CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!

no m’agrada 6, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancats

No m’agrada…

No m’agrada el soroll aliè………

No m’agrada que m’enganyin……

No m’agrada passar calor al llit…..

No m’agrada que amb menteixin…..

No m’agrada llegir llibres gruixuts…..

No m’agrada fer faltes d’ortografia……

No m’agrada descobrir un engany………

No m’agrada no descobrir un engany……

No m’agrada tenir son i no poder dormir…

No m’agrada que no em tornin el bon dia…..

No m’agrada el pijama, el silenci i la foscor al llit..

No m’agrada-ria viure sofrint em temps descompte.

.

No m’agrada que no m’escoltin i acabin contant-me el seu constipat..

No m’agrada anar de copilot escoltant música que no m’agrada….

No m’agrada que em planyin, per el fet de anar amb cadira…..

No m’agrada que preguntin com em trobo? I no m’escoltin…

No m’agrada que no em deixin espai a una conversa……

No m’agrada que m’agafi la pluja sense paraigües……

No m’agrada haver-me d’aïllar de les meves pors….

No m’agrada tenir vergonya de trucar al metge….

No m’agrada discutir, doncs perdo les forces….

No m’agrada passar fred tot i estar abrigat…

No m’agrada preguntar i no tenir resposta..

No m’agrada escoltar la música del veí…..

No m’agrada matar les flors, ni res…….

No m’agrada el silenci a la foscor…..

No m’agrada el cafè iguali’t…….

No m’agrada no saber d’ells……..

No m’agrada tenir-los lluny…..

I més, però em pararé aquí. Ara continua tu…

Josep Rof Rof 3.497 dies convivint amb una ELA esclerosis lateral amiotròfica

frases 2, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos , comentaris tancats

La meva ombra refractada e integrada al mobiliari urbá

<> Ei! Marxo de vacances a un indret llunyà a vera si amb trobo amb mi mateix… Josep Rof

<> Lladre: L’embat de riu xoca contra les roques i estrella els peus pensaments… Josep Rof

<> Les campanades a mort són inevitables… Josep Rof

<> I continua el riu esclatant contra la pedra i en ell els meus pensaments… Josep Rof

<> Re dura més d’un instant… Josep Rof

<> Estic cansat i sols trobo consol de panxa al cel sense pensar… Josep Rof

<> Estic cansat “Vull deixar-me anar nu per les estacions més fredes del hivern”… Josep Rof

<> Estic cansat “Vull pujar al últim raid, un viatge sense retorn”… Josep Rof

<> Estic cansat “me estiro, m’endormisqueu… de sobte veig la primavera que treu el nas rere el arbre” . Josep Rof

<> Estic cansat “un cos feble o afeblit sense esperança, és un mort en vida” Josep Rof

<> Estic cansat “fa nou anys que ballo em la més lletja una ELA esclerosis lateral amiotròfica” Josep Rof

<> Sinceritat: sovint em pregunten ¿Com et trobes? VS aquí? Nia’n un munt que ens han deixat…ara en serio “estic en el millor d’un pitjor possible” avui que compleixo els 3.493 dies elàtic Josep Rof

28-N 28, novembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats

Bonic dia, bonic sol, el dia i el sol s’han unit a la festa gran d’avui, doncs anirem a votar, per elegir un nou president per Catalunya per els catalans VOTAR UN SA EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA aneu-hi tots, que ningú faci el ronso, estic orgullós de poder fer-ho, vosaltres segur que també.

FORA MANDRA A VOTAR TOTHOM. Josep

De pas compreu el nou diari ara.cat es un recent nat, ens ha nascut avui acaroneu-lo, mimeu-lo, llegiu-lo, gaudir-lo Josep

AL CEL

Escrit per Gerard Q

Al cel

Un dia ens veurem al cel

Ens volaran els peus

Oblidarem l’infern

Demà ens veurem al cel

L’adéu

És el darrer moment

Avui ens pentinarem

Direm adéu a Déu

Abans d’inventar el cel

El temps

Ja no importarà més

JA no ens rentarem les dents

El temps no serà res

Un gra de sorra al cel

La pell

Tampoc caldrà la pell

Serem ben transparents

Serem de llum i vent

Serem trossos de cel

La por

Serà un record la por

Bigotis i barrets

Son cosa de l’infern

No tindran lloc al cel

Eterns

Demà serem eterns

Ja no tindrem carnets

Avui estem aquí

Demà ens veurem al cel

I el verb

Serà música el verb

Ni tinta ni paper

No harem de traduir res

Serà d’emoció el cel

I el món

Serà de molts colors

Dels negres i dels blancs

Dels rojos i dels grocs

Peluts i barbamecs

Gegants i liliputs

Color de gos com fuig

Del món que escapa al cel

EL DIA DE REFLEXIÓ 27, novembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats

