Jaume Pont 27, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsDir
Dic mar
i dic desert.
Dic tinta
i veig la mort.
Dic silenci
i tot em parla.
***
El doll de la teva boca
S’agemolia
la verdor
d’aquell arbre
resplendent
cap al groc
s’agemolia
gronxolant-se
sota la pluja
infinita.
Foto: entre els arbres Llanars 23/10/2010 Canon PowerShot G9 per jrrof
Joan Margarit 20, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsUN NOI
M’agrada, mentre assaja, d’escoltar-lo.
Això ho has encertat, penso. I el veig
tímid, preocupat pels seus compassos,
fent-se fort amb la música. No-res
més entranyable i perillós que el saxo
entre les joves mans.
Però la música l’empararà.
Ha deixat de tocar,
i després d’una estona de silenci
el sento iniciar una melodia
càlida i lenta com un vell amor.
El saxo és l’armadura
brunyida pel seu so.
Ni les fredes cuirasses, ni els hermètics
cims lluents, ni els pesants escuts de bronze
que en la Ilíada duien els herois,
mai no podrien protegir-lo tant.
.
el meu net assaja el XaX
o i també m’agrada escoltar-lo
http://www.youtube.com/watch?v=2gxno1OT-as
Smooth Jazz – Sensual saxo and relaxing piano music
http://www.youtube.com/watch?v=dAuHAdsMZnQ&feature=related
Kenny G – The Shadow of your Smile
http://www.youtube.com/watch?v=-MOa-f6l3qo&a=GxdCwVVULXdx5-wLaftUc5VnsAH4-6m8&list=ML&playnext=1&ytsession=IjuLURRHEyOtMZ1Kdw2_rhAej7TUFOLWDeF1
Kenny G Sade
cova 14, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsAmagat
a la meva cadira de rodes
i les hores, esperaré,
pacientment,
qualsevol moviment,
a la misteriosa cova,
marxaré sense
poder desvetllar qui l’habita.
jrrof
Canon PowerShot G9 22/09/2010 10:53 per jrrof
que importa 6, octubre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsQue importa
Que importa si ets músic
poeta, pintor o fabricant de cintes.
que importa si ets ric o pobre,
si ets casat, o solter, o tens fills,
si ets home, dona, noi o noia
que importa,
si res dels altres t´ importa
dels seus sofriments,
de les seves angoixes o
de les seves esperances mortes
tu, quan més necessitaràs d’algú,
ell o ella et dirà:
tu?….a mi que m’ importes!
Lleida 6 novembre del 1996
*******
autor desconegut per mi josep rof rof
antic poema per foto actual Canon PowerShot G9 11/09/2010 11:23 per jrrof
Poemes-de-Tardor 27, setembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Cançó de tardor
.
Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
iestira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
.
Isabel Barriel
http://www.scribd.com/doc/6183125/Poemes-de-Tardor-Poemas-Del-Otono
joan margarit 24, setembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la teva àvia
et cantava al crepuscle, quan tornàveu
al llarg de la riera, vora els horts.
Al filat de la mort hi ha llençols
prop de l’obscur racó d’un safareig,
però el silenci i prou és qui t’honora
si recordes la brisa entre les canyes,
la puresa de l’aire de secà
i les cançons on, cap al tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
Canon PowerShot G9 barri Querol a La Garriga (la vinya den Joan Garriga) 10/09/2010 11:15 per jrrof.
tarda 27, juliol de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsTarda
Un paisatge acabat d’envernissar:
grisos els cels d’aigua; griso i prou
els ulls de la duració. Ara, al parc,
hi ha paraigües estampats amb lloros
i *galahs, i fons que s’apaguen.
I hi ha cartes que s’escriuen a algú
perdut en un estiu i que no sap.
Aquesta tarda em pregunto on arriben
els que s’amaguen d’una doble vida,
i per què vaig trobar-lo quan ja no vivia
entre els meus. (Així ho diuen; vaig
anar-me’n sense haver sabut qui són.)
m’ho pregunto quan de res no serveix.
Tard. Aquesta tarda. D’on ve, tarda?
Mescal Gabriel Planella
Imatges sobre Gabriel Planella Gabriel Planella: Más poetas de Barcelona (5) Gabriel Planella VUIT POEMES
núria albó 14, maig de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D Digital 05/05/2010 15:59 per jrrof
EL MATEIX CAMÍ
Cada dia faig
el mateix camí.
Passant pels jardins
sento cantar ocells
que han de tenir un nom
però no sé quin.
Quant plou hi ha bassals
Per ficar-hi els peus.
Però no plou gaire.
El meu poble és sec.
Més aviat fa sol
i un airet que talla.
Hi ha sauló als camins
Dels boscos de pins
i tot de records
penjats a les branques.
Inèdit
La Primavera Poètica, també amb Albó El Festival Primavera Poètica, que s’inaugura el proper 17 d’abril, impulsa i se suma als actes que durant aquest any (i el que ve) festejaran el 80 aniversari de l’escriptora garriguenca Núria Albó. Ho fa amb una exposició col•lectiva del 23 d’abril al 16 de maig i amb una taula rodona sobre la seva obra literària el 8 de maig.Però l’edició d’aquest any també vol retre homenatge a Vicent Andrés i a Màrius Torres amb dos espectacles de gran format i a Salvador Espriu en l’acte inaugural.La sisena edició del festival que es farà en vuit escenaris diferents del 17 d’abril fins el 5 de juny, vol aquest any apostar perquè els joves s’apropin a la poesia. Per aquest motiu ha programat el muntatge poeticomusical Uns pocs mots! ei si pot ser en col•laboració amb els instituts del municipi el 30 de maig. Copiat del Garric
la primavera de cada u 21, març de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
cada u que se l’acoloreixi segons l’estat d’ànim
PRIMAVERA
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
(Miquel Martí i Pol)
¡Felices primaveras! Cada u amb les seves, les meves són 66 i…
Cada any que passa les rebo amb molta mes il·lusió… Josep Rof i Rof
Joan Margarit 10, febrer de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 16/11/2009 12:43 per jrrof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.