa el TOUR i el trobo a faltar, m’envaeix la nostàlgia dels records, fa calor molta calor, la meva il·lusió en comprar-me la VW t3 Transporter Camper del 1989, per poder viatjar d’una manera una mica hippyolo… o molt hippyolo… ara perxo perdura viva en la meva memòria i encara guardo la VW neta i polida i funciona com el primer dia, ara baixo el garatge i li faré una abraçada. De nom PapiOna (papi de papa i Ona el nom de la primera néta)
Arribaran altres juliols mentes empenyem la VIDA, si és que la VIDA s’ha d’empenya? La VIDA marxa sola i nosaltres amb ella.
Una abraçada Josep
agraïments 5, juliol de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
dissabte, 3 / juliol / 2010
Vull fer-ho públic el que m’ha passat avui i de pas agrair a la Policia Local de La Garriga entre les 18:30 i les 19:30, per la amabilitat i l’ajuda prestada, GRACIES.
El meu passeig d’aquesta tarda era veure la Fira d’Artesania (Passeig dels Til·lers) i anar desprès a escoltar sardanes a la Plaça del Silenci, ja escoltava les sardanes, era a prop, quant he notat com la roda esquerra de tracció de la meva cadira electrònica estava desinflada. ¿Que faré ara? A casa ni hi ha cap fill que amb pugui ajudar? Trucaré a la Policia, m’ha costat trobar el numero enregistrat al mòbil (no portava les ulleres de prop) Una vegada localitzat els he trucat ¿Que podriu ajudar? Esta clar que si ara venim. La cadira no hi cabia al cotxe patrulla. Han anat al garatge a buscar la vella furgoneta i en un tres i no res a casa.
Ara però el dilluns demanaré un parell de rodes massisses, ja es el quarta punxada que sofreixen i dos parells de cobertes noves. Si és possible que crec que si, si no ho tinc mal entès just ara acabem de sortir noves.
He sortit a les 18:30 i a les 19:30 ja era de nou a casa, tota una experiència plena d’agraïments, us ho volia contar i així ho he fet.
Josep Rof i Rof
(05/07/2010 avui he demanat dues rodes massisses, per acabar amb les punxades que a tanta gen molesten)
flama del canigó 24, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Que la Flama del Canigó en prendre a milers de fogueres, purifiqui el món tant esbojarrat que tenim per viure. Felicitats a tots… Joan /Joana
Per Sant Joan
Un vespre quan l’estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s’alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son…
Aquelles nits de Sant Joan…
Els anys m’han allunyat del meu carrer
i s’han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s’hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els “nanos” collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Aquesta nit de Sant Joan…
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d’on pugui, com ahir,
com si no n’hi hagués d’altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.
Joan Manuel Serrat – Juan Pardo – Antonio Morales)
“LA ELA EXISTE” I AVUI ÉS EL SEU DIA!!! 18, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
ei! Amigos blog aires la ELA EXISTE y yo la padezco.
Un POST sin apenas palabras solo decir que LA ELA EXISTE claro que si, la paseo hace 9 años.
.
Si los ánimos fueran de colores!!!
Que nos pinten la vida como el mejor lienzo!!!
ÁNIMOS PARA TODOS!!! Josep
“LA ELA EXISTE” I AVUI ÉS EL SEU DIA!!! 18, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancatsei! Amigos blog aires la ELA EXISTE y yo la padezco.
Un POST sin apenas palabras solo decir que LA ELA EXISTE claro que si, la paseo hace 9 años.
.
Si los ánimos fueran de colores!!!
Que nos pinten la vida como el mejor lienzo!!!
