feliu formosa 18, juliol de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancatsFotos: Canon PowerShot G12 03/07/2011 per jrrof
cami de La Roca Llanars
Riera del Feitús Llanars
A tot posem un nom
per oblidar les coses que pretenen
definir. Em miro els dits
l’un rere l’altre, detingudament,
i em vénen al record,
uns objectes semblants (que ja no són)
i en torno a oblidar el nom
i, adolorit, espero no sé quina
metamorfosi…Espero.
Feliu Formosa
bestiari de pere quart 27, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats–Cérvol Com un arbre rabent, arrelats dins el vent…
–Guineu ¿Què en faria –pregunteu- de la pell de la cortesana? Abrics per la germana guieu.
-Zebra Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama…
-Cavall Un paràsit de l’euga més dolça el blanquíssim caràcter malmet. S’encabrita: irritada s’espolsa mosca d’ase que branda fuet.
-Camell i dromedari ¿És el dromedari o el camell, senyors? ¿Quin, de l’un o l’altre, té un gep o en té dos?
-Vaca suïssa Que jo mateixa, si no fos tant llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo soc la vaca de la mala llet!
-Ós blanc Batia el sol damunt el gel. Aquell ós blanc era un ós negre.
-Tigre captiu ¿Les fuetades t’han ratllat la pell, o potser l’ombra de la reixa?
–Pantera Com de qui petja l’ adobada pell de fera, esmorteïda és la petjada de la pantera.
–Girafa Tens el cap petit perquè la distància te l’ha empetitit.
-Hipopòtam Perquè dins l’aigua del riu s’ha emmirallat l’hipopòtam, alça el cap, fa una ganyota amb la gran boca oberta i riu.
-Rata-pinyada Esparracada, negra i nocturna rata-pinyada.
-Colomí L’home voldria tenyir les seves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No et paris blanc colomí.
-Papagai Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.
-Garsa Com qui es defensa d’un perill, xiscle i defuig el caçador que no pensa esmerçar-hi ni un cartutx.
-Lloca Sóc lloca. El fat ho volgué. Passejo vexada vint fills de mal ou, que piulen i folguen amb càndid renou.
-Pingüí Amant de la mullena, amb gregarisme rar, com nosaltres emplena les ribes de la mar.
-Tortuga El guerrer caigut dessota l’escut emparant-se, es fuga. Cautelosament s’arrossega, lent com una tortuga.
-Capgrossos Emprenen al darrer curs dels estudis de granota. Ja va per la quarta posta i es fonen les cues llurs.
-Granotes Nedar de granotes al meu bassiol promou les riotes d’infants en redol.
-Bacallà La tempesta esqueixa un banc de bacallà.
–Ama L’arna, que sempre visqué a l‘armari del poeta que amb els jurats no tingué mai una amistat estreta, s’ha mort d’un tip de jaqué.
-Musclo Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb el fons d’un arròs amb peix.
-Ostra Gargall de sirenal (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)
-Conill Conill, per què temps? La pineda esta tranqui-la i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil-la.
Llanars dissabte, 25 / juny / 2011 20:42
(diari ara.cat a cada pàgina portava avui un poema de:
Pere Quart En els 25 anys de la mort del poeta reproduïm 25 poemes del seu “Bestiari” amb els dibuixos originals de Xavier Nogués
Aquest dissabte, l’ARA commemora el 25 aniversari de la mort de Pere Quart
pere quart 14, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
http://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM Recitades video
http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc Corrandes d’exili de Lluís Llach interpretat per immigrasons
Corrandes d’exili Pere Quart
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
*
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
*
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
*
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
*
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.
*
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res».
*
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
*
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
—Roissy-en-Brie, abril de 1939
Pere Quart [Joan Oliver] (Sabadell 1899-Barcelona 1986)
Publicat originalment a Saló de tardor (Santiago de Xile, 1947)
La Troba Kung-fú 9, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancatsFlor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós,
Canta la flor i ensenya el seu tresor.
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós.
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades.
La memòria del perfum és tan eterna,
que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra.
