Navegació

joan maragall 14, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

La fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà ?
 Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
 trobaràs un indret verd i profond
 com mai més n’hagis trobat al món:
 un verd com d’aigua endins, profond i clar;
 el verd de la fageda d’en Jordà.
 El caminant, quan entra en aquest lloc,
 comença a caminar-hi poc a poc;
 compta els seus passos en la gran quietud
 s’atura, i no sent res, i està perdut.
 Li agafa un dolç oblit de tot el món
 en el silenci d’aquell lloc profond,
 i no pensa en sortir o hi pensa en va:
 és pres de la fageda d’en Jordà,
 presoner del silenci i la verdor.
 Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall 1911/2011 el seu centenari

Fotos: Canon PowerShot G12 els voltants de casa meva, on els colors de la tardor ja començant a puntejar per jrrof

ELA 3, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof , comentaris tancats

Canon PowerShot G12 25/09/2011 12:02 per jrrof

ELA, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos
i encara no en tens prou
que vols allargar el meu llanguiment.
Mai més ja no tindré força ni vigor.
Perquè et vas aparèixer ELA?


ELA, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos.

Josep Rof

***
Avui he passat la revisió del cos a Bellvitge i us vull dir que m’he cansat molt, temps empleat set llargues hores, això si m’he sentit atès amb amabilitat, més dosis de medecines i fins el 30 gener 2012
Els alumnes han après amb mi. Bellvitge és Universitari.


gats 28, setembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Salto i volo

No parlo perquè miolo,
no ploro perquè me’n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l’eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d’un barri antic.
M’estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d’amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s’acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m’enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d’un pinso que fa morir.

(Joan Josep Roca Labèrnia)

fotos:

Canon PowerShot G12 25/09/2011 12:04 per jrrof

Anna Aguilar-Amat Castillo 4, setembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Puzzle-3
Hi havia dues mil peces,
i aquest cop les hi vam posar
totes.

¿Què fas les properes
dues dècades?
Tal cop no imaginaves
que foren tantes coses
les que feia, que hi havia
tants dies dins d’un any
i que tots empenyien i
empenyien.
Hem acabat el trencaclosques
i ara hem vist
com es dibuixa el buit
car l’espai existeix
primer, abans que la peça.
Dos mil dies són més
que la reina d’Escòcia
i la sort de cap torre
i que no et sóc
esposa.
I ara pastem la cola
amb la pols dels afanys i
alguna llàgrima, omplim
els intersticis i soldem
els elements germans,
(tot respectant la seva
idiosincràsia)
en tot ple de lògica  i cofoi
car la tristesa.
si tres mil peces poden també ser una,
vints anys poden ser un dia
i l’amor potser odi
i l’odi present és acabat
en acabar de dir ‘present’.
La infinitesimalitat del bo i
el mal; que jo vaig fer un llistat
del que volia i amb va faltar posar
que no m’hostiessis.
Anna Aguilar-Amat Castillo
Càrrega de color Meteora

APUNT:

Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)

n’he estriat uns quants per publicar-los al post,

gracies Anna Aguilar-Amat Castillo per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.

Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof

Llanars agost 2011

antoni clapés 3, setembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

VIII
La llum  el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle. Que hi ha trossos del poema embolcallats amb silenci. Velar / revelar. El coneixement rau en el dubte, i la poesia, doncs, en els buits que mostra sense acabar d’emplenar.
XII
Platges esteses – xopa arena – ressòl – fosc aleteig del corb marí – gavarres lentes
cel i mar confosos
límits – sense llum – sense dubte.
Instants de goig – enigmàtic silenci
silenci de silencis.
L’absent.

XXIII
Enllà dels vidres
sacseig invisible de l’acàcia
branques perfent una cal·ligrafia sense traç
escandeix de versos d’un sonet aeri.
– diries.

Tagrera
La llum esbiaixada (re)produeix miratges antics – visions d’un altre món
traços de caravanes que es perden en l’ocàs
sense itinerari
sense empremtes
sense rastre.
El no res s’emmiralla en la llum de l’arenal.
Les ombres es fonen amb l’ombra del callat – el gran buit.

XXIII
Paraules allí on hi havia afanys – llum malalta.
Alè afeblit que t’habita – essència interior.
Enclusa.
Dolor – infinit – etern abisme.

XXVII
El biaix dels darrers raigs de sol encén pins – detalla carenes
Gossos borden                                         enllà enllà.
Més tard – nits serrada
brillen estels
i l’infinit no-res.

XXXIV
veure escolar-se la darrera llum del dia – rere la finestra
pensar la plenitud del no-res
la fragilitat de la paraula
la desraó
núvols opacs fugint                                                                                    enllà
densos pensaments que un alè estrany sembla voler empènyer.
L’exili de l’escriptura – la ferida
supurant del record.
Sense paraules – sense.
Antoni Clapés
La llum i el no-res Meteora

APUNT:

Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)

n’he estriat uns quants per publicar-los al post,

gracies Antoni per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.

Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof

Llanars agost 2011

itaca 8, agost de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats


Itaca Lluís Llach

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
 has de pregar que el camí sigui llarg,
 ple d’aventures, ple de coneixences.
 Has de pregar que el camí sigui llarg,
 que siguin moltes les matinades
 que entraràs en un port
 que els teus ulls ignoraven,
 i vagis a ciutats
 per aprendre del que saben.
 Has d’arribar-hi, és el teu destí,
 però no forcis gens la travessia.
 És preferible que duri molts anys,
 que siguis vell quan fondegis l’illa,
 ric de tot el que hauràs guanyat
 fent el camí, sense esperar
 que et doni més riqueses.
 Itaca t’ha donat el bell viatge,
 sense ella no hauries sortit.
 I si la trobes pobra, no és que Itaca
 t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
 sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
 i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta
i, quan sereu deslliurats,

tingueu ben present no aturar-vos (2)

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents
Bon viatge per als guerrers
el velam del seu vaixell,
 i malgrat llur vell combat
 tinguin plaer dels cossos més amants.
 Omplin xarxes de volguts estels
 plens de ventures,
 plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.

Fotos jrrof: Canon PowerShot G12

http://www.youtube.com/watch?v=WGaK3erqudg

fundació miquel valls 5, agost de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof , comentaris tancats


.

GRACIES FUNDACIÓ MIQUEL VALLS

Per tot el que esteu fen, per el calor humà del vostre equip, per fer-me un racó a la vostra web al penjar-me els lings tres dels meus blogs, per las paraules dedicades GRACIES un sempre agraït Josep

***

http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/elteuespai/elteuespai.html

***

¡¡¡ Roses per tot l’equip!!!

bestiari de pere quart 27, juny de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats

Pere Quart

–Cérvol Com un arbre rabent, arrelats dins el vent…

–Guineu ¿Què en faria –pregunteu- de la pell de la cortesana? Abrics per la germana guieu.

-Zebra Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama…

-Cavall Un paràsit de l’euga més dolça el blanquíssim caràcter malmet. S’encabrita: irritada s’espolsa mosca d’ase que branda fuet.

-Camell i dromedari ¿És el dromedari o el camell, senyors? ¿Quin, de l’un o l’altre, té un gep o en té dos?

-Vaca suïssa Que jo mateixa, si no fos tant llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo soc la vaca de la mala llet!

-Ós blanc Batia el sol damunt el gel. Aquell ós blanc era un ós negre.

-Tigre captiu ¿Les fuetades t’han ratllat la pell, o potser l’ombra de la reixa?

–Pantera Com de qui petja l’ adobada pell de fera, esmorteïda és la petjada de la pantera.

–Girafa Tens el cap petit perquè la distància te l’ha empetitit.

-Hipopòtam Perquè dins l’aigua del riu s’ha emmirallat l’hipopòtam, alça el cap, fa una ganyota amb la gran boca oberta i riu.

-Rata-pinyada Esparracada, negra i nocturna rata-pinyada.

-Colomí L’home voldria tenyir les seves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No et paris blanc colomí.

-Papagai Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.

-Garsa Com qui es defensa d’un perill, xiscle i defuig el caçador que no pensa esmerçar-hi ni un cartutx.

-Lloca Sóc lloca. El fat ho volgué. Passejo vexada vint fills de  mal ou, que piulen i folguen amb càndid renou.

-Pingüí Amant de la mullena, amb gregarisme rar, com nosaltres emplena les ribes de la mar.

-Tortuga El guerrer caigut dessota l’escut emparant-se, es fuga. Cautelosament s’arrossega, lent com una tortuga.

-Capgrossos Emprenen al darrer curs dels estudis de granota. Ja va per la quarta posta i es fonen les cues llurs.

-Granotes Nedar de granotes al meu bassiol promou les riotes d’infants en redol.

-Bacallà La tempesta esqueixa un banc de bacallà.

–Ama L’arna, que sempre visqué a l‘armari del poeta que amb els jurats no tingué mai una amistat estreta, s’ha mort d’un tip de jaqué.

-Musclo Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb el fons d’un arròs amb peix.

-Ostra Gargall de sirenal (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)

-Conill Conill, per què temps? La pineda esta tranqui-la i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil-la.

Llanars dissabte, 25 / juny / 2011 20:42

(diari ara.cat a cada pàgina portava avui un poema de:

Pere Quart En els 25 anys de la mort del poeta reproduïm 25 poemes del seu “Bestiari” amb els dibuixos originals de Xavier Nogués

Aquest dissabte, l’ARA commemora el 25 aniversari de la mort de Pere Quart


pere quart 14, juny de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats


http://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM Recitades video

http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc Corrandes d’exili de Lluís Llach interpretat per immigrasons

Corrandes d’exili Pere Quart

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re…

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

*

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

*

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

*

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

*

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’anyorança

ans d’enyorança viuré.

*

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

«Com el Vallès no hi ha res».

*

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

*

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

—Roissy-en-Brie, abril de 1939

Pere Quart [Joan Oliver] (Sabadell 1899-Barcelona 1986)

Publicat originalment a Saló de tardor (Santiago de Xile, 1947)

La Troba Kung-fú 9, juny de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós,
Canta la flor i ensenya el seu tresor.
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós.
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades.
La memòria del perfum és tan eterna,
que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra.
Flor de primavera,
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra,
curtes són les cançons de la infantesa,
breus els mil contes que jo recordo,
curtes i per sempre les dites que porto.
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega,
i l’estiraré amb la canya des de coberta.
Sóc pescador de muguet, iris i deliris,
una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris…
La Troba Kung-fú  Endevant garriguencs…

La Troba Kung-Fú – Flor de primavera

http://www.youtube.com/watch?v=u56MLdqOlOs&feature=related