feliu formosa 28, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancatsA tot posem un nom
per oblidar les coses que pretenen
definir. Em miro els dits
l’un rere l’altre, detingudament,
i em vénen al record,
uns objectes semblants (que ja no són)
i en torno a oblidar el nom
i, adolorit, espero no sé quina
metamorfosi…Espero.
Feliu Formosa
hores Feliu Formosa 24, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancatsQuant les hores eren plenes,
temíem la brevetat.
Ara que el temps s’ha buidat,
Ja no sabem què cal témer.
Miro amb una ala ferida
la llarga estela de fum
d’algun reactor perdut
en un espai que és mentida.
Feliu Formosa
Foto: Canon PowerShot G12 03/05/2011 h.11:00 per jrrof
aniversari 10, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof, General, poema jrrof , comentaris tancatsANIVERSARI
ANIVERSARI
Jo ho noto: com em vaig tornant
menys cert, confús,
dissolent en aire
quotidià, bast
esquinçall de mi, esfilagarsat
i trencat pels punys.
Jo comprenc: he viscut
un any més, i això és molt dur.
¡Moure el cor cada dia
gairebé cent vegades per minut!
Per viure un any és necessari
morir-se moltes vegades gaire.
Àngel Gonzalez
ANIVERSARI: un de molt especial és “el 10 de maig 2001 dia que em diagnosticaren una Esclerosis Lateral Amiotròfica ELA”, estava content d’acabar amb la incertesa de no saber el que em passava, fins i tot saben que m’emportava un regal per tota la vida.
Em varen dir que el pro mig de vida eren cinc anys, però igual amb dos o tres la malaltia s’emportava el malalt, anava sol, va ser directe i dur MOLT DUR.
No en volia saber res, ni parlar-ne a casa. Vaig passar un llarg temps de dol per assimilar-ho, “jo em trobava relativament bé”, no volia ni sentir parlar-ne, a casa estratègicament hi havia un llibre posat a la tauleta del saló “Soy Caty Salom”, el cap d’un temps el vaig llegir d’amagat en un tres i no res, aquesta vivència de la jove Caty em ELA, va obrir-me per començar acceptar la malaltia, poc a poc vaig interessar-me per saber-ne més el llibre “Els Dimarts amb Morri de Mitch Albom” una vegada assimilada vaig agafar el convenciment d’explicar-ho, primer varen ser els amics i amb vaig adonar que tothom fugia d’estudi, sols els preocupava el seu constipat, això amb va fer “ser valent” vaig arribar a la conclusió de fer escrits als medis, quina il·lusió quant vaig veure el primer publicat, enseguida sem va ocórrer el títol que sempre més ha anat amb mi “La ELA la Gran Desconeguda” i es així, aquesta tasca encara l’estic practicant per a difondre la malaltia sempre que puc, els avis de la plaça després de molta perfídia i petites dosis varen mig comprendre lo que em passava. Avui dia per sort hi ha molts medis escrits o TV que col·laboren a la seva divulgació.
Vaig penjar el facebook aquesta proclama per col·laborar a la seva divulgació.
PRESONERS DEL SEU COS programa d’ahir a la nit 19/04/2011 per la valentia de saber contar lo que et passa a tots els elàtics i llurs familiars gracies. Josep un elàtic més http://www.tv3.cat/videos/3475130/Presoners-del-seu-cos
Avui és el meu desè aniversari i que m’ho havia de dir que l’ELA i jo feríem camí junts durant deu anys… Se que soc una excepcionalitat, doncs he deixat per el camí molts elàtics…què amb un o dos anys ens han deixat + “l’ELA fa estralls” per on passa i passa. Sense enumerar-los… estan tots en el meu pensament…
-Vull fer una “menció especial per els elàtics que ens han deixat” coneguts per mi personalment o virtualment, molts de mails intercanviats, moltes falses esperances… fins que un dia es fa el silenci i et contesta un familiar, per la seva lluita i sofriment, per ells i llurs familiars mil abraçades.
Be per acabar un poema que vaig fer a l’estada de Llanars, és senzill, mal girbat, sol vol és un esbós de poema, que carai va sortir-me de l’anima i és el meu poema.
Jo
Carrers tots sols
arbres tots solts
al cel blau
la mà, el palmell
empenyent el joystick.
Carrers tots sols
arbres tots solts
la cadira i jo.
23/04/2011- 16:40 a Llanars
-Un agraïment per tots els que em seguiu el blog.
–Menció especial els metges de Bellvitge que m’atenen puntualment.
-També per el fisioterapeuta que delicadament cuida de mi.
-Els amics que de tant en tant fan per veurem, fen un esmorcar o un cafè.
-Per tots els elàtics que amb coneixen virtualment.
-Per tots els elàtics i familiars que sofreixen junts
-Finalment també els meus familiars que pateixen amb mi i per mi.