Flor de primavera,
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra,
curtes són les cançons de la infantesa,
breus els mil contes que jo recordo,
curtes i per sempre les dites que porto.
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega,
i l’estiraré amb la canya des de coberta.
Sóc pescador de muguet, iris i deliris,
una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris…
La Troba Kung-fú Endevant garriguencs…
La Troba Kung-Fú – Flor de primavera
http://www.youtube.com/watch?v=u56MLdqOlOs&feature=related
riure per les butxaques 1, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancatsÉs el nostre tarannà, tranquil i quasi desinteressat. Ens avesam als grumers, a la invasió, a l’espoli fiscal, a la família reial estiuejant i que se’ns apallissi per parlar la nostra llengua. Amb aquest currículum no ha de sorprendre ningú que la reconciliació Zapatero-Rajoy ens faci una mica de rialles, només una mica, perquè som massa discrets per riure per ses butxaques.
• Kika Rodríguez, «Entre grumers» (Diari de Balears, 26 de juliol del 2008)Una amiga meva que viu a Campanet explicava, s’altre dia de pagès (que és així com anomenem a Mallorca un dia passat que tant pot ser ahir com fa dos mesos), que quan li varen donar el cotxe nou va decidir anar a Palma, però que quan va passar per Inca es va embullar amb les rotondes i no sabia com sortir-ne. I com que la meva amiga és molt graciosa, tots vàrem riure per les butxaques.
• Maria Antònia Oliver, «L’Illa de les rotondes» (VilaWeb, 23 d’octubre del 2006)grumers = Medusa – Viquipèdia
APUNT: SEGUEIXO RODAMOTS des de fa molt de temps i us vull dir que es la mar de divertit, us hi convido a rebre’l puntualment per divertir-vos i aprendre paraules i significats no sabuts u oblidats. Josep http://rodamots.com
altres indignats 28, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, General , comentaris tancats“altres indignats”
l’historia n’està plena d’INDIGNACIÓ jrrof
Jesús Moncada espais literaris
D’aquí a quatre dies, tornarà a haver-hi merder a la mina per una reivindicació de quatre rals
I encara que la seva dona i vostè siguin cosins, senyor tinent, he de dir-li que el Napoleó és un fill de la gran puta. ¿Oi que no li ve de nou? D’aquí a quatre dies, tornarà a haver-hi merder a la mina per una reivindicació de quatre rals, que ell podria solucionar sense problemes. Ens fot a nosaltres per fer mèrits davant els amos; és pitjor que ells. Es veu que es tracta d’emprenyar la gent i tenir l’excusa perquè la guàrdia civil comenci a repartir llenya: la llei de l’estaca.
http://www.jesusmoncada.cat/espais/miners-i-pagesos/
hores Feliu Formosa 24, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancatsQuant les hores eren plenes,
temíem la brevetat.
Ara que el temps s’ha buidat,
Ja no sabem què cal témer.
Miro amb una ala ferida
la llarga estela de fum
d’algun reactor perdut
en un espai que és mentida.
Feliu Formosa
Foto: Canon PowerShot G12 03/05/2011 h.11:00 per jrrof
aniversari 10, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof, General, poema jrrof , comentaris tancatsANIVERSARI
ANIVERSARI
Jo ho noto: com em vaig tornant
menys cert, confús,
dissolent en aire
quotidià, bast
esquinçall de mi, esfilagarsat
i trencat pels punys.
Jo comprenc: he viscut
un any més, i això és molt dur.
¡Moure el cor cada dia
gairebé cent vegades per minut!
Per viure un any és necessari
morir-se moltes vegades gaire.
Àngel Gonzalez
ANIVERSARI: un de molt especial és “el 10 de maig 2001 dia que em diagnosticaren una Esclerosis Lateral Amiotròfica ELA”, estava content d’acabar amb la incertesa de no saber el que em passava, fins i tot saben que m’emportava un regal per tota la vida.
Em varen dir que el pro mig de vida eren cinc anys, però igual amb dos o tres la malaltia s’emportava el malalt, anava sol, va ser directe i dur MOLT DUR.