ÁNIMOS PARA TODOS!!! Josep
mail a un amic! 11, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Bé Joan ara cada moment val i s’ha d’aprofitar el màxim, son moments únics de vida irrepetibles, amb la senyora ELA el damunt…) buff…) el damà no ens serà igual o si més no diferent, doncs que cony vivim l’ara com l’últim moment, petites coses que ens regala la vida, com veure un nou dia, està amb pau amb tu mateix, per mi i ara aquest moment és únic màgic, doncs son les 2:13 he fet mitja part del son 5 hores de llit i ara estic parla’n amb tu, com si et tingues el davant, bueno se que no és així, però potser si et tingués el davant físicament no tindria paraules per dir-te, moments màgics que la vida ens regala, tu i jo no haguéssim intercanviat un mos de paraules si no hagués set per la senyora ELA? Els dos ballem el son del seu vall, doncs que carai BALLEM encara que sigui amb la més lletja. Moments màgics únics que la vida ens regala en cal aprofitar-los i ara, demà ai! el demà¿?¿?¿? una incògnita…) fins a la fi del teatre, quant sens abaixi el teló i acabem amb aquesta vida exhausta plena d’entrebancs.
Dius que si et toques la rifa…) la millor rifa és estar amb pau em tu mateix, una rifa que com l’altre dels diners costa aconseguir, mira si n’és de bonic que jo… com ciclista aferrin… de tota la vida… encara vaig amb bicicleta “Miratges al desert, miratges de vida, encara pedalejo em bicicleta” en somnis esta clar company, un dia rere l’altre gaudint de somnis fem tot el que ara no podem, però els somnis per les manques que patim, correm i ens estiren, cridem i no ens surt la veu, mengem i no podem engolir, voldríem la lluna i no som capaços de caminar per agafar-la, voldríem, VOLDRÍEM el que fèiem i ara no podem fer…ballem amb la més lletja.
Joan escolto el llit que amb crida josep…jose…jos…jo… JO que pesat… ja faig camí cap a tu, fins a les 8 del mati amb te segrestat embolcallat entre llençols. Company Joan petites coses de vida GRANS PLAERS de vida. Una abraçada XXL talla gran la meva i bon despertar per ser feliç en veure tant sols un nou dia. Josep
la cançó… 29, maig de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsDarrera una revista
i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles, // receptes italianes, es massa temps amb obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir has vist? supos amb un somriure // m´agrada aquesta estela, amb sa bomba tenue // m´agrada aquesta casa, me n´he de comprar una // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves i vares dir què mires? // i es dies no s´aguanten, sa vida s´erosiona // m´anuda i m´hipnotitza aquesta grapadora // me roden per sa cara, suicides i neurones // ja no sé què me queda, // i no sé si me funciona // davalla es fum immòbil des meu altre cigarro // faràs una cervesa i jo un martini bianco // i com dos esteroides que han desviat sa ruta // direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles // receptes italianes, es massa temps en obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir, has vist? supos amb un somriure // Antònia Font (cançó)
m’han enxarpat fullejant el diari Josep 
la cançó… 29, maig de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsDarrera una revista
i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles, // receptes italianes, es massa temps amb obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir has vist? supos amb un somriure // m´agrada aquesta estela, amb sa bomba tenue // m´agrada aquesta casa, me n´he de comprar una // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves i vares dir què mires? // i es dies no s´aguanten, sa vida s´erosiona // m´anuda i m´hipnotitza aquesta grapadora // me roden per sa cara, suicides i neurones // ja no sé què me queda, // i no sé si me funciona // davalla es fum immòbil des meu altre cigarro // faràs una cervesa i jo un martini bianco // i com dos esteroides que han desviat sa ruta // direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // pensaves i fumaves, darrera una revista // som massa domicilis, de moure tots es mobles // receptes italianes, es massa temps en obres // i quan va sortir es sol, després de 4 dies // i vares dir, has vist? supos amb un somriure // Antònia Font (cançó)
m’han enxarpat fullejant el diari Josep
alegría nocturna 23, maig de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsAlegría nocturna
¡Allá va el olor
de la rosa!
¡Cójelo en tu sinrazón!
¡Allá va la luz
de la luna!
¡Cójela en tu plenitud!
¡Allá va el cantar
del arroyo!
¡Cójelo en tu libertad!
Juan Ramón Jimenez / Canon EOS 400D 5/5/2010 15:59 por jrrof 