Navegació

sense paraules 18, setembre de 2013

Publicat per Josep Rof en : poema jrrof, son fets , comentaris tancats

el camí que prenem
 per fer un passeig.
 tímidament…
 els til·lers perden la fulla,
 i ja és una altre tardor.
jrrof

el camino que tomamos
para hacer un paseo.
tímidamente…
los tilos pierden la hoja,
y ya es otro otoño.
jrrof

eren cinc 11, desembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, natura, poema jrrof , comentaris tancats


natura

cinc lloses apilades,
on la vegetació hi conviu i,
 un sol juganer projecta ombres,
 a vegades en la senzillés de les coses
preval la boniquesa.
 jrrof

fotos: Canon PowerShot G12  a Llanars 15/09/2012 16:45  per jrrof

aniversari 10, maig de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof, General, poema jrrof , comentaris tancats

ANIVERSARI

ANIVERSARI

Jo ho noto: com em vaig tornant
menys cert, confús,
dissolent en aire
quotidià, bast
esquinçall de mi, esfilagarsat
i trencat pels punys.

Jo comprenc: he viscut

un any més, i això és molt dur.
¡Moure el cor cada dia
gairebé cent vegades per minut!

Per viure un any és necessari
morir-se moltes vegades gaire.

Àngel Gonzalez

ANIVERSARI: un de molt especial  és “el 10 de maig 2001 dia que em diagnosticaren una Esclerosis Lateral Amiotròfica ELA”, estava content d’acabar amb la incertesa de no saber el que em passava, fins i tot saben que m’emportava un regal per tota la vida.

Em varen dir que el pro mig de vida eren cinc anys, però igual amb dos o tres la malaltia s’emportava el malalt, anava sol, va ser directe i dur MOLT DUR.

No en volia saber res, ni parlar-ne a casa. Vaig passar un llarg temps de dol per assimilar-ho, “jo em trobava relativament bé”, no volia ni sentir parlar-ne, a casa estratègicament hi havia un llibre posat a la tauleta del saló “Soy Caty Salom”, el cap d’un temps el vaig llegir d’amagat en un tres i no res, aquesta vivència de la jove  Caty em ELA, va obrir-me per començar acceptar la malaltia, poc a poc vaig interessar-me per saber-ne més el llibre “Els Dimarts amb Morri de Mitch Albom” una vegada assimilada vaig agafar el convenciment d’explicar-ho, primer varen ser els amics i amb vaig adonar que tothom fugia d’estudi, sols els preocupava el seu constipat, això amb va fer “ser valent” vaig arribar a la conclusió de fer escrits als medis, quina il·lusió quant vaig veure el primer publicat, enseguida sem va ocórrer el títol que sempre més ha anat amb mi “La ELA la Gran Desconeguda” i es així, aquesta tasca encara l’estic practicant  per a difondre la malaltia sempre que puc, els avis de la plaça després de molta perfídia i petites dosis varen mig comprendre lo que em passava. Avui dia per sort hi ha molts medis escrits o TV que col·laboren a la seva divulgació.

Vaig penjar el facebook aquesta proclama per col·laborar a la seva divulgació.

PRESONERS DEL SEU COS programa d’ahir a la nit 19/04/2011 per la valentia de saber contar lo que et passa a tots els elàtics i llurs familiars gracies. Josep un elàtic més http://www.tv3.cat/videos/3475130/Presoners-del-seu-cos

Avui és el meu desè aniversari i que m’ho havia de dir que l’ELA i jo feríem camí junts durant deu anys… Se que soc una excepcionalitat, doncs he deixat per el camí molts elàtics…què amb un o dos anys ens han deixat +  “l’ELA fa estralls” per on passa  i passa. Sense enumerar-los… estan tots en el meu pensament…

-Vull fer una “menció especial per els elàtics que ens han deixat” coneguts per mi personalment o virtualment, molts de mails intercanviats, moltes falses esperances… fins que un dia es fa el silenci i et contesta un familiar, per la seva lluita i sofriment, per ells i llurs familiars mil abraçades.

Be per acabar un poema que vaig fer a l’estada de Llanars, és senzill, mal girbat, sol vol és un esbós de poema, que carai va sortir-me de l’anima i és el meu poema.

Jo

Carrers tots sols

arbres tots solts

al cel blau

la mà, el palmell

empenyent el joystick.

Carrers tots sols

arbres tots solts

la cadira i jo.

23/04/2011- 16:40 a Llanars

 -Un agraïment per tots els que em seguiu el blog.

–Menció especial els metges de Bellvitge que m’atenen puntualment.

-També per el fisioterapeuta que delicadament cuida de mi.

-Els amics que de tant en tant fan per veurem, fen un esmorcar o un cafè.

-Per tots els elàtics que amb coneixen virtualment.

-Per tots els elàtics i familiars que sofreixen junts

-Finalment també els meus familiars que pateixen amb mi i per mi.

Deu anys. Dies… Tres mil sis-centes cinquanta dos abraçades per tothom. Josep

jo 30, abril de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema jrrof , comentaris tancats


Jo
Carrers tots sols
arbres tots solts
un ocell al cel blau
la mà, el palmell
empenyen el joystick.
Carrers tots sols
arbres tots solts
la cadira i jo.
23/04/2011- 16:40 a Llanars


Fotos Canon PowerShot G12 23/24/04/2011 a Llanars per jrrof