Que sé… Què sé de mi? Què sé del altres? Aquesta és
la qüestió clau i definitiva: el coneixement. Sé poc
de mi i encara menys dels altres. Ombres, observades
des de la caverna platònica, sovint en soledat,
no pas en comunitat, com va imaginar el grec.
M’he de refiar dels sentits, de la raó, de la memòria
i de l’instint. No disposo d’altres instruments.
Valent-me’n, doncs, m’he de manejar en aquest món,
preservar-m’hi, perquè, en definitiva, jo, l’esser viu,
el cos, vaig ser el principi de mi, la persona,
i en seré la fi. No és egolatria, sinó ciència empírica;
no pas psicologia, sinó bioquímica. Aquí, sol, reclinat
a la sorra, mentre a la llunyania, a l’horitzó,
cel i mar ja es confonen en la fosca imminent. Miquel Pairolí
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.