Deu anys. Dies… Tres mil sis-centes cinquanta dos abraçades per tothom. Josep
contra la seducció 1, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
CONTRA LA SEDUCCIÓ
1
No us deixeu seduir,
no heu de ressuscitar.
El dia va a la fi,
ja bufa el vent nocturn
i l’alba no vindrà.
2
No us deixeu enganyar,
la vida dura poc;
a glops l’heu d’engolir
i quan la deixareu,
no n’haureu quedat tips.
3
No vulgueu esperar,
perquè el temps és escàs!
Els redimits, que es fotin!
La vida és el més gran.
No sempre la tindreu.
4
No us deixeu reduir
a ser esclaus i explotats.
De què heu de tenir por?
Morireu com les bèsties
i res més no hi haurà.
Bertolt Brecht (Trad. Feliu Formosa)
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaalemanya/brecht.html
jo 30, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema jrrof , comentaris tancats
Jo
Carrers tots sols
arbres tots solts
un ocell al cel blau
la mà, el palmell
empenyen el joystick.
Carrers tots sols
arbres tots solts
la cadira i jo.
23/04/2011- 16:40 a Llanars
Fotos Canon PowerShot G12 23/24/04/2011 a Llanars per jrrof
amistats 25, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : amistat, fotos jrrof, poema , comentaris tancatsCanon PowerShot 23 i 24 /04/ 2011 per jrrof a Llanars
Amistats
He fet amitat amb eugues i poltres.
He adoptat un quants arbres.
Vaig dir ‘germans’ els que em miràvem.
I el mateix tros de cel amb els seus núvols.
Vaig adonar-me que malgrat
el temps canviant, núvols, pluja i poc de sol,
que el meu lloc al món, contenia altres
llocs i era de fet en un món en ell mateix
per ser-hi una estoneta més feliç.
jrrof
24/04/2011- 13:45 a Llanars
enya – only 21, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancatshttp://tu.tv/videos/enya-only-time-subtitulado –>Enya – Only Time Subtitulado
Qui pot dir on va el camí, on el dia flueix? Només el temps …
I qui pot dir si el seu amor creix, com el seu cor va triar? Només el temps …
(Canta)
Qui pot dir per què els seus sospirs del cor, com el seu amor volen? Nomésel temps …
I qui pot dir per què crida el seu cor, quan el seu amor mor? Només el temps…
(Canta)
Qui pot dir quan els camins satisfan, aquest amor va poder estar, en el seu cor?
I qui pot dir quan dorm el dia, si la nit guarda tot el seu cor? La nit guarda totel seu cor …
(Estès canta)
Qui pot dir si el seu amor creix, com el seu cor va triar? Només el temps …
I qui pot dir on va el camí, on el dia flueix? Només el temps …
Qui sap? Només el temps … Qui sap? Només el temps …
apunt: bonica cançó enllassada per una viva lletra escoltar-la dona pau i tranqil-litat… Només el temps…
FOTOS: Canon PowerShot G12 26/03/2011 11:14 h. per jrrof
aniversari 16, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : foto, General, poema , comentaris tancatsAVUI
“Despertar-nos-hi amb
esgarips d’oreneta,
perquè ja és primavera”
Sentir pessigolles al cos!
perquè és…
¡El Meu Aniversari!
68 Anys plens de records,
flors i primaveres i com no
FELICITAT!”
Josep
feliu formosa 13, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, natura, poema , comentaris tancatsEl poema no conta |
ni compta. Sovint canta |
des de la timidesa, |
de vegades esclata |
en un plany necessari, |
de vegades naufraga |
en oceans de dubte. |
El poema suplica |
des d’una llunyania.
—Feliu Formosa (Sabadell 1934)
Canon PowerShot G12 12/04/2011 10:26 h. per jrrof
“naturalesa morta & recobrant la vida”
així ens és la vida
“un néixer & un morir”
dia de poble (10A) 11, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancatsAvui és un dia d’estiu,
d’aquells de sol, d’aquells de terra.
Avui és un dia per dir poble,
d’aquells de vida, d’aquells de sempre.
Fem sentir la veu que encara no és prou gastada,
i no ho serà fins que no se sàpiga lliure.
Poble meu, tant de bo et deslliuris dels teus mals,
i no copiïs mai els vicis dels teus malfactors.
Poble meu, tant de bo siguis pàtria,
i no t’enredis mai en vies mortes ni paranys.
Fem sentir la veu que encara ens resta l’aire,
i quan no, el ventarem de grat;
perquè sempre hem sabut ésser:
ésser poble, ésser anhel, ésser cant, ésser terra.
Poble meu, tant de bo siguis futur,
inspiració, terra nostra i d’acollida,
Avui és un dia de poble,
d’aquells de nostres, d’aquells que volen ser.
Jordi Montañez
Dia de poble Recer de versos http://versos.cat/index.php
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.