Joan Brossa 7, febrer de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats 
Eco
-Explica’m, tu, que és el sol, – El sol.
-Explica’m que és la lluna. –La lluna.
-I perquè en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes
-Explica’m,què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món i l’home?
-Heus aquí
La última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Joan brossa
M:Dolors Millat 27, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
M.Dolors Millat
Al batec de la terra (meteora)
Pom de flors
Mai no em vas dir
Com va morir ton pare.
Ni si l’acompanyaves
a l’hort de vora el riu
o si a bocafoscant parlàveu
asseguts al cantó del foc.
Recordo el teu gest greu
al davant del seu nínxol
amb un pom de flors fresques
lo dia de Tots Sants.
Resa un parenostre per el iaio,
em deies, amb ninetes brillants
com llunes amarades d’aigua, papa.
***
Algun dia
Encara que ara no t’ho sembla
tu també et moriràs,
i llavors tindràs temps
de fer allò que no has fet de viu:
volar penyes amunt
com l’àliga daurada,
retallar una muntanya
contra el cel de ponent.
I escoltar la merla de bon matí
Sense res més a fer.
brindem… 22, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancatsNadal, un racó fora del temps
.
El temps engoleix els dies, els mesos, la vida…
I la vida engoleix els anys, sense assaborir-los.
Volen les estones cap a esferes del passat,
corre la vida portant-nos entre els braços,
sense deixar-nos caminar descalços per terres joves.
.
Tenim més col·lecció de records que d’il·lusions.
El temps es menja els plans de futur, abans
no puguem saber que, això que vivim, era el futur.
Les espurnes del dolor ens esquitxen la pell
i ens recorden que la vida és viva i pot fer mal.
.
I quan creiem que l’any tot just comença,
ens adonem que ja és Nadal i no hem nedat
en aigües noves ni tan sols en estanys vells.
I que tot el que volíem fer resta en el món dels somnis,
on el temps hi té prohibit entrar i l’aire és fred.
.
I aquest Nadal, que té un regust intens als anteriors,
ens serveix per contar els anys que tenim o que ens queden…
I res és nou i tot és vell i vivim un passat com a present
que era el nostre futur, però que ningú ens ho va dir.
Potser ho haguéssim fet més intens, diferent o millor.
.
I aquí estem, assentats a la taula menjant escudella,
com si fos ahir, però havent viscut trenta anys
i tenint a les espatlles el pes dels camins inexplorats
i la pell plena d’arrugues de derrotes i decepcions
que sempre ens van fer mal, però no sempre forts.
.
I aixequem les copes i brindem pels somnis, pels records,
pel temps que encara tenim, per tot el què ja hem viscut,
per l’amor, pel demà, pels viatges, per la salut, per l’ahir,
per l’entusiasme que ens empeny a seguir endavant i
per la vida, que s’escola entre les dits mentre brindem.
.
Isabel Tubau Llopart
Aquest poema vull que ens acompanyi a la taula el dia de Nadal 2009 brindem…
Josep Juli els pares, els sogres i els avis…
Sigueu feliços tant com ara i en aquet moment ho soc jo.
Josep l’avi…
i si canto trist… 28, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
castell de Begur
I si canto trist
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada els somrís
d’un infant vora el mar
i els teus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l’han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’ignorats companys.
Jo estimo el meu cant, perquè sé que han callat
Tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m’estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
i si canto trist… 28, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
castell de Begur
I si canto trist
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada els somrís
d’un infant vora el mar
i els teus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l’han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’ignorats companys.
Jo estimo el meu cant, perquè sé que han callat
Tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m’estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
sort! 23, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D 22/11/2009 d’en jrrof
ei!
Si la sort fos un ball
ballaríem a totes hores
els peus delerosos
i la vida se’ns acabaria
ballant i cercant la sort.
Josep Rof i Rof sempre busca la sort sense ballar…
petits moments de vida!!! I… 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsPETITS MOMENTS DE VIDA!!!!
I…
Disposar d’un balcó assolellat…
Utilitzo un balcó per caminar.
I…
Fer una carrera amb un Ferrari…
Disposo d’una cadira electrònica.
I…
Somnio amb llargues autopistes…
I els sotracs del dia a dia m’espanten.
I…
Paisatges idíl·lics…
Fotografio lo fotografiat.
I…
Compartit un vi de gran anyada…
Sols calmo la set amb l’aigua.
I…
Els ocells a dessota l’olivera mengen olives…
Me’ls aguaito mandrós des del llit.
