antoni clapés 3, setembre de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
VIII
La llum el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle. Que hi ha trossos del poema embolcallats amb silenci. Velar / revelar. El coneixement rau en el dubte, i la poesia, doncs, en els buits que mostra sense acabar d’emplenar.
XII
Platges esteses – xopa arena – ressòl – fosc aleteig del corb marí – gavarres lentes
cel i mar confosos
límits – sense llum – sense dubte.
Instants de goig – enigmàtic silenci
silenci de silencis.
L’absent.
XXIII
Enllà dels vidres
sacseig invisible de l’acàcia
branques perfent una cal·ligrafia sense traç
escandeix de versos d’un sonet aeri.
– diries.
Tagrera
La llum esbiaixada (re)produeix miratges antics – visions d’un altre món
traços de caravanes que es perden en l’ocàs
sense itinerari
sense empremtes
sense rastre.
El no res s’emmiralla en la llum de l’arenal.
Les ombres es fonen amb l’ombra del callat – el gran buit.
XXIII
Paraules allí on hi havia afanys – llum malalta.
Alè afeblit que t’habita – essència interior.
Enclusa.
Dolor – infinit – etern abisme.
XXVII
El biaix dels darrers raigs de sol encén pins – detalla carenes
Gossos borden enllà enllà.
Més tard – nits serrada
brillen estels
i l’infinit no-res.
XXXIV
veure escolar-se la darrera llum del dia – rere la finestra
pensar la plenitud del no-res
la fragilitat de la paraula
la desraó
núvols opacs fugint enllà
densos pensaments que un alè estrany sembla voler empènyer.
L’exili de l’escriptura – la ferida
supurant del record.
Sense paraules – sense.
Antoni Clapés
La llum i el no-res Meteora
APUNT:
Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)
n’he estriat uns quants per publicar-los al post,
gracies Antoni per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.
Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof
Llanars agost 2011
itaca 8, agost de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats
Itaca Lluís Llach
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
Bon viatge per als guerrers
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.
Fotos jrrof: Canon PowerShot G12
Fotos jrrof: Canon PowerShot G12 http://www.youtube.com/watch?v=WGaK3erqudg
fundació miquel valls 5, agost de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof , comentaris tancats
.
GRACIES FUNDACIÓ MIQUEL VALLS
Per tot el que esteu fen, per el calor humà del vostre equip, per fer-me un racó a la vostra web al penjar-me els lings tres dels meus blogs, per las paraules dedicades GRACIES un sempre agraït Josep
***
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/elteuespai/elteuespai.html
***
¡¡¡ Roses per tot l’equip!!!
albert pla 29, juliol de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto , comentaris tancatsVIDA D’UN GAT 
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja però sa mare morí al part
i el seu pare d’un infart
i va quedar abandonat pel mig dels prats
moriria de gana moriria congelat
però sort que era un gat i tenia set vides
no tenia ni pares ni un amic
ni un padrí de família que el cuidés
i així solitari justet amb uns dies de vida
va arrossegar el cos per un camí per la ciutat
però va ser en creuar una carretera
que un camió va i l’atropella en un pas zebra
però sort que era un gat i tenia set vides
i va sentir-se deprimit dèbil agobiat
tan esclafat sota el camió
veia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar
ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l’endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l’agafa per l’esquena
i mentre renyava la nena el va triar per la finestra
però sort que era un gat i tenia set vides
set pisos de caiguda i quedà viu sobre l’acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l’esperen
hi ha vida hi ha vida
però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
aconseguí creuar la ciutat fins al port
i va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l’aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat
però sort que era un gat i tenia set vides
era patètic veure com s’enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-s’hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la infància dintre d’un vaixell de pesca
set mesos després va desembarcar
en una terra estranya apocalíptica i ingrata
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
però sort que era un gat i tenia set vides
i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t’acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai
una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
que dic un gat si allò era un tigre
que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què si no s’escapa perseguit com una rata
van acabar-se els tiros i eren temps de pau
de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desfiava tota llei de gravetat
per les potes l’agafaven i del terra l’aixecaven
i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
va sortir per potes de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra hi ha gana hi ha gana
havien passat set vides però el gatet mai no es moria
la veritat no comprenia la gràcia d’aquesta vida
i ara tan sols s’arrastrava sols errava sols vagava
ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
però hòstia puta quina vida més perra que tenia
i per desgràcia era un gat i tenia set vides.
el seu pare era un vell gat gordo i coix
Albert Pla
Canon PowerShot G12 02/07/2011 18:09 per jrrof
feliu formosa 18, juliol de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancatsFotos: Canon PowerShot G12 03/07/2011 per jrrof
cami de La Roca Llanars
Riera del Feitús Llanars
A tot posem un nom
per oblidar les coses que pretenen
definir. Em miro els dits
l’un rere l’altre, detingudament,
i em vénen al record,
uns objectes semblants (que ja no són)
i en torno a oblidar el nom
i, adolorit, espero no sé quina
metamorfosi…Espero.
Feliu Formosa
bestiari de pere quart 27, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats
Pere Quart
–Cérvol Com un arbre rabent, arrelats dins el vent…
–Guineu ¿Què en faria –pregunteu- de la pell de la cortesana? Abrics per la germana guieu.
-Zebra Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama…
-Cavall Un paràsit de l’euga més dolça el blanquíssim caràcter malmet. S’encabrita: irritada s’espolsa mosca d’ase que branda fuet.
-Camell i dromedari ¿És el dromedari o el camell, senyors? ¿Quin, de l’un o l’altre, té un gep o en té dos?
-Vaca suïssa Que jo mateixa, si no fos tant llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo soc la vaca de la mala llet!
-Ós blanc Batia el sol damunt el gel. Aquell ós blanc era un ós negre.
-Tigre captiu ¿Les fuetades t’han ratllat la pell, o potser l’ombra de la reixa?
–Pantera Com de qui petja l’ adobada pell de fera, esmorteïda és la petjada de la pantera.
–Girafa Tens el cap petit perquè la distància te l’ha empetitit.
-Hipopòtam Perquè dins l’aigua del riu s’ha emmirallat l’hipopòtam, alça el cap, fa una ganyota amb la gran boca oberta i riu.
-Rata-pinyada Esparracada, negra i nocturna rata-pinyada.
-Colomí L’home voldria tenyir les seves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No et paris blanc colomí.
-Papagai Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.
-Garsa Com qui es defensa d’un perill, xiscle i defuig el caçador que no pensa esmerçar-hi ni un cartutx.
-Lloca Sóc lloca. El fat ho volgué. Passejo vexada vint fills de mal ou, que piulen i folguen amb càndid renou.
-Pingüí Amant de la mullena, amb gregarisme rar, com nosaltres emplena les ribes de la mar.
-Tortuga El guerrer caigut dessota l’escut emparant-se, es fuga. Cautelosament s’arrossega, lent com una tortuga.
-Capgrossos Emprenen al darrer curs dels estudis de granota. Ja va per la quarta posta i es fonen les cues llurs.
-Granotes Nedar de granotes al meu bassiol promou les riotes d’infants en redol.
-Bacallà La tempesta esqueixa un banc de bacallà.
–Ama L’arna, que sempre visqué a l‘armari del poeta que amb els jurats no tingué mai una amistat estreta, s’ha mort d’un tip de jaqué.
-Musclo Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb el fons d’un arròs amb peix.
-Ostra Gargall de sirenal (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)
-Conill Conill, per què temps? La pineda esta tranqui-la i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil-la.
Llanars dissabte, 25 / juny / 2011 20:42
(diari ara.cat a cada pàgina portava avui un poema de:
Pere Quart En els 25 anys de la mort del poeta reproduïm 25 poemes del seu “Bestiari” amb els dibuixos originals de Xavier Nogués
Aquest dissabte, l’ARA commemora el 25 aniversari de la mort de Pere Quart
pere quart 14, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
http://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM Recitades video
http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc Corrandes d’exili de Lluís Llach interpretat per immigrasons
Corrandes d’exili Pere Quart
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
*
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
*
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
*
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
*
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.
*
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res».
*
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
*
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
—Roissy-en-Brie, abril de 1939
Pere Quart [Joan Oliver] (Sabadell 1899-Barcelona 1986)
Publicat originalment a Saló de tardor (Santiago de Xile, 1947)
La Troba Kung-fú 9, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats
Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós,
Canta la flor i ensenya el seu tresor.
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós.
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades.
La memòria del perfum és tan eterna,
que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra.
Flor de primavera,
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra,
curtes són les cançons de la infantesa,
breus els mil contes que jo recordo,
curtes i per sempre les dites que porto.
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega,
i l’estiraré amb la canya des de coberta.
Sóc pescador de muguet, iris i deliris,
una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris…
La Troba Kung-fú Endevant garriguencs…
La Troba Kung-Fú – Flor de primavera
http://www.youtube.com/watch?v=u56MLdqOlOs&feature=related
riure per les butxaques 1, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancats
És el nostre tarannà, tranquil i quasi desinteressat. Ens avesam als grumers, a la invasió, a l’espoli fiscal, a la família reial estiuejant i que se’ns apallissi per parlar la nostra llengua. Amb aquest currículum no ha de sorprendre ningú que la reconciliació Zapatero-Rajoy ens faci una mica de rialles, només una mica, perquè som massa discrets per riure per ses butxaques.
• Kika Rodríguez, «Entre grumers» (Diari de Balears, 26 de juliol del 2008)Una amiga meva que viu a Campanet explicava, s’altre dia de pagès (que és així com anomenem a Mallorca un dia passat que tant pot ser ahir com fa dos mesos), que quan li varen donar el cotxe nou va decidir anar a Palma, però que quan va passar per Inca es va embullar amb les rotondes i no sabia com sortir-ne. I com que la meva amiga és molt graciosa, tots vàrem riure per les butxaques.
• Maria Antònia Oliver, «L’Illa de les rotondes» (VilaWeb, 23 d’octubre del 2006)grumers = Medusa – Viquipèdia
APUNT: SEGUEIXO RODAMOTS des de fa molt de temps i us vull dir que es la mar de divertit, us hi convido a rebre’l puntualment per divertir-vos i aprendre paraules i significats no sabuts u oblidats. Josep http://rodamots.com
altres indignats 28, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, General , comentaris tancats“altres indignats”
l’historia n’està plena d’INDIGNACIÓ jrrof
Jesús Moncada espais literaris
D’aquí a quatre dies, tornarà a haver-hi merder a la mina per una reivindicació de quatre rals
I encara que la seva dona i vostè siguin cosins, senyor tinent, he de dir-li que el Napoleó és un fill de la gran puta. ¿Oi que no li ve de nou? D’aquí a quatre dies, tornarà a haver-hi merder a la mina per una reivindicació de quatre rals, que ell podria solucionar sense problemes. Ens fot a nosaltres per fer mèrits davant els amos; és pitjor que ells. Es veu que es tracta d’emprenyar la gent i tenir l’excusa perquè la guàrdia civil comenci a repartir llenya: la llei de l’estaca.
http://www.jesusmoncada.cat/espais/miners-i-pagesos/
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.