No en volia saber res, ni parlar-ne a casa. Vaig passar un llarg temps de dol per assimilar-ho, “jo em trobava relativament bé”, no volia ni sentir parlar-ne, a casa estratègicament hi havia un llibre posat a la tauleta del saló “Soy Caty Salom”, el cap d’un temps el vaig llegir d’amagat en un tres i no res, aquesta vivència de la jove Caty em ELA, va obrir-me per començar acceptar la malaltia, poc a poc vaig interessar-me per saber-ne més el llibre “Els Dimarts amb Morri de Mitch Albom” una vegada assimilada vaig agafar el convenciment d’explicar-ho, primer varen ser els amics i amb vaig adonar que tothom fugia d’estudi, sols els preocupava el seu constipat, això amb va fer “ser valent” vaig arribar a la conclusió de fer escrits als medis, quina il·lusió quant vaig veure el primer publicat, enseguida sem va ocórrer el títol que sempre més ha anat amb mi “La ELA la Gran Desconeguda” i es així, aquesta tasca encara l’estic practicant per a difondre la malaltia sempre que puc, els avis de la plaça després de molta perfídia i petites dosis varen mig comprendre lo que em passava. Avui dia per sort hi ha molts medis escrits o TV que col·laboren a la seva divulgació.
Vaig penjar el facebook aquesta proclama per col·laborar a la seva divulgació.
PRESONERS DEL SEU COS programa d’ahir a la nit 19/04/2011 per la valentia de saber contar lo que et passa a tots els elàtics i llurs familiars gracies. Josep un elàtic més http://www.tv3.cat/videos/3475130/Presoners-del-seu-cos
Avui és el meu desè aniversari i que m’ho havia de dir que l’ELA i jo feríem camí junts durant deu anys… Se que soc una excepcionalitat, doncs he deixat per el camí molts elàtics…què amb un o dos anys ens han deixat + “l’ELA fa estralls” per on passa i passa. Sense enumerar-los… estan tots en el meu pensament…
-Vull fer una “menció especial per els elàtics que ens han deixat” coneguts per mi personalment o virtualment, molts de mails intercanviats, moltes falses esperances… fins que un dia es fa el silenci i et contesta un familiar, per la seva lluita i sofriment, per ells i llurs familiars mil abraçades.
Be per acabar un poema que vaig fer a l’estada de Llanars, és senzill, mal girbat, sol vol és un esbós de poema, que carai va sortir-me de l’anima i és el meu poema.
Jo
Carrers tots sols
arbres tots solts
al cel blau
la mà, el palmell
empenyent el joystick.
Carrers tots sols
arbres tots solts
la cadira i jo.
23/04/2011- 16:40 a Llanars
-Un agraïment per tots els que em seguiu el blog.
–Menció especial els metges de Bellvitge que m’atenen puntualment.
-També per el fisioterapeuta que delicadament cuida de mi.
-Els amics que de tant en tant fan per veurem, fen un esmorcar o un cafè.
-Per tots els elàtics que amb coneixen virtualment.
-Per tots els elàtics i familiars que sofreixen junts
-Finalment també els meus familiars que pateixen amb mi i per mi.
Deu anys. Dies… Tres mil sis-centes cinquanta dos abraçades per tothom. Josep
contra la seducció 1, maig de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
CONTRA LA SEDUCCIÓ
1
No us deixeu seduir,
no heu de ressuscitar.
El dia va a la fi,
ja bufa el vent nocturn
i l’alba no vindrà.
2
No us deixeu enganyar,
la vida dura poc;
a glops l’heu d’engolir
i quan la deixareu,
no n’haureu quedat tips.
3
No vulgueu esperar,
perquè el temps és escàs!
Els redimits, que es fotin!
La vida és el més gran.
No sempre la tindreu.
4
No us deixeu reduir
a ser esclaus i explotats.
De què heu de tenir por?
Morireu com les bèsties
i res més no hi haurà.
Bertolt Brecht (Trad. Feliu Formosa)
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaalemanya/brecht.html
enya – only 21, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancatshttp://tu.tv/videos/enya-only-time-subtitulado –>Enya – Only Time Subtitulado
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.