I…
He trobat amics amb bicicleta…
Cada dia pedalejo amb ells, entre somnis.
I…
Somnio amb països llunyans…
I no amb moc de casa.
I…
Miratges al desert, miratges de vida…
“encara en somnis pedalejo amb bicicleta”
I…
Avui m’han visitat vells coneguts ciclistes…
el Pere, en Seijo, l’Andreu, y l’Antonio
I…
M’han regalat un gros trofeu que resa…
“El CCG atorga el premi especial a Josep Rof i Rof
Per la seva participació, esforç i dedicació
durat tota la vida a l’esforç de la Bicicleta 15/11/2009”
I…
Han deixat dit que avui el dinar de cloenda
de la temporada del CCG faran menció aquet premi especial.
I…
Amics de pedalejades el trofeu avui rebut, restarà exposat
al costat de les Volkswaguen que tant estimo,
així tothom que s’atansi a casa meva el veurà només entrar.
I…
La vida continua plena de petits moments
Gràcies amics ciclistes!!! Josep
petits moments de vida!!! I… 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsPETITS MOMENTS DE VIDA!!!!
I…
Disposar d’un balcó assolellat…
Utilitzo un balcó per caminar.
I…
Fer una carrera amb un Ferrari…
Disposo d’una cadira electrònica.
I…
Somnio amb llargues autopistes…
I els sotracs del dia a dia m’espanten.
I…
Paisatges idíl·lics…
Fotografio lo fotografiat.
I…
Compartit un vi de gran anyada…
Sols calmo la set amb l’aigua.
I…
Els ocells a dessota l’olivera mengen olives…
Me’ls aguaito mandrós des del llit.
I…
He trobat amics amb bicicleta…
Cada dia pedalejo amb ells, entre somnis.
I…
Somnio amb països llunyans…
I no amb moc de casa.
I…
Miratges al desert, miratges de vida…
“encara en somnis pedalejo amb bicicleta”
I…
Avui m’han visitat vells coneguts ciclistes…
el Pere, en Seijo, l’Andreu, y l’Antonio
I…
M’han regalat un gros trofeu que resa…
“El CCG atorga el premi especial a Josep Rof i Rof
Per la seva participació, esforç i dedicació
durat tota la vida a l’esforç de la Bicicleta 15/11/2009”
I…
Han deixat dit que avui el dinar de cloenda
de la temporada del CCG faran menció aquet premi especial.
I…
Amics de pedalejades el trofeu avui rebut, restarà exposat
al costat de les Volkswaguen que tant estimo,
així tothom que s’atansi a casa meva el veurà només entrar.
I…
La vida continua plena de petits moments
Gràcies amics ciclistes!!! Josep
a les baranes! 23, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
A les baranes dels meus passejos
m’han posat barrots al terra
pilones verticals
forats horitzontals
per no veure’ls, els sento
m’aferro
puc notar-los
sentir el sotrac
amb els ulls aclucats els veig
els sento a prop, sempre son allà
en obrir el ulls
em desperto
torno del meu mal son
a la realitat…
el meu món particular…
Josep Rof i Rof
records! 20, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
20/10/2009 Avui fa un dia gris emplujat per emplenar el temps a casa m’he fet un passeig per al poemari que tinc guardat, entre d’altres un m’ha cridat l’atenció per la seva senzillesa és de la Júlia Costa i entronca amb els meus records de nen, quant feia un dia gris emplujat com el d’avui, corrien els anys 1947s a casa ens estàvem a la bora del foc, el pare ens feia crispells o arengada amb casaca, una paella negra al foc de terra feia el miracle, farina, oli, sucre i una arengada arrebossada, amb la farina que sobrava amb sucre feia els crispells… Ai! Dolços records del nen que mai he deixat de ser.
11/12/08 HIVERN
Grisor de boira
Filo el somni al capvespre
Flonja flassada.
Pluja a les mans,
Estels de purpurina
Damunt el glaç.
Blanc abrigall
La neu a la codina
Guarda un secret.
Cerç inclement
Arrossegues misteris
I mots feixucs.
Borrons petits
Amaguen noves vides
Entre el brancall.
Erms del temps mort
Prats on la vida passa
Sempre de llarg.
Sobre els camins
El silenci s’arrapa
Als còdols vells
Júlia Costa. Poemes inèdits (gràcies Júlia per evocar-me en vells records)
http://balcopoblesec.blogspot.com/
http://caracteresocultos.blogspot.com/
http://lapanxadelbou.blogspot.com/