“AQUÀRIUM” La rima el ritme els motlles formals. Miro els peixos dintre l’aigua. Les idees al cervell es deuen moure d’una manera semblant. La rima el ritme els motlles formals.
“DE VIVA VEU” Els discos de gramòfon fan que estigui en circulació la poesia recitada dels mateixos poetes. A mi també em sembla, és clar, que la poesia ha de ser llegida en veu alta, o si més no a mitja veu; vull dir que és millor desempaquetar-la dels llibres, oi?
“APIS” Un ídol primitiu em dóna el que una catedral ja no em pot donar.
“SALTAMARTÍ” Ninot que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, es torna a posar dret. El poble.
“UN HOME ESTERNUDA” Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.
Me’n vaig a dormir.
Això és tot.
“W.C.” Se ruega no estropear inútilmente el papel.
“EL TEMPS” Aquest vers és el present. El vers que heu llegit ja és el passat -ja ha quedat enrera després de la lectura. La resta del poema és el futur, que existeix fora de la vostra percepció. Els mots són aquí, tant si els llegiu com no. I cap poder terrestre no ho pot modificar.
“FINAL!” -Havies d’haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí, quin incendi de sang! Podrit botxí, prou t’havia d’haver estovat la dura fosca dels pobles, donat a tortura, penjat d’un arbre al fons d’algun camí. Rata de la més mala delinqüència, t’esqueia una altra mort amb violència, la fi de tants des d’aquell juliol. Però l’has feta de tirà espanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!- Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d’Europa. Una abraçada, amor, i alcem la copa! 20 de novembre de 1975
“ECO” —Explica’m, tu, què és el sol. —El sol. —Explica’m què és la lluna. —La lluna. —I per què en Pere plora amb desconsol? —Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I les muntanyes què són? I els estels? —No són més que els estels i les muntanyes. —I aquestes canyes? I aquestes arrels? —Doncs no són més que això: arrels i canyes. —I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l’ombra xinesa? Digues: i el món? I l’home? —Heus aquí l’última forma de la saviesa: Mira’t a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Fotos Llanars 14/15 maig del 2013 Canon EOS 550D DIGITAL foc 18/135 mm. per jrrof (plou…a casa reclós llegeixo poesia)
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.