EL DIA DE REFLEXIÓ avui els politics a Catalunya descansen i amb ells nosaltres, demà anirem a votar, animats o tristos, cada u portarà a dins la seva creu, les seves pors, angoixes, malalties, economies, l’atur, el no arribar a final de més, malauradament molts es quedaran a casa, d’això en diuen DESAFECCIÓ, altres hauran canviat el vot després d’haver-los escoltat, altres seran fidels a unes sigles, per ideologia, per convicció on m’incloc jo, per aquets no ens ha fet falta escoltar-los, tot el soroll, tots els esforços, hauran set un clam al desert. Lo més bo es que si us hi fixeu tots guanyen, una vegada vistos els resultats. Malauradament a pesar de la crisi tots hauran gastat milers d’euros per atiar el foc del insult, el de volgué convenç-nos. En fi demà com esta estipulat anirem a votar, serem molts o pocs, el que si se que ho farem plens de llibertat. DEMÀ A VOTAR tots. Josep

Salvador Espriu 24, novembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

nià tants de penjats per les eleccions del proper 28

que m’hi he volgut sumar

Foto muntatge de MªTeresa Casallachs Mauri

L’infern de les butxaques

Antoni Rierola Roqué, de Manlleu, ens recorda que hi havia un altre bon exemple del mot d’avui a Les cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu:

La roba va palpant
amb molta pausa,
davalla vers l’infern
de les butxaques
i el buida del pecat
de la xavalla.

SOMNI 9, novembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

SOMNI

Aplego una flor oblidada
i guaito el vol d’un ocell,
esbrino el pas d’una fada
i pinto el cel de vermell.
Omplo d’estels l’escocell,
i escric amb rella d’arada
camins fets de vi novell.

Alço els ulls cap el no res,
veig el far a la muntanya,
oblido el primer promès
i m’amaro de migranya
i guaito la forma estranya
d’un miratge amb foc encès,
teixit amb seda d’aranya.

Passo retrats oblidats
d’excursions a llacs i prades
dins d’àlbums abandonats,
a dins de capses arnades.
Cullo ramells d’arracades
i m’enfilo pels terrats
i per parets esmolades.

No tinc res i tot és meu,
la ciutat no té fronteres,
m’esmunyo per tot arreu,
mig de broma, mig de veres.
No vaig ni en cotxe ni a peu,
i al caliu de les voreres
hi madura el meu conreu.

Tinc el temps que ve i se’n va
i els minuts sense recança,
Amago l’olor del pa
al fons d’una vella estança.
Convido amics a la dansa
però abans els porto a sopar
a l’Hostal de l’Esperança.

Júlia Costa. La pols dels carrers. Editorial Meteora, 2006

Canon EOS 400D DIGITAL 09/11/2010 12:35 per jrrof

(feta en el meu passeig matinal d’avui)

Qualsevol nit pot sortir el Sol – Jaume Sisa – Palau de la Música 2003

Jaume Pont 27, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

Dir

Dic mar

i dic desert.

Dic tinta

i veig la mort.

Dic silenci

i tot em parla.

***

El doll de la teva boca

S’agemolia

la verdor

d’aquell arbre

resplendent

cap al groc

s’agemolia

gronxolant-se

sota la pluja

infinita.

Foto: entre els arbres Llanars 23/10/2010 Canon PowerShot G9 per jrrof

Joan Margarit 20, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats

UN NOI

M’agrada, mentre assaja, d’escoltar-lo.

Això ho has encertat, penso. I el veig

tímid, preocupat pels seus compassos,

fent-se fort amb la música. No-res

més entranyable i perillós que el saxo

entre les joves mans.

Però la música l’empararà.

Ha deixat de tocar,

i després d’una estona de silenci

el sento iniciar una melodia

càlida i lenta com un vell amor.

El saxo és l’armadura

brunyida pel seu so.

Ni les fredes cuirasses, ni els hermètics

cims lluents, ni els pesants escuts de bronze

que en la Ilíada duien els herois,

mai no podrien protegir-lo tant.

el meu net assaja el XaXo i també m’agrada escoltar-lo

http://www.youtube.com/watch?v=2gxno1OT-as

Smooth Jazz – Sensual saxo and relaxing piano music

http://www.youtube.com/watch?v=dAuHAdsMZnQ&feature=related

Kenny G – The Shadow of your Smile

http://www.youtube.com/watch?v=-MOa-f6l3qo&a=GxdCwVVULXdx5-wLaftUc5VnsAH4-6m8&list=ML&playnext=1&ytsession=IjuLURRHEyOtMZ1Kdw2_rhAej7TUFOLWDeF1

Kenny G Sade

potser 16, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, General , comentaris tancats

Ni que ho diguis l’altre dia pensava que m’hauria d’aprimar!

Potser fer mes deport del que faig…impossible dels impossibles!

Potser hauria sols menjar pomes i encara poquetes!

Potser seguir una dieta estricta!

Potser berenar ara no ho faig!

Potser sols amanides en poc oli!

Potser sols viure d’aires dels cels!

Potser sols menjar núvols!

Potser somniar que m’aprimo!

Potser hauria de veure vi, ara no en bec!

Potser tornar a néixer en una casa de prims!

Potser ja ho he trobat dons si tornaré a néixer en una casa de prims!

Potser abans m’hauré de morir! Quin ÿuÿu!

Potser deixar-ho tal com soc i que la vida faci el que hagi de fer en mi!

Potser ¡Botifarres…………………………………………….llargues fins aquí.

Potser S’ha finit!

Potser !Que tingueu un bon dia aquet i tots els restants Si Potser esta clar!

en josep rof rof a la Nova Plaça de l’Om de Llanars, data 02/09/2010, hora